La guerra d’Ucraïna també se sent a 2.500 kilòmetres de Kíev

Entre Barcelona i Kíev hi ha més de 2.500 kilòmetres de distància. Per sort, a la capital catalana no se sent el soroll de les bombes quan cauen. Tampoc es veuen els morts a les cunetes ni es pateix la gana de la guerra. Amb tot, la població ucraïnesa que viu a la metròpoli sí que sent les bombes, els morts i la gana. Per molt lluny que estiguin de les trinxeres, els ucraïnesos que viuen a Catalunya tenen por.

“Fa nits que no dormo perquè no puc parar de pensar si la meva família encara és viva o no. Com que han destrossat el meu poble i han tallat les línies i l’internet, no em puc comunicar amb ells”, diu l’Inna Yarmolenko. Ella viu a les Franqueses del Vallès, però és originària d’un poble proper a Txernòbil. El seu temor és el mateix que el d’una altra ucraïnesa establerta al Vallès Oriental, la Natalya Vherkholak, que explica que està molt preocupada perquè, tot i que els seus viuen lluny de la capital, ja estan bombardejant zones militars properes al seu poble, i té amics i família “que han anat a lluitar”. Ella va néixer en una localitat a prop de la frontera amb Polònia.

Lluny de casa

Quan arriben a territori polonès, alguns ucraïnesos giren cua i tornen a la seva terra per agafar les armes. Des de la distància és difícil saber què està passant. Aquestes són les informacions que li arriben a la Natalya: “Estem lluitant sols contra els russos, amb un exèrcit ple de civils i fins i tot de dones que estan sortint a defensar el país, però necessitem més forces militars i, sobretot, que ens acceptin a la Unió Europea”.

“Els europeus han d’entendre que els estem protegint dels russos i que hem de resistir no només per nosaltres, sinó també per ells. Per això necessitem que ens ajudin de veritat, enviant-nos tropes i lluitant amb nosaltres”, assenyala l’Inna, que creu que el món encara no ha entès que l’amenaça que representa Vladímir Putin si no li paren els peus pot tenir “conseqüències terribles per a tots”.

Es tracta d’un testimoni molt similar al del Volodymir Fediuk, president de l’Associació d’Ucraïnesos de l’Hospitalet de Llobregat. La seva família viu en una ciutat 200 quilòmetres al sud de Kíev que va ser bombardejada la nit de dimarts. “Són dies tristos, és molt dur”, reconeix el Volodymyr, que avisa que el seu país viu un moment “decisiu”. “Podem continuar sent lliures o passar a ser colònia dels russos”, assegura aquest ucraïnès que fa 22 anys que viu i treballa aquí. Així i tot, elogia el coratge del seu poble. “Quan hi ha un problema, els ucraïnesos ens organitzem molt bé”, afirma.

A més, el Volodymyr explica que la seva associació està fent una campanya solidària de recollida d’aliments i medicaments per enviar a Ucraïna. “Quan hi ha una guerra és el que més es necessita”, recorda. Una iniciativa que s’està multiplicant arreu de la metròpoli.

El ‘No a la guerra’ més sincer

Russos contra ucraïnesos. Ucraïnesos resistint els russos. La lògica dels bàndols sempre funciona bé a les guerres. Malgrat això, ni de bon tros totes les persones nascudes al país més gran del món estan a favor del que el seu exèrcit està fent al país veí. La Gala fa 20 anys que va deixar Rússia i té clar qui és el responsable de tot plegat: Putin. “Com a russa em sento molt culpable del que està passant, em fa molta vergonya dir que soc russa”, explica. Ella va marxar del seu país fa 20 anys fugint del règim de l’actual president rus. Treballava de mestre en una escola per a infants i ara es dedica a netejar cases aquí. “Quan vaig venir, començava la guerra a Txetxènia i no volia que obliguessin el meu fill a anar-hi a morir”, recorda. Segons el seu punt de vista, l’única diferència entre aquells temps i els d’ara és que avui “tothom s’ha adonat que Putin és un mafiós”.

Així mateix, la Gala reconeix que la seva veu, tot i que cada vegada té més adeptes a Rússia, no és majoritària. “Estic en un grup d’internet amb els meus amics de la infància i alguns d’ells m’ataquen i em diuen que no puc entendre el que passa a Rússia… Putin, com ha fet durant anys, els està enganyant dient que a Ucraïna hi ha terroristes i que l’OTAN vol atacar-los amb míssils nuclears”, relata. Ella ha hagut de deixar de parlar amb dues amigues de la infància.

“Sempre hi ha hagut tensió entre Ucraïna i Rússia, però en cap cas m’esperava que arribés a passar això”, apunta l’Inna. I és que, en paraules de la Natalya, a la seva terra, on se suposa que s’està oprimint els russos, mai han tingut “problemes amb ells”.

Noves guerres, més refugiats

A Catalunya, la comunitat ucraïnesa és una de les 20 nacionalitats estrangeres amb més pes. Unes 23.000 persones del país de l’est continental viuen aquí. A Barcelona n’hi ha més de 5.000. Són xifres que, tot i que són abundants, podrien quedar en no-res ben aviat si continua la guerra. De fet, segons informava el Govern català aquest dimarts, actualment ja hi ha una setantena de persones de nacionalitat ucraïnesa allotjades als equipaments de la Xarxa d’Albergs de Catalunya. Es tracta de gent que no es trobava al seu país quan va esclatar la guerra i que no hi ha volgut tornar. A elles, tal com ha traslladat el consolat d’Ucraïna a la Generalitat, en els pròxims dies s’hi podrien sumar gairebé 140 persones més.

Fins i tot així encara seran una minúcia si atenem els càlculs de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. L’organisme internacional afirma que prop de 700.000 persones ja han abandonat Ucraïna i preveu que els refugiats de la guerra arribin als 4 milions.

Són aquestes víctimes les que s’han reivindicat aquesta tarda a la manifestació de les 18:30 hores a la plaça de Catalunya de Barcelona. Uns pocs milers de persones han expressat el seu desig de pau mentre les fonts s’il·luminaven amb la bandera d’Ucraïna. Entre els assistents, poques banderes del país de l’Europa de l’est, a diferència d’altres concentracions dels darrers dies.

Com va passar anys enrere, la manifestació que ha tingut lloc al centre de la capital catalana duia per lema “No a la guerra”. I és que les guerres, per molt diferents que siguin, sempre impacten sobre les mateixes persones.