Contaminació al port: quin impacte té en la ciutat de Barcelona?

El port és una de les infraestructures que més debat generen a la metròpoli de Barcelona. A més de les disputes sobre el turisme que hi arriba per via marítima, la terminal de vaixells de la capital catalana és en el focus mediàtic per la contaminació que genera.

Una recent publicació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) feta per la investigadora Natalie Mueller assenyala que “el 80% del transport de mercaderies del món té lloc per mar, cosa que genera el 13% de les emissions anuals d’òxid de nitrogen i el 12% de les d’òxid de sofre”.

La investigadora considera que “es tracta d’emissions que han augmentat en les darreres dècades, igual que les de l’aviació”. “Cada any es mouen 10.000 milions de tones de càrrega per via marítima i això provoca prop del 3% dels gasos d’efecte hivernacle del món”, diu. En aquest sentit, segons la mateixa investigadora, aquests gasos “podrien ser els responsables d’unes 265.000 morts prematures a tot el món”. “El 2050 s’espera que la demanda mundial de comerç marítim creixi un 40%”, sentencia l’experta de l’ISGlobal per donar a entendre que els problemes derivats d’aquest sector aniran en augment.

Sembla, doncs, que l’àmbit marítim genera contaminació. Amb tot, quin és l’impacte en el cas de Barcelona?

La contaminació local, a debat

Des del Línia hem parlat amb diferents veus per entendre quin és l’impacte del port de la capital catalana pel que fa a la contaminació. En un article al mateix diari, l’antic president del port de Barcelona, Damià Calvet, afirmava que aquesta infraestructura “només és responsable del 0,72% de les emissions de CO₂”. El mateix Calvet apuntava que el port aporta “l’1,7% del PIB de Catalunya” i mou “el 74% del comerç marítim internacional del nostre país”. El polític de Junts afegia que tot això es fa “de la manera més sostenible possible”.

Aquestes xifres són molt diferents de les que Dídac Navarro, d’Ecologistes en Acció, presenta. “Segons dades de Transport & Environment (T&E), el port de Barcelona, juntament amb el de Palma i el de Venècia, són els ports més contaminats d’Europa”, diu. “És responsable del 10% de les emissions de NOx de la ciutat”, afegeix.

Així mateix, Navarro recorda que l’Ajuntament ha calculat que les activitats del port suposen 5,3 milions de tones de CO₂, de les quals més de la meitat es relacionen amb els creuers i els ferris. De fet, Navarro afirma que els creueristes emeten “dues vegades més CO₂ que algú que fa un viatge en avió i lloga un hotel”.

Però no només això, ja que Navarro assenyala que el port també és responsable de la contaminació aquàtica. Així, els vaixells fan que les aigües estiguin “contaminades amb hidrocarburs i metalls pesants relacionats amb càncers i problemes reproductius en mamífers marins com dofins i balenes”. A més, l’activitat marítima està darrere de l’arribada d’espècies invasores a Catalunya i dels desequilibris ecològics que això genera.

Solucions a la contaminació

Actualment, el port de Barcelona està immers en nombroses actuacions que tenen com a objectiu reduir la contaminació que el trànsit de vaixells provoca. En declaracions a aquest mitjà, l’organisme afirma que “una de les opcions més fermes a mitjà i llarg termini per millorar la qualitat de l’aire dels ports és optar per un canvi de combustible”.

Així, s’han iniciat diferents actuacions per disminuir l’ús de combustibles fòssils i aconseguir un port verd. “Per al cas dels vaixells i dels camions de gran tonatge, el gas natural liquat (GNL) és l’alternativa que promou la Unió Europea”, expliquen des del port. “Així mateix, també es contempla la mobilitat elèctrica per a vehicles de menor mida com els turismes i les motocicletes, preveient la dotació a la zona portuària de les infraestructures de recàrrega necessàries”, afegeixen. Són, en paraules de la institució, projectes que ja s’han posat en marxa i que permetran “diversificar les fonts energètiques i reduir la dependència del petroli i, en l’àmbit local, millorar la competitivitat del sector del transport”.

Navarro considera, però, que aquesta mena de solucions són insuficients. “No hem de perdre de vista que l’objectiu que ens hem de marcar no és fer més ‘verd’ o més ‘sostenible’ el sector, sinó reduir la seva activitat i tornar-nos menys dependents de les importacions que venen de forma completament insostenible de l’altra banda del món”, afirma. Alhora, reclama “apostar per un model turístic que respongui a les necessitats de la població i del medi”.

La taxa, en el punt de mira

Una de les mesures concretes per frenar la contaminació al port de Barcelona és la taxa als grans vaixells que gravarà l’entrada d’embarcacions a la capital catalana. Navarro la considera una mesura encertada i necessària que, malgrat tot, arriba “tard” i hauria de ser més “ambiciosa”.

Aquesta opinió està lluny del que pensa el president actual de la institució portuària, Lluís Salvadó. El 14 de febrer, l’integrant d’ERC va assegurar que la taxa pot comportar “deslocalitzacions d’escales” i fer que algunes grans embarcacions decideixin no amarrar a la capital catalana “per no pagar més”. Per a Salvadó, si un vaixell descarrega en un altre port, els contenidors que transporta hauran de “viatjar per carretera, generant unes altres emissions”. Dit d’una altra manera, una mesura ecologista acabaria generant més contaminació.

Navarro, per la seva banda, creu que aquesta argumentació només intenta evitar que “s’apliqui una llei moderna i necessària que aposta pel benestar de la població i de la natura” i que quan estigui en marxa farà que molts altres ports de tot l’Estat vulguin aplicar-la.