Festes il·legals: problema freqüent o anomalia?

És un bar, però no només això. Té una barra, quatre taules, una terrassa, màquina de cafè i tirador de cervesa. S’hi fan entrepans i plats combinats. És a l’Eixample de Barcelona en un carrer poc concorregut pels vianants. Malgrat això, hi ha un passadís que condueix primer als lavabos i després a una sala que de dia és lúgubre, però que de nit s’il·lumina a cop de neó.

De portes enfora és un bar, però de matinada es converteix en un petit local de festes amb un karaoke rònec. S’hi pot fumar, posar música en una pantalla de televisió de grans dimensions i demanar combinats o cerveses a la barra. Això sí, quan se surt de la sala, que no és més gran que el saló d’una casa, s’ha de fer silenci.

El cas d’aquest establiment no és aïllat. El passat 17 de juny els Mossos d’Esquadra van intervenir en un local al districte de Sant Martí de la capital catalana que funcionava com a after. Un cop tancaven les discoteques, els que encara volien continuar bevent i ballant podien seguir la festa en aquest espai situat en un edifici industrial. La policia va identificar 54 persones i en va detenir tres per delictes contra la salut pública, i una més per tenir una ordre de detenció pendent. Al mateix temps, es van denunciar una vintena de persones perquè duien drogues.

Si anem més enrere en el temps, els casos similars són constants. El febrer del 2022, els Mossos d’Esquadra van desallotjar una festa il·legal en un local amb 365 persones quan l’aforament només n’autoritzava 194, i l’agost del 2021, la Guàrdia Urbana de Barcelona va clausurar un local a Ciutat Vella per funcionar sense llicència de discoteca, després d’haver rebut 247 denúncies. Són situacions puntuals o es tracta d’un problema endèmic a la ciutat?

Casos aïllats i casos freqüents

El cap de la Unitat Central de Jocs i Espectacles dels Mossos d’Esquadra, el sotsinspector Xavier Salvadó, assegura que cal tenir clar de quina mena de festes parlem. “El cas de Sant Martí és excepcional i no ens hi trobem cada dos per tres”, afirma el policia. En aquesta mena de situacions, el que fan els Mossos d’Esquadra és precintar l’espai i confiscar els aparells de música.

A més d’il·legals, aquesta mena de festes es podrien considerar “clandestines”, apunta Salvadó. En aquest sac hi podem encabir les anomenades raves, que són festes de música electrònica autogestionades que se celebren sovint en indrets abandonats o zones rurals.

Tanmateix, segons explica el sotsinspector dels Mossos, aquesta mena de festes són poc freqüents. “El més comú són els establiments que no tenen llicència per fer alguna activitat i, per contra, la fan”, detalla.

Per altra banda, la policia també té en el punt de mira els establiments que no compleixen l’aforament o que hi deixen entrar menors d’edat. En aquest sentit, durant el segon cap de setmana de juny, el cos de policia va dur a terme una campanya d’inspeccions que es va saldar amb una trentena de denúncies a tota Catalunya.

Tornant a la normalitat

Sí que és cert, segons reconeix el mateix Salvadó, que les festes il·legals van proliferar durant la pandèmia. El policia recorda alguns casos sonats, com la rave de Llinars o el d’un grup d’estafadors que es dedicaven a llogar cases a través de plataformes com Airbnb per muntar-hi festes il·legals sense que els propietaris ho sabessin. “Es produïa sobretot a la regió metropolitana nord, és a dir, als Vallesos i al Maresme, i amb menor freqüència a la zona sud de l’àrea metropolitana”, explica el sotsinspector. Quan els propietaris de la casa descobrien l’estafa, l’immoble ja havia quedat destrossat. No obstant això, amb la reobertura de l’oci nocturn, aquesta situació s’ha normalitzat i ha tornat “l’oci legal”, assenyala Salvadó.

En aquest sentit, durant els mesos de confinament durs es van establir normes sobre el nombre de persones que es podien reunir en una mateixa casa. Amb tot, ara que s’ha restablert la normalitat, fins a quin punt és il·legal fer una festa multitudinària al domicili propi?

La Llei 11/2009 permet fer festes a casa sense limitacions, sempre que no es busqui el lucre i aquests esdeveniments no hagin estat publicitats. Això, però, no vol dir que una reunió no pugui ser sancionada a través d’altres normatives com les ordenances municipals, si la festa supera els límits de soroll establerts, molesta els veïns o s’hi troben drogues, per exemple. “La norma no estableix números, i si la festa és de caràcter familiar, queda fora de l’àmbit de l’espectacle”, conclou Salvadó.