Joves migrants

La majoria de joves migrants sense referents familiars a Barcelona són nois. Foto: Síndic de Barcelona

“Augmenta la violència mena“. “Els menas impulsen l’increment dels atracaments”. “Baralla entre menas i turistes”. En els darrers temps, els titulars alarmistes en els quals apareix el concepte mena s’han multiplicat. Aquestes sigles, que s’han convertit en una paraula en si mateixa, descriuen els Menors Estrangers No Acompanyats, i segons denunciava aquest dimecres el síndic de Barcelona defineixen “un concepte totalment estigmatitzador potenciat per la visió de l’extrema dreta”.

El defensor de la ciutadania de la capital catalana, David Bondia, ho afirmava durant la presentació del seu darrer informe, que tracta sobre els joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona. Un informe que, per altra banda, intenta trencar amb el mite delinqüencial que sobrevola aquests joves i menors d’edat que sovint viuen situacions d’extrema vulnerabilitat.

De qui estem parlant?

“Les dades públiques sobre joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona són limitades”, explica l’informe de la Sindicatura. Moltes de les xifres s’obtenen quan els nois i noies estan tutelats en serveis de l’administració pública, però quan es van fent grans, sobretot quan arriben a la majoria d’edat i ja no són tutelats, la informació és més difícil de rastrejar.

Sigui com sigui, el document del defensor de la ciutadania assenyala que, tot i que hi ha una petita part de noies, la majoria d’aquest col·lectiu a la ciutat de Barcelona “és masculina i d’origen marroquí” i té una edat propera als 18 anys.

El perfil, amb tot, no detalla realment qui són aquests joves. En Oualid va marxar del Marroc amb 16 anys, l’edat en què un menor d’edat català està cursant 4t d’ESO. Va creuar l’estret de Gibraltar en pastera i, quan era al mig del mar, el motor de la barcassa va avariar-se. Quin jove de 16 anys barceloní ha patit per la seva vida? En Oualid va pensar que moriria allà.

Finalment, va arribar a la Península, i després de viure al bosc durant dies sense menjar ni aigua, va arribar a Algesires. Encara avui explica que durant aquell trajecte “van passar coses dolentes”. “Coses que no vull recordar, que mai he explicat a la meva família”, afirma, les quals tampoc vol relatar al Línia. Uns dies després va arribar a Barcelona en autobús i unes setmanes més tard va acabar al centre de menors de Dosrius.

Amb 18 anys va entrar en un pis tutelat i actualment viu a Montgat amb la seva parella. Un dia en Oulid també va ser assenyalat com a mena.

En xifres

Segons les dades de la Generalitat de Catalunya recollides pel síndic, l’octubre de 2021 hi havia 225 menors i joves migrants sense referents familiars atesos pel sistema de protecció a la ciutat de Barcelona. “D’aquests, 148 eren menors d’edat, amb una preeminència significativa de joves d’edats compreses entre els 16 i els 17 anys, mentre que 77 superaven la majoria d’edat”, explica el document per afegir que els nois que hi ha a Barcelona representen “l’11% del total de Catalunya”.

La xifra només mostra els joves que hi ha dins del circuit assistencial. De fet, el Servei de Detecció i Intervenció (SDI) de l’Ajuntament va atendre, l’any 2020, aproximadament 500 infants i joves migrants sense referents familiars. En aquest sentit, la Sindicatura va explicar dimecres que veu amb preocupació “la situació residencial d’aquest col·lectiu vulnerabilitzat”. Segons les dades de l’SDI, dels 500 atesos, un 31% eren majors d’edat en situació de sensellarisme. “D’aquests, un 14% estan vinculats al servei d’atenció a persones sense llar i un 10% viuen en allotjaments considerats insegurs o inadequats”, afirmava el síndic. En alguns casos es tracta de situacions d’extrema vulnerabilitat, com dormir a Montjuïc o en naus industrials abandonades al Poblenou.

Aquesta mena de vida porta associades incomptables penalitats. Això fa que un de cada quatre joves sense referents familiars sigui consumidor de drogues i que el 6,2% tinguin problemes de salut mental.

Com millorar la seva situació?

“Hem de garantir els drets d’aquests menors i joves pel simple fet que tenen drets que els emparen, més enllà que siguin migrants”, reclamava el síndic. “El fet migratori és una vulnerabilitat més que tenen”, afegia.

Actualment, la manca de dades sobre aquest col·lectiu és palmària a la ciutat de Barcelona. És per aquest motiu que el síndic va ser molt explícit a demanar millors diagnosis del fenomen per part de les administracions. En part, aquesta informació podria utilitzar-se per acabar amb les mentides que neixen des de l’extrema dreta. Alhora, es tracta d’informació que, segons Eva Garcia Chueca, adjunta del síndic, es podria compartir amb altres municipis metropolitans i buscar solucions conjuntes.