Algunes dones que han patit violència masclista no volen treballar amb homes. Foto: Arxiu
En un mercat laboral en què una de cada deu persones a Catalunya està a l’atur, trobar feina no és fàcil. I en el cas de les dones que han patit violència masclista, aquesta tasca encara és més difícil.
La Maribel té 27 anys. Va arribar a Barcelona des del Salvador, però en realitat el seu somni era viatjar als Estats Units, on té una germana. Tot i que no vol entrar en detalls, explica que el seu padrastre va abusar d’ella, i la seva mare, en lloc de culpar-lo a ell, va considerar-ne la Maribel responsable. Aleshores va haver de marxar de casa seva.
“Sovint, les dones que venen als nostres recursos són dones migrades o mares monomarentals”, explica Yolanda Pesquero. Ella treballa a Insercoop promovent la inserció de les dones en risc d’exclusió social, i amb freqüència se’n troba que han patit violència masclista.
La situació de la Maribel encaixa a la perfecció amb els perfils amb què treballa Insercoop. De fet, la jove salvadorenya ha participat, durant uns mesos, en un programa de mentoria en el qual una noia l’ajuda, entre altres coses, a trobar feina. Tal com afirma la Laura, la seva mentora, passen temps juntes. A més, si la Maribel ho necessita, l’ajuda en temes de caràcter laboral.
En realitat, diu Pesquero, el problema més gran amb el qual es troben les dones que han patit violència masclista i busquen feina és l’aïllament. “No tenen xarxes de suport, i per això és important enfortir els seus vincles amb el món laboral a través d’altres dones que estiguin treballant o que hagin patit violència masclista però que siguin en altres moments de la cerca de feina”, argumenta Pesquero. Això és just el que la Maribel troba en la Laura. “És crucial que no se sentin soles”, puntualitza Pesquero.
Malgrat tot, no es tracta d’una feina fàcil. “És un procés llarg, perquè moltes noies no tenen formació de cap mena i sovint han estat durant temps, econòmicament parlant, dependents de la parella, o estaven cuidant els fills”, diu la integrant d’Insercoop. A més, moltes han treballat en feines que no estaven regularitzades –sovint de l’àmbit de les cures– i no tenen cap paper que pugui demostrar la seva experiència professional.
Un món laboral agressiu
Els problemes no s’acaben aquí. Una vegada les dones poden començar a fer els primers passos en el mercat laboral no tot són flors i violes. “Recordo el cas d’una dona de Colòmbia que havia sortit d’una situació de tràfic de persones i que em deia que ella volia treballar sola i, sobretot, sense cap home al voltant”, explica Pesquero.
Així mateix, les supervivents de violència masclista no només rebutgen el món laboral tal com el coneixem, sinó que, de vegades, són les empreses les que reprodueixen les dinàmiques masclistes de les quals han fugit les dones.
“Són dones molt aïllades i desconfiades i tenen por d’un món laboral masculí on es poden patir altra vegada les lògiques de la violència masclista”, diu Pesquero per afegir que cal que les empreses es comprometin amb la reinserció laboral d’aquestes dones.
És el que va passar a la Maribel quan va aconseguir treballar en una casa com a cuidadora interna a Sant Cugat. “Aquella família li va fer la vida impossible, perquè no li deixava consultar el telèfon mòbil quan estava a dins de la casa i li pagava una misèria”, diu la Laura. “A més, no tenia caps de setmana de descans”, afegeix.
Inversió milionària
Per ajudar les dones que han patit violència masclista i que volen trobar feina, el desembre passat el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya va anunciar una inversió de quasi dos milions d’euros.
Segons queda recollit en la documentació de la iniciativa, que s’allargarà durant tres anys, el projecte vol donar a les participants que han patit violència de gènere, tracta o explotació sexual “els recursos i les eines necessàries per superar les seqüeles del maltractament i afrontar la seva vida de manera independent”.
Entre altres accions, el programa, que és finançat amb fons europeus, ensenyarà les dones a portar la seva agenda, a fer cartes de presentació i a elaborar un currículum o una marca personal. A més, s’impartiran tallers per “desenvolupar l’alfabetització digital de les dones participants a través de tallers formatius específics per a l’adquisició de competències elementals relacionades amb l’ús de les TIC”.
Sens dubte, una bona iniciativa que potser aconsegueix fer partícips del mercat laboral dones com la Maribel. Ella, malauradament, ha decidit tornar al Salvador, viatjar cap a Mèxic i d’allà intentar travessar il·legalment la frontera cap als Estats Units per reunir-se amb la seva germana.
