Imatge d’arxiu de la ZBE de Barcelona. Foto: Miquel Codolar/ACN
“Tots els municipis de més de 50.000 habitants han de tenir una Zona de Baixes Emissions (ZBE) abans del 2023”. Això és el que estableix la llei estatal del canvi climàtic. Ara bé, a 13 de gener del 2023, els deures encara estan per fer. I és que de les 23 ciutats catalanes que havien de complir amb aquesta obligació, entre elles Mollet i Granollers, només tres –Barcelona, l’Hospitalet i Sant Cugat– han aconseguit fer efectiva la ZBE, i no són pas les localitats vallesanes.
En aquest sentit, la llei del canvi climàtic està en vigor des del maig del 2021, però fins fa pocs dies, el 27 de desembre del 2022, no es va aprovar el decret que regula les ZBE, que estableix els requisits que han de complir aquestes àrees i que dona seguretat jurídica als ajuntaments. De fet, des de l’Ajuntament de Mollet han explicat a aquest mitjà que estaven esperant aquest pas per posar-se en marxa. Però des del govern espanyol consideren que ni això ni la suspensió de la ZBE barcelonina, que segueix vigent però que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tombava el març per tenir “un excessiu àmbit geogràfic d’implantació i una excessiva restricció del tipus de vehicles afectats”, deia la sentència, són una excusa. I és que pocs mesos després de l’aprovació de la llei del canvi climàtic, l’Estat va enviar als ajuntaments una guia amb unes directrius mínimes per dissenyar les Zones de Baixes Emissions. Ara bé, més enllà de tot això, sembla que, en general, no hi ha gaire pressa per fer les ZBE efectives. Almenys al Vallès Oriental.
Una resposta conjunta
En aquesta línia, l’Arc Metropolità, l’associació que integra les grans ciutats de la segona corona metropolitana i a la qual pertanyen Mollet i Granollers, té molt a veure amb la implantació de les ZBE al Vallès Oriental. I és que tal com comenten des del consistori molletà al Línia, s’està treballant “de manera coordinada amb els municipis de l’Arc Metropolità per poder tenir una proposta conjunta amb el mateix tipus de regulació”.
De totes maneres, a Mollet ja s’han fet alguns passos en aquest sentit, ja que, segons expliquen des de l’Ajuntament, ja s’ha delimitat inicialment una àrea “que es podrà anar ampliant si es considerés oportú quan s’apliqui la normativa”. “Però, en tot cas, no entrarà en funcionament fins que no hi hagi una regulació conjunta amb els municipis de l’Arc”, afegeixen.
Tot plegat mentre, des de l’Ajuntament de Granollers, el regidor de Mobilitat, Juanma Segovia, ha explicat a aquesta publicació que ja han començat a fer tota la feina administrativa prèvia i a pensar una proposta de ZBE. “Però tenim molts dubtes i una sensació d’incertesa, i esperarem a anar plegats amb els municipis de l’Arc Metropolità”, explica el regidor, que insisteix en el fet que, si el que es vol “és una millora general, no pot ser que cadascú faci la seva ZBE com vulgui”. A més, Segovia apunta que “abans d’obligar la població a deixar el transport privat cal millorar el transport públic”. Per això, veu la ZBE com un projecte a llarg termini “que segurament no serà una realitat a Granollers fins a mitjans del 2024 o més”, avança. “Encara que aviat sortirà la licitació de les càmeres de la ZBE, que s’instal·laran abans que acabi el 2023”, detalla. “Tot i que una cosa és que estiguin instal·lades i l’altra és que estiguin en funcionament”, conclou.
Mirada de futur
A l’espera, doncs, que les ZBE arribin a Granollers i Mollet, els ciutadans d’aquests dos municipis ja han començat a pronunciar-se al respecte. “La ZBE a Granollers no és necessària perquè el volum de circulació no és tan elevat”, diu Àngel Martínez, veí del centre de la ciutat i comerciant. “Contaminen molt més les fàbriques i les grans carreteres de l’entorn que no pas els ciutadans que es mouen per la ciutat amb els seus vehicles”, afegeix. Una opinió que comparteix en part Eva Llanos, de Mollet, que tot i que també pensa que caldrien més mesures contra la contaminació de l’entorn, veu la ZBE com “una oportunitat de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic”. “De fet, és més un canvi d’hàbits que una altra cosa, perquè la majoria de desplaçaments que es fan en cotxe a Mollet es podrien fer caminant o en bicicleta”, opina.
Aquest pas permetria reduir la contaminació que prové del trànsit rodat, que segons detallen des del Consell Superior d’Investigacions Científiques és el responsable del 70% de les emissions de diòxid de nitrogen, que s’emet a les principals carreteres i també a les ciutats. Però a cinc mesos de les eleccions i tenint en compte que la llei del canvi climàtic no contempla sancions pel seu incompliment, tot indica que la ZBE serà un tema a tractar en el pròxim mandat. Encara que, segons els experts, hauria de ser una prioritat, ja que, sense anar més lluny, a finals de desembre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea condemnava Espanya per la contaminació de l’aire de diverses zones, entre elles el Vallès.
