Ha deixat de seduir el català? L’Hospitalet debat sobre la salut de la llengua a la segona ciutat del país

Què passa a l’Hospitalet perquè el 45% dels seus veïns reconeguin que no fan servir mai el català en el seu dia a dia? Si el 62% dels seus habitants asseguren que el saben parlar, per què no el fan servir en la seva vida diària? Anem a pams. Aquestes són dades de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, un estudi quinquennal del Govern que radiografia l’ús de la llengua catalana al país.

I les dues preguntes anteriors van servir per obrir foc en el debat del passat 22 de febrer a la seu de la Regidoria del Districte I, amb la presència de membres del teixit associatiu i el sociolingüista i catedràtic Emili Boix, que va fer els honors amb una breu conferència que va posar els fonaments de la conversa posterior. “Cal una mentalitat positiva. No caiguem en el pessimisme. Cal que aprofitem les potencialitats”, van ser algunes de les conclusions que l’expert va llençar als presents.

La trobada s’emmarcava en el programa d’actes de la 55a Renovació de la Flama per la Llengua i va ser organitzada pel Centre d’Estudis, Òmnium, el Club Muntanyenc, la Federació d’Entitats Excursionistes i l’Ajuntament. Va moderar el debat la periodista Núria Toril.

“Devaluació”

La intervenció de Boix, expert coneixedor de la salut del català i actualment immers en un estudi sobre els usos de la llengua en les famílies catalanoparlants, va tranquil·litzar, fins a cert punt, l’angoixa de molts dels presents. Així i tot, el debat posterior va deixar palès que l’autèntic hàndicap al qual s’enfronta la llengua és el retrocés de l’ús social, el que Boix descriu com a “devaluació”.

Javier Picornell, president del Grup de Botigues del Centre i Sant Josep, va reconèixer que al comerç predomina el castellà i va proposar que “potser caldrà provar d’adreçar-se d’entrada en català tants cops com faci falta”.

En aquest sentit, el membre de l’Associació de Veïns de la Florida, Pedro Luna, va apuntar a les “motivacions” per parlar català. L’activista veïnal va recordar que va ser precisament a l’àrea metropolitana, a principis dels 80, on va néixer la immersió lingüística a les escoles, a petició dels pares i mares d’origen migrant que volien que els seus fills tinguessin les mateixes oportunitats que la resta, i per “sensibilitat” envers la cultura del país. En aquest sentit, Luna va reivindicar que això ha de ser “motivació suficient” per parlar català i treure’n un benefici, com és la millora de la “cohesió social”.

Nous temps

Ara bé, els temps han canviat i l’avinentesa actual no és tan falaguera. De fet, un dels intervinents del públic, el professor i portaveu dels comuns, Manuel Domínguez, va assenyalar l’elefant a l’habitació i va dir que no és cert que tots els alumnes surtin de l’institut sabent parlar català. A més, Domínguez va lamentar que el “prestigi social” de l’escola ha caigut. “L’ascensor social està trencat”, alerta el docent. Un fet que, de retruc, té un efecte directe sobre el coneixement del català entre joves de famílies migrants que no entren en contacte amb la llengua perquè no fan estudis superiors, on la presència del català és més gran.

Qui va passar per aquella experiència va ser la Dury Nayaab Kausar, referent familiar a l’associació Itaca, que va arribar fa 20 anys a Catalunya. Reconeix que a Itaca es prioritza el català, tot i que solen canviar al castellà quan parlen amb les famílies. “Ho fas per ser més pràctics”, reconeix Nayaab, que recorda que hi ha qüestions socials urgents que fan que la llengua no sigui una prioritat. Així i tot, sobre aquesta qüestió els ponents van estar d’acord a censurar la pràctica habitual de parlar en castellà a les persones per la seva aparença. “Hi ha prejudicis amb la llengua pel color de pell o l’origen”, va assenyalar Toni Garcia, que representava l’Hospi al debat.

Cap recepta clara

Sobre el paper de l’esport en la difusió del català, Garcia va reivindicar que el Centre d’Esports l’Hospitalet impulsa l’ús de l’idioma, però reconeix que és una tasca complicada en un àmbit com aquest, on domina el castellà. “El CELH és un reflex de la ciutat”, va reflexionar Garcia.

Com es pot, llavors, fer créixer la presència del català? Ha afectat l’avinentesa política de l’última dècada –l’altre elefant a l’habitació que no va sortir a col·lació al debat– a la salut de la llengua? El cert és que, sigui per vergonya, mania o comoditat, en ciutats metropolitanes com l’Hospitalet el català és una assignatura pendent.