Orgull LGTBI

Barcelona concentra la majoria d’agressions al col·lectiu LGTBI. Foto: Marta Casado Pla/ACN

No és casual que l’informe de l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) relatiu a les agressions durant l’any 2020 a persones del col·lectiu LGTBI es publiqués una setmana abans de la celebració del Dia Internacional de l’Orgull. Si bé és cert que el 28 de juny és una efemèride per celebrar altres maneres d’estimar i viure, també ho és que la violència davant la diferència continua sent profunda.

Els darrers temps hem tingut dos exemples que ho demostren. A finals de maig es van registrar, en un sol cap de setmana, sis agressions homòfobes. Una de les persones supervivents va ser hospitalitzada a la Vall d’Hebron amb una fractura maxil·lar. Per altra banda, el porter de la selecció alemanya Manuel Neuer va portar durant diversos partits un braçalet amb la bandera de l’arc iris i la UEFA va obrir-li una investigació. La mateixa organització de futbol va prohibir il·luminar l’estadi de Munic amb els colors LGTBI en un partit entre Alemanya i Hongria.

Calen més exemples per corroborar que la persecució de les minories no s’atura?

LES XIFRES
Les dades relatives al 2020 demostren que les agressions al col·lectiu LGTBI han augmentat. En concret, ho han fet un 18% respecte de l’any anterior. Per territoris, la demarcació de Barcelona és la que més agressions ha viscut. De les 189 de tota Catalunya, 133 es van registrar aquí. Això, en termes relatius, suposa el 51% de les agressions segons el pes demogràfic del territori.

Si ens fixem en la regió metropolitana, veiem que 86 agressions es van produir a la comarca de Barcelona, 15 al Baix Llobregat, 4 al Maresme i 11 als Vallesos. Òbviament, estem parlant de la punta de la punta de l’iceberg, perquè moltes agressions no es denuncien o no arriben a l’OCH.

ELS CASOS
L’observatori recull nombrosos testimonis d’agressions LGTBIfòbiques. Casos tan durs com el d’un jove de Parets del Vallès que explica que des dels 11 anys patia discriminació i persecució per part dels companys de classe i dels docents.

Amb tot, el que el va fer denunciar va ser una agressió del 3 de febrer del 2020 a les 19.30 hores, quan sortia de l’estació de tren després d’assistir a una concentració contra les violències masclistes a Barcelona.

“Eren tres nois que ja m’havien increpat altres vegades i que coneixia del poble”, explica. Aquell cop anava sol i els agressors van sentir-se forts. “Es mostraven agressius i em van començar a dir: Aleshores t’agrada que te la fotin fins al fons? Quin fàstic”. No es van aturar i van afegir: “Estàs malalt. T’agradaria menjar-li al meu amic?”. Un dels agressors, l’amic, va contestar que ell no estava malalt amb sornegueria.

El noi estava espantat i li tremolaven les cames. “Per sort, vaig arribar a casa i vaig obrir la porta del portal mentre m’intimidaven”, relata. Allà es va enfonsar.

A LES XARXES, TAMBÉ
Resulta preocupant l’augment d’agressions que es produeixen a distància, a través de les xarxes. De les 189 incidències detectades per l’OCH, 37 van tenir lloc de manera virtual. Amb la Covid-19, aquesta mena de violències van augmentar.

És el cas d’una dona trans que va veure com la seva cara, nom i cognoms apareixien publicats en un perfil de la xarxa social Twitter. “Prototip d’home amb tetes” i “no suporta que jo sigui dona i em té una malvolença patològica”, afirmava l’agressora. Més tard, la mateixa autora va començar a enviar-li missatges de WhatsApp amb comentaris transfòbics generalistes. “Els homes són tan privilegiats que la societat està redefinint el que és una dona per incloure’ls a ells”, deia.

El 28 juny és un dia per celebrar la diferència, però com queda palès, cal no oblidar que el camí cap a la igualtat encara és llarg.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram