Una democràcia que s’aprima: cada vegada hi ha menys població a Barcelona amb dret a vot

Quantes persones estan cridades a les urnes aquest diumenge a Barcelona? La xifra la marca el cens electoral i en total són 1.108.175. Ni una més ni una menys, en una ciutat que té, segons el padró municipal, 1.639.981 habitants.

La xifra, per si sola, no diu gran cosa. De totes maneres, és en la comparació amb el cens electoral del 2007 –eleccions en què el socialista Jordi Hereu va ser escollit alcalde– quan les diferències ens posen en alerta. En 15 anys, el nombre de persones que voten a la ciutat s’ha reduït un 10%, és a dir, hi ha 126.193 votants menys, l’equivalent a la població que viu al districte de Gràcia.

Els motius

El diari Línia ha volgut saber per què es produeix aquesta situació. El primer que cal posar sobre la taula és que, des del 2007, Barcelona ha augmentat en quasi 40.000 habitants la seva població. Per tant, no es pot atribuir la baixada dels votants a una reducció de la població. Malgrat això, cal veure com ha estat aquesta evolució demogràfica que ha fet que en una dècada i mitja la població passés d’1,60 a 1,64 milions d’habitants.

Les diferents fonts consultades consideren que la disminució de votants té a veure amb la migració. Des de l’Ajuntament de Barcelona assenyalen que el que ha augmentat és el nombre d’estrangers sense dret a vot. Aquest extrem és confirmat pel politòleg Jordi Muñoz, que afirma que, “tot i que els estrangers d’alguns països poden votar, no tots s’inscriuen”.

Segons la llei, els migrants que poden escollir representants municipals –previ registre– són els majors d’edat de països de la Unió Europea o aquelles persones que hagin residit de forma legal a l’estat espanyol durant cinc anys i que siguin ciutadans de països amb els quals Espanya té conveni de reciprocitat. Es tracta de Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, el Regne Unit i Trinitat i Tobago.

Així, mentre la població amb nacionalitat espanyola ha caigut un 5% a conseqüència d’una natalitat minvant, el percentatge de persones estrangeres ha crescut un 21%. Aquest fet ha permès que la població de Barcelona no es desplomés, però alhora ha fet que el cens electoral disminuís perquè els migrants, majoritàriament, no tenen dret a vot. Concretament, i tal com denuncien organitzacions com SOS Racisme, són al voltant de 250.000 persones les que no poden votar. Per a aquesta entitat, això suposa una “debilitat democràtica” i una mostra de “racisme institucional”.

Districte a districte

En quins indrets de Barcelona hi ha més pèrdua de votants? El cas més notable és el de Ciutat Vella, on en els darrers 15 anys s’han perdut un 27% dels electors. Dels gairebé 63.000 que votaven l’any 2007 s’ha passat als 46.000 que ho faran el pròxim 28 de maig.

En aquest cas, la relació entre migració i pèrdua de votants és clara. De fet, en aquest districte, un de cada dos habitants és estranger i quasi un de cada quatre és del Magreb, Bangladesh, l’Índia o Filipines, és a dir, nacionalitats que no tenen dret a vot.

Per contra, el districte que menys votants ha perdut és Sarrià-Sant Gervasi, amb només un 4,4% de descens: uns 5.000 votants menys en 15 anys. A la zona més rica de la ciutat només un 14% de la població és estrangera.

Semblaria, doncs, que les zones amb rendes més altes perden menys votants, però el cert és que el següent districte que menys electors perd és Sant Andreu (-6%), quan és, segons la renda, el cinquè districte més ric –o més pobre, depèn de com es miri– dels deu que conformen Barcelona. El segueixen Sant Martí (-6,6%), Horta-Guinardó (-8,6%), Sants-Montjuïc (-8,7%), Nou Barris (-9%), les Corts (-11%) i l’Eixample (-14,5%).

Una democràcia amb menys votants

El problema, més enllà dels districtes, és endèmic a tota la ciutat i posa de manifest les mancances de la democràcia representativa municipal. Quina és la legitimitat d’un govern que pot ser escollit per cada vegada menys gent? Si bé el 2007 el 77% del total d’habitants de Barcelona tenia dret a vot, ara només és el 60%.

Per districtes, les diferències encara són més contundents. El 2007, a Sarrià-Sant Gervasi hi havia un 83% d’electors respecte a tota la seva població, i ara són un 74%. A Ciutat Vella, fa 15 anys hi havia un 56% de la població que podia escollir els seus representants, però ara només és el 43%. Les xifres són preocupants: la democràcia s’aprima.