El nombre de casaments ha baixat en els darrers anys, de la mateixa manera que ho ha fet la xifra de divorcis. Foto: Vicente Zambrano González/Ajuntament de Barcelona
A finals dels anys noranta, el cas de l’Eulàlia era una raresa. De fet, ara que ja té 36 anys reconeix que no li agradava ser l’única nena de la classe que tenia el pare i la mare separats. “Només hi havia un altre company en la mateixa situació, i recordo que, tot i que no érem gaire iguals, ens vam entendre per aquest simple fet”, explica.
Conviure amb aquella realitat, quan no podia compartir-la amb pràcticament ningú, se li va fer difícil. “Quan anava a casa d’amigues i veia les seves famílies, ho passava malament”, afegeix. Amb el temps, però, va entendre que ni aquelles famílies estaven tan unides ni la seva era tan desestructurada.
De fet, el mateix temps ha acabat demostrant que els divorcis són quelcom normal. “Ara, a l’escola on treballo, les separacions de pares amb fills petits són freqüents”, explica la Marina, una mestra de Primària. “Gairebé es pot dir que la raresa són les parelles que continuen juntes”, afegeix.
Els divorcis, en xifres
Hi ha més divorcis avui dia? Hi ha més separacions? Les darreres dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ens indiquen que, en els últims 10 anys, el nombre de divorcis, separacions o nul·litats de matrimonis ha viscut una forta davallada a la demarcació de Barcelona. Si el 2014 n’hi havia quasi 14.500 a l’any, el 2022 aquesta xifra va caure fins als 10.800.
No obstant això, el moment amb menys divorcis, com és obvi, es va viure amb la pandèmia, el 2020, quan aquesta xifra va tocar fons fins a situar-se en els 10.388 divorcis, separacions o nul·litats. En aquell moment, amb els jutjats, les Esglésies i els ajuntaments tancats, és normal que es poguessin tramitar menys casos d’aquesta mena.
Sigui com sigui, la tendència és clara: cada vegada hi ha menys persones que se separen. Per què passa això? Ha tornat l’amor per a tota la vida o les parelles que viuen casades sense amor? El cert és que no. El motiu d’aquesta situació l’hem de buscar en un altre element: els matrimonis.
Els matrimonis, en xifres
Ras i curt, cada vegada ens casem menys. A la demarcació de Barcelona, des de l’any 2012 fins al 2021, segons dades de l’IDESCAT, el nombre de matrimonis ha caigut un 16%. De les 20.472 parelles que formalitzaven la seva relació davant l’Estat o l’Església s’ha passat a unes 17.000.
En aquest sentit, la davallada és encara més gran si ens centrem en els matrimonis oficialitzats per la institució religiosa. L’any 1978, el 99% dels casaments que s’oficiaven a Catalunya es feien per l’Església. El 2021, només el 9,2% eren religiosos. “Hi ha hagut una caiguda en picat dels rituals catòlics, i això demostra una pèrdua del poder cultural de l’Església”, explicava Mar Griera, directora del grup d’Investigacions en sociologia de la religió (ISOR), en un reportatge al Línia.
Per altra banda, bodes i matrimonis, encara que no sinònims, sovint són part del mateix. El portal Bodas.net xifra en 207 euros el que costa cada convidat en una celebració nupcial a Catalunya. En el millor dels casos, una boda de 60 convidats ascendeix per sobre dels 12.000 euros. Una quantitat així no fa res més que desincentivar la necessitat de casar-se.
Dit tot això, podem entendre que amb unes xifres de matrimonis que van a la baixa, els divorcis també mostrin una tendència similar. Aquesta seria la veritable explicació de la caiguda.
Un ritual de classe
Qui es casa avui dia? Les dades de l’IDESCAT ens indiquen que en l’amor, almenys si és institucionalitzat, la classe i la feina importen. Les darreres dades amb les quals compta l’institut fan referència al 2017, quan quasi 30.000 persones es van casar per l’Església o pels jutjats a tota Catalunya.
Segons aquestes xifres, quasi una de cada 10 persones que es van casar aquell any eren treballadors tècnics superiors o científics, és a dir, la següent categoria laboral per sota dels directors i gerents. Així mateix, juntament amb els empleats administratius, els treballadors de serveis i els treballadors qualificats del sector primari, els tècnics i científics representen més del 40% dels matrimonis. En canvi, els casaments de treballadors de la indústria, de treballadors amb ocupacions elementals o del sector de la instal·lació i el muntatge són molts menys.
Alhora, en aquestes dades es demostra que la tendència a casar-nos amb algú similar a nosaltres és més que evident. En el cas dels científics i tècnics superiors, per exemple, més de la meitat dels matrimonis en què hi havia un cònjuge d’aquest nivell laboral eren amb algú de la mateixa categoria.
