Algunes persones migrades tenen temps fins al 15 de gener per inscriure’s en el cens per poder votar. Foto: Pexels
Només queden sis dies perquè s’esgoti el termini que tenen algunes persones migrades per registrar-se i poder votar en les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. El tràmit que els permet exercir el dret a vot i que implica que la persona interessada s’inscrigui al Cens d’Estrangers Residents a Espanya (CERE) finalitza el 15 de gener i fa temps que genera controvèrsia.
En el cas de Barcelona, per exemple, hi ha al voltant de 340.000 persones estrangeres que viuen a la ciutat i només unes 100.000 tenen dret a vot. Per què passa això? La llei estableix que pot escollir representats municipals –previ registre– la ciutadania major d’edat de països de la Unió Europea o aquelles persones que hagin residit de forma legal a l’Estat espanyol durant cinc anys i que siguin ciutadans de països amb els quals Espanya té conveni de reciprocitat. Es tracta de Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, Equador, Islàndia, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit i Trinitat i Tobago. En el cas de les persones d’origen noruec, el límit d’anys per poder votar es rebaixa fins als tres. Hi ha, doncs, països de primera, segona, tercera i quarta. Els que poden votar sense tenir en compte el nombre d’anys de residència, els que tenen conveni amb l’Estat, Noruega i la resta.
La normativa deixa, amb tot, al voltant de 250.000 residents a Barcelona sense poder votar. Si a això hi afegim que sovint moltes persones migrades no coneixen els tràmits per poder exercir el dret a vot i la llunyania que hi ha entre l’administració i aquesta població, ens trobem que els percentatges de persones sense nacionalitat espanyola que voten en les eleccions municipals són molt baixos. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, en els comicis locals del 2015 només un 15% de la ciutadania de la Unió Europea va votar, mentre que la dada baixava fins al 2,5% en la població extracomunitària.
Sens dubte, la impossibilitat d’accedir al vot és un problema greu si tenim en compte que a Barcelona un de cada cinc habitants no té nacionalitat espanyola. Dit d’una altra manera, al voltant d’un 20% de la població que viu a la capital catalana no pot decidir qui la governarà. Tot això per no parlar de les altres eleccions en què la població migrada té el dret a vot completament vetat. Tal com apunta l’organització SOS Racisme, el 15% de les persones no poden votar a Catalunya. Per a l’entitat, això suposa una “debilitat democràtica” i una mostra de “racisme institucional”.
El vot migrant com a arma electoral
És en aquest marc que ahir Esquerra Republicana de Catalunya va denunciar que només unes poques persones nascudes fora de l’Estat poden votar en les eleccions municipals de la capital catalana. “Barcelona és la vostra ciutat, sou veïns i veïnes, i, per tant, sou, abans que això, ciutadans, i la ciutadania es defineix pel dret a vot i per exercir-lo”, afirmava el líder dels republicans i candidat a l’alcaldia, Ernest Maragall, adreçant-se a la població migrada. “Des d’ERC tenim clar el projecte, també per a tots vosaltres, i us demanem que participeu, que no us quedeu enrere, que voteu”, afegia.
Altres formacions com la CUP també han expressat el seu rebuig a la legislació que oblida bona part de les persones no nascudes a l’Estat.
Per la seva banda, des de l’Ajuntament, el novembre passat es va iniciar una campanya per incentivar el sufragi de les persones estrangeres amb dret a vot sota el lema Si vius a Barcelona, decideixes a Barcelona. Mentre que en el cas de la formació anticapitalista es feia apologia del dret a vot lligat a la residència, en el cas del consistori es vinculava el vot amb certes nacionalitats.
Una vinculació que fins i tot defensa la formació d’extrema dreta Vox. Els ultradretans fa setmanes que impulsen una campanya a les xarxes socials en la qual demanen a les persones estrangeres que tenen dret a vot que s’inscriguin al CERE abans del 15 de gener.
