Intentant destapar el tràfic i l’explotació de dones ucraïneses

Quan una dona ucraïnesa va al lavabo del recinte de la Fira de Barcelona és el moment adequat. Està sola, ningú la mira i no sent la pressió. A la part interior de la porta hi ha un cartell en el qual s’explica què ha de fer en cas de ser víctima d’un delicte d’explotació i de tràfic d’éssers humans. També hi ha telèfons de contacte per demanar ajuda.

A més, a la rodalia de l’espai, els Mossos d’Esquadra miren de detectar i perseguir els moviments anormals. Es tracta de cotxes de les màfies que controlen el recinte; d’homes que intenten captar dones per explotar-les sexualment. De fet, si al principi de l’arribada massiva de persones refugiades els acompanyants no ucraïnesos a la Fira podien entrar-hi, amb el pas dels dies es va deixar de permetre.

Aquestes són algunes de les accions que s’han emprès per tal d’evitar el tràfic i l’explotació de dones vingudes d’Ucraïna. Al costat de l’activitat policial, el passat mes de març el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat va fer pública una iniciativa que tenia per objectiu crear un servei de prevenció, detecció i atenció per a dones procedents d’Ucraïna en risc de patir tràfic d’éssers humans. Actualment, aquest servei el presta la congregació religiosa de les Adoratrius a través del Projecte Sicar.

Segons explica Rubén Sánchez, subdirector de Sensibilització i Prevenció del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, “quan va esclatar el conflicte al febrer, ràpidament es va activar una alerta pel que fa al tràfic d’éssers humans”. En aquells moments, moltes persones viatjaven milers de kilòmetres fins a la frontera amb Ucraïna per recollir gent que fugia de la guerra. “Hi havia molta gent amb bones intencions, però també n’hi havia amb intencions dolentes”, afirma Sánchez.

“És per aquest motiu que en poques hores es va fer un díptic amb consignes d’autoprotecció, on en diversos idiomes dèiem a les persones que havien de venir que anotessin la matrícula del cotxe amb el qual viatjaven i preguntessin el lloc on anaven”, relata l’integrant de la conselleria. També es recomanava no entregar mai el passaport.

Un cop a la metròpoli

Aquella feina que havia començat a la frontera va seguir un cop les persones refugiades van anar arribant a Catalunya, concretament amb la iniciativa liderada per Sicar. En aquest cas, l’objectiu del projecte implicava oferir eines per prevenir i detectar casos d’explotació de “persones refugiades del conflicte d’Ucraïna acollides al nostre territori que estan en risc de patir tràfic d’éssers humans a causa de la seva situació de necessitat i de desplaçament forçós en context bèl·lic”.

Per aconseguir-ho, segons relata Sánchez, es van formar els professionals que estan en primera línia d’atenció de les persones refugiades perquè fossin capaços de detectar si hi ha dones que han caigut en xarxes de prostitució. “És un servei en contacte amb la policia, i quan hi ha una sospita s’activa el protocol”, afirma el d’Igualtat i Feminismes.

Els resultats del programa

Des del març s’han fet un total de cinc formacions per a 87 professionals de l’atenció social. En principi, la documentació consultada pel Línia afirma que aquest programa estarà actiu fins al setembre.

Pel que fa al nombre de dones ateses, Sánchez explica que “en aquests mesos s’han fet 47 deteccions: en sis hi havia indicis de tràfic d’éssers humans clars, en 11 de violència masclista i en 26 d’exclusió social”.

Certament, podrien semblar pocs casos. De totes maneres, només són la punta de l’iceberg, ja que com recorda Sánchez, l’explotació de persones vingudes d’altres països és molt freqüent al territori. “Com expliquen des dels Mossos, aquesta explotació es pot veure en l’exemple dels supermercats regentats per persones migrades que estan oberts durant 18 hores al dia”, apunta Sánchez.

Pel que fa al total de dones ucraïneses que són explotades sexualment, són moltes més de les registrades pels serveis socials. De fet, és difícil detectar-les perquè ara les màfies les obliguen a exercir la prostitució en pisos de lloguer o en apartaments turístics i no al carrer o a les carreteres. Tanmateix, no són les úniques en aquesta situació, ja que moltes dones que fugen de guerres acaben en xarxes d’explotació. “No és una cosa excepcional d’aquest conflicte, encara que és cert que en el cas d’Ucraïna, per una qüestió de racisme que cal revisar, s’han activat molts protocols d’atenció fins ara inexistents”, sentencia Sánchez.