L’extrema dreta després del 28M: Vox s’instal·la a la metròpoli, però perd vots respecte al 2021

Les eleccions municipals celebrades el passat 28 de maig, entre moltes altres coses, han certificat la presència de l’extrema dreta a les institucions i la seva implantació en l’àmbit territorial. Presència i no pas auge? Sí.

Tot i que després de la jornada electoral van saltar les alarmes respecte a Vox, el cert és que els seus resultats a la metròpoli es poden llegir en diverses claus i no totes són fulgurants per a la formació liderada per Santiago Abascal. Les dades ho expliquen millor que els titulars.

Vots, percentatges i regidors

El nombre total de vots als 36 municipis que conformen l’AMB que la formació d’extrema dreta va obtenir és de 78.127. Això significa 58.262 vots més que els que va treure en les eleccions municipals del 2019, quan pràcticament no es presentava enlloc i Ciutadans va tenir uns bons resultats. Malgrat aquest creixement municipal notable, però, són gairebé 20.000 vots menys que els que el partit va registrar en els últims comicis catalans. El 2021, 99.218 ciutadans van votar Vox.

Podríem pensar que, en unes eleccions on l’abstenció ha estat protagonista, aquesta davallada de vots respecte al 2021 és lògica. No obstant això, Vox també ha experimentat una caiguda pel que fa a la seva representativitat percentual. Un 6,1% de l’electorat va confiar en l’extrema dreta el 28M, és a dir, dos punts menys que en les passades eleccions al Parlament de Catalunya, que es van celebrar enmig de la pandèmia.

Certament, si ho comparem amb els comicis municipals del 2019, quan l’organització d’extrema dreta no va treure ni un sol regidor a la metròpoli, el contrast és considerable. En aquesta ocasió, la formació espanyolista ha obtingut 39 regidors als 36 municipis del territori.

Podem parlar, doncs, d’ascens? Depèn de la referència que agafem. El que és indiscutible és que la presència de Vox a les institucions locals li dona una plataforma des d’on continuar arrelant-se.

Amb Barcelona i sense

En les eleccions catalanes del 2021 es va apreciar una dinàmica de vot diferent entre Barcelona i l’àrea metropolitana. Mentre que a la capital l’extrema dreta obtenia el 7,2% dels vots, a la resta de la metròpoli pujava fins a un 9,4%. Aquesta relació s’ha mantingut en les darreres eleccions municipals, ja que a Barcelona al voltant del 5% de l’electoral va votar aquest partit, mentre que a la resta del territori la xifra va arribar al 7%.

Graners de Vox

La formació d’extrema dreta se sent forta a l’àrea metropolitana. En el cas de la capital catalana, com ja hem dit, la situació és més ambigua i els barris on més seguiment té Vox són els més rics de la ciutat i els més pobres.

Sigui com sigui, els municipis on la formació d’extrema dreta ha assolit els seus millors resultats són Badia (10,4%), l’Hospitalet (10,3%), Sant Adrià (10,2%), Viladecans (9,9%), Ripollet (9,5%) i Sant Andreu de la Barca (9,4%). En tots ells ha obtingut 2 o 3 regidors, i en els casos de Badia, Sant Andreu i Ripollet s’ha convertit en la tercera força dels respectius plens.

En realitat, això no és cap sorpresa, ja que aquestes localitats són les que més vots van donar a aquest partit en les eleccions catalanes del 2021. Així mateix, són els municipis metropolitans amb la renda familiar per habitant més baixa. De fet, Badia, amb 11.546 euros anuals, és l’indret més pobre del territori metropolità i també de la demarcació de Barcelona.

Vox no hi és

Per contra, hi ha sis municipis on la formació no s’ha presentat i, per tant, no té cap mena de representació. Es tracta de Torrelles, Tiana, Sant Climent, Montgat, la Palma de Cervelló i el Papiol. Alhora, els indrets on s’ha presentat i ha aconseguit pitjors resultats són Badalona, Castelldefels –ambdós municipis amb victòries àmplies del PP–, Begues i Pallejà. En aquestes quatre localitats, Vox no supera el 4% dels vots.