Alcaldes i representants del programa URBACT, el passat 21 de novembre. Foto: Núria Puentes/Ajuntament de Cerdanyola
“Una de les problemàtiques de les àrees metropolitanes, i en concret de la de Barcelona, són les infraestructures que trinxen el territori”. Ho assegura Jordi Sánchez, portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, i que va ser vicepresident de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en el mandat anterior. Segons detalla, “aquestes infraestructures estan fetes per donar servei al centre de la capital, mentre que a la perifèria i als barris suposen problemes, divisions i unes externalitats negatives de circulació, contaminació i congestions”.
Això, precisament, és el que passa amb l’N-150, la principal carretera del Vallès Occidental. Segons l’AMB, té un volum de vehicles i un tipus de mobilitat que provoca problemes de soroll a causa del trànsit i actua com a barrera dins dels municipis per on passa, sobretot a localitats com Cerdanyola, Barberà, Ripollet i Montcada i Reixac.
Per aquest motiu, el març del 2021 arrencava un projecte amb l’objectiu de convertir aquesta carretera en una nova via més pacificada, més verda i més adaptada a l’entorn, coneguda com a avinguda del Vallès. “Volem repensar l’N-150 perquè passi de ser una infraestructura que ens separa a ser una avinguda metropolitana que uneixi barris i municipis”, diu Sánchez. En aquest sentit, al llarg dels darrers dos anys s’han tirat endavant diverses sessions de treball conjunt entre veïns, associacions, entitats, l’AMB i els ajuntaments d’aquests quatre municipis amb l’objectiu de fer una diagnosi de la situació i també propostes de millora.
Un cop acabat aquest procés participatiu, a principis d’aquest any es presentava el Pla d’Acció del projecte. Aquest està liderat per l’AMB i emmarcat dins del programa europeu URBACT RiConnect, que “té l’objectiu de reconnectar persones, barris, ciutats i espais naturals que havien quedat tallats per infraestructures”, detalla Joan Caba, coordinador d’aquest programa.
Exemple europeu
Precisament, els representants dels 34 països que formen part de l’URBACT visitaven l’avinguda del Vallès el passat 21 de novembre per conèixer de primera mà la transformació que es vol fer en aquesta carretera. La trobada comptava amb la presència de Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, Luis Tirado, alcalde de Ripollet, Xavier Garcés, alcalde de Barberà, i Bartolo Egea, alcalde de Montcada i Reixac. També hi va assistir Damià Calvet, vicepresident de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l’AMB, que apuntava que la transformació de l’N-150 és un repte metropolità que fomenta “la regeneració urbana, l’ús del transport públic, la mobilitat activa, la inclusió social, la seguretat, la biodiversitat, les infraestructures verdes o l’aire net”, entre altres.
Per la seva banda, durant la trobada, el Comitè de Seguiment de l’URBACT destacava que el projecte de l’avinguda del Vallès és “pioner en el desenvolupament de les avingudes metropolitanes i en el foment de la mobilitat sostenible per cohesionar el territori i connectar municipis”. Per això, asseguraven que el prendran com a exemple a seguir pel que fa a la transformació d’un espai contaminat i densificat, que actua com a barrera dins dels municipis per on passa.
La reforma de la via
Pel que fa als canvis que contempla el projecte, Judith Recio, arquitecta de l’AMB, recorda que hi ha previst un conjunt de vuit accions “tant pel que fa a la reurbanització de l’avinguda com dels espais adjacents”. En aquest sentit, explica que, amb l’objectiu de fer atractius els voltants de la via, per exemple, es treballarà perquè hi hagi més comerç al costat de la carretera, per millorar la competitivitat dels polígons industrials que hi ha a la zona i per promoure i visibilitzar el patrimoni que l’envolta, col·locant senyalització als edificis històrics que hi ha a tocar de l’N-150.
Segons Recio, però, les primeres accions que es faran tenen a veure amb l’impuls de la mobilitat activa i sostenible, amb donar més espai a la bicicleta, als vianants i al transport públic, i amb col·locar més vegetació al voltant de la via per reduir la contaminació acústica. Mentrestant, dues de les accions que més tardaran a fer-se i, a la vegada, dues de les més importants són la reordenació de l’amplada de diferents trams i la definició d’un pla que permeti “connectar Barberà amb Cerdanyola i Ripollet, cosa que actualment impedeix el nus de Baricentro”, conclou l’arquitecta.
