L’estiu constata la recuperació del turisme a xifres similars a les del 2019

La crisi del turisme a la metròpoli s’ha acabat. Si la inflació i la temuda recessió econòmica no ho esberlen, l’estiu del 2022 serà recordat com el moment en què es va constatar el canvi de signe al sector.

Quan encara no s’han donat a conèixer les dades d’ocupació hotelera del mes d’agost que publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les xifres relatives als dos primers mesos d’estiu mostren que el turisme d’enguany s’assembla al del 2019. Certament, però, no parlem ben bé dels mateixos nivells, ja que a la ciutat de Barcelona, per exemple, el grau d’ocupació de les places hoteleres el juliol era del 79%, mentre que en el mateix mes del 2019 aquesta dada superava el 82% i el 2018 se situava al 80%.

Per altra banda, el nombre de viatgers el juliol a la demarcació de Barcelona s’ha situat en els 1,29 milions, mentre que el 2019 se’n registraven 1,32 milions. La d’enguany és la tercera xifra de viatgers més alta de la història a la demarcació registrada un juliol, just per darrere de la del 2017. Amb tot, si ens fixem en els dies que aquests turistes passen a la regió, veiem que són menys que abans. El juliol del 2019 es van produir 3,9 milions de pernoctacions, mentre que aquest juliol en van ser 3,7 milions.

Sigui com sigui, hi ha altres xifres que confirmen la recuperació. Segons l’Observatori del Turisme de Barcelona, el nombre de creuers aquest estiu supera els registrats el 2019, amb una mitjana superior als 75 vaixells cada mes.

Turisme sense pandèmia

La pandèmia cada cop serveix menys per explicar que el turisme d’aquest estiu no sigui ben bé com el del 2019. Actualment, els viatgers provinents de la Unió Europea no han de presentar cap mena de certificat covid per venir a la metròpoli, i aquests, juntament amb els turistes espanyols, representen quasi el 75% dels visitants que arriben a Barcelona. Per tant, la recuperació d’aquest turisme ha estat cabdal per registrar les xifres d’ocupació d’aquest estiu.

Aleshores, com s’explica la disminució respecte al 2019? En realitat, altres elements com la davallada del turisme rus hi tenen més pes. Amb la guerra s’ha clausurat la connectivitat aèria entre Rússia i Europa, i dels més d’11.000 turistes russos que arribaven mensualment el 2019, ara com ara n’arriben poc més de 1.500. De fet, el rus era el tercer turisme no comunitari més nombrós per darrere del dels Estats Units i del de la Xina, i ara no es troba ni entre els 30 països que aporten més turistes a Barcelona.

Recuperació del turisme, recuperació del debat

Els estrangers han tornat a viatjar com ho feien abans de la pandèmia i els debats encesos que suscitava el turisme han tornat a aflorar. Mentre que el sector hoteler, la restauració i el comerç veuen amb bons ulls l’arribada de més viatgers, altres veus reclamen una regulació del turisme de masses, sobretot a la ciutat de Barcelona.

Entre les més crítiques hi ha l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), que a finals d’agost assenyalava que estava “en contra del pes que té a l’economia de la ciutat un sector que no redistribueix els beneficis i, en canvi, repercuteix els impactes i perjudicis socials i mediambientals a la ciutat”. Al mateix temps, criticava la inversió pública que l’Ajuntament destina a aquest sector i demanava “deixar de fer promoció turística, reduir l’allotjament turístic, el nombre de vols, millorar les condicions laborals i augmentar la fiscalitat al turisme”.

En una línia similar, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) demanava en un comunicat un turisme “més sostenible i de més valor afegit”.

Per la seva banda, plataformes com Ecologistes en Acció també disparen contra el turisme, en el seu cas el de creuers, en considerar-lo massa contaminant. El passat 23 d’agost l’organització denunciava que les companyies de creuers, tot i que es mostren favorables a reduir la contaminació que generen, “fan promeses i anuncis, però fins ara han fet ben poc en termes concrets per millorar la situació”.