Els experts consideren que posar plaques solars a casa hauria de ser molt més fàcil del que és avui dia. Foto: Albert Segura Lorrio/ACN
El consum d’energia elèctrica a l’àrea metropolitana de Barcelona representa el 60% de tota l’electricitat que es fa servir a Catalunya. Malgrat això, la capital catalana i la seva rodalia només produeixen entre un 10 i un 15% de l’electricitat que consumeixen. En el que és un clar exemple de centralisme, veiem com prop del 75% de l’energia metropolitana prové del Camp de Tarragona, mentre que la resta ve del Pirineu.
Fins fa uns anys aquesta situació de vassallatge del territori cap a la capital era sistemàticament ignorada. Tot i això, l’emergència climàtica i el canvi de model energètic basat en les renovables ha posat damunt la taula el debat sobre com ha d’articular-se Catalunya des de la perspectiva de la producció d’energia. Dit d’una forma més senzilla: on han de construir-se els parcs eòlics que es necessitarà per poder produir el 50% de l’energia de forma neta abans del 2030? On cal posar plaques solars i molins de vent?
El decret d’energies renovables de la Generalitat del 2019 va eliminar gran part de les barreres administratives per a la implantació al territori de plantes de producció fotovoltaica i eòlica. La norma era una sort de liberalització que facilitava que les empreses energètiques poguessin instal·lar-se allà on volguessin. “Veiem grans projectes que se situen lluny dels espais de consum”, explica el geògraf i professor associat a la Universitat Rovira i Virgili Sergi Saladié. “Els productors d’energia busquen llocs on el sol és més barat i la gent és vella i pobra, perquè no es poden moure del seu poble i perquè accepten millor l’arribada de noves empreses que porten feina”, considera.
Tal com apunta la periodista Jordina Arnau en un article a Media.cat, i tal com es pot veure en el mapa dels 250 projectes d’energia fotovoltaica i eòlica que estan en marxa a Catalunya, el decret ha fet que l’àrea metropolitana de Barcelona quedi intacta i, d’aquesta manera, s’ha aprofundit en el centralisme del país.
El decret de la Generalitat ha potenciat l’aparició de nous projectes d’energia renovable a tota Catalunya menys a la metròpoli. Foto: Earthstar Geographics/Generalitat
Segons Saladié, aquest decret beneficia les grans empreses i els fons d’inversió. Així mateix, el professor assenyala que “el decret va en contra de la Llei del canvi climàtic, que prioritza l’autoconsum d’energia o instal·lar en zones degradades per l’acció humana les centrals d’energia renovable”. “Veig molt difícil que el decret no quedi tombat i caldrà veure què passa amb els 250 projectes iniciats”.
Per a Pep Puig, vicepresident d’Eurosolar i membre del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear, “l’àrea metropolitana no té altra alternativa que pactar amb les zones rurals per poder-se nodrir d’energia”. Puig considera que cal arribar a una entesa que beneficiï ambdues parts i que no sigui “la política extractiva de sempre”.
Així mateix, tant Saladié com Puig coincideixen en la necessitat de facilitar que qui ho vulgui pugui instal·lar una placa o un molí a casa seva. “Hauria de ser tan senzill com comprar-se una rentadora”, afirma el mateix Saladié.
EL PAPER DE LA METRÒPOLI
Quan Puig parla del paper que estan tenint tant Barcelona com l’àrea metropolitana en la transició energètica es mostra molt crític amb les polítiques que les diferents administracions del territori han dut a terme.
Actualment grans empreses com Endesa tenen el monopoli de l’energia. La produeixen, la distribueixen i la venen. Segons Puig, per poder exigir que aquestes companyies produeixin energia neta l’àmbit públic ha de conquerir la distribució de l’energia.
Explicat per a persones que no tenen coneixements d’aquest sector, la seva idea seria la següent: pensem en una carretera. Els cotxes que hi circulen són l’energia i la carretera és la xarxa elèctrica. Endesa fabrica els cotxes, té la carretera i en molts casos ven els cotxes.
“El que hauria de fer l’Ajuntament de Barcelona si volgués contribuir a la sobirania energètica és aprofitar les xarxes que té”
A Barcelona, l’Ajuntament va crear Barcelona Energia, una comercialitzadora d’energia que s’encarrega de, tornant al símil anterior, vendre cotxes que funcionin amb energia neta i han estat produïts en fàbriques que respecten el medi ambient. Ni tan sols són els seus cotxes, sinó cotxes d’altres que arriben a les cases per carreteres que no són seves.
“Colau s’ha equivocat”, diu el vicepresident d’Eurosolar per afegir, encara més contundent, que és “una mescla d’incompetència i manca de voluntat política”.
Per què ho diu? Segons el seu parer, si Endesa continua sent propietària de les “carreteres”, pot fer valer els seus interessos. Tot i que la llei és estricta, si és propietària de la xarxa, pot prioritzar la seva energia.
“El que hauria de fer l’Ajuntament si volgués contribuir a la sobirania energètica és aprofitar les xarxes que té, com la xarxa elèctrica del metro, per fer la guerra a les grans empreses”, considera Puig. Es refereix a fer circular els seus cotxes per les carreteres municipals.
“A l’Estat espanyol hi ha 700 comercialitzadores i no pot ser que l’Ajuntament competeixi amb Som Energia o Holaluz”, sentencia Puig.
