Hi ha trams de carretera de la demarcació de Barcelona on el soroll afecta més de 3.000 persones. Foto: Laura Fíguls/ACN
El soroll no és una qüestió amb la qual es pugui fer broma. Segons Maria Foraster, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL), “el soroll del trànsit és un dels factors ambientals que afecta més la salut”. Alhora, l’experta assenyala que els infants que van a escoles amb més soroll de trànsit mostren un desenvolupament cognitiu més lent.
Així mateix, el soroll elevat produeix alteracions de la son, malalties cardiovasculars, efectes adversos en néixer o una salut mental i un benestar pobres.
El mapa del soroll
És en el marc de la lluita contra el soroll que s’inscriu la iniciativa que la Diputació de Barcelona tornarà a posar en marxa en els pròxims mesos. Es tracta d’un mapa de les carreteres de la demarcació per on circulen més de tres milions de cotxes l’any, en el qual s’analitza l’impacte que té el soroll sobre la població que hi viu a prop. El projecte, valorat en gairebé 50.000 euros, farà el seguiment d’aquestes vies entre els anys 2023 i 2027.
No és la primera vegada que la Diputació analitza les carreteres més importants de la xarxa viària. L’any 2017 també va fer un mapa de les vies més concorregudes i del seu impacte pel que fa al soroll. En aquella ocasió, es van monitorar més de 80 trams de carretera per on cada any circulen més de tres milions de cotxes i, per tant, hi ha més soroll.
En aquest sentit, cal destacar cinc trams pels quals passen més de sis milions de cotxes cada any. Són la B-502 al seu pas per Cabrera de Mar, amb més de vuit milions de cotxes anuals; la BV-2002 entre Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló, amb quasi set milions i mig de cotxes; la BV-2002 entre Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, amb nou milions de cotxes cada any; la BV-5023 entre Premià de Mar i Premià de Dalt, amb set milions i mig de vehicles; i la BV-1221 a Terrassa, amb sis milions i mig de cotxes comptabilitzats.
Les carreteres més plenes de tota la demarcació acostumen a ser les que suposen més riscos per a la població que hi viu a prop. Així, la carretera en què més persones es veuen afectades pel soroll és la BV-5023. Aquí, durant el dia, més de 3.700 ciutadans estan sotmesos a sorolls per sobre dels 50 decibels, una mesura que, segons la consultora sobre temes mediambientals i acústics Allpe, equival de forma constant al soroll que fan “alguns electrodomèstics com aspiradores o batedores no gaire sorollosos, una concentració de gent al carrer, una oficina amb molta activitat o una televisió a volum mitjà”.
El més impactant del cas és que en aquest tram de carretera quasi una setantena de persones estan exposades a sorolls que, en paraules d’Allpe, equivalen a “una moto molt sorollosa o al soroll que hi ha dins d’un avió”. Algú es pot imaginar què vol dir viure en aquestes condicions acústiques?
Una de les zones més sorolloses de l’Estat
Tot i que no s’arriba fins a l’extrem de viure per sobre dels 70 decibels, en molts indrets de la metròpoli el soroll és preocupant. Segons un estudi elaborat per l’ISGLOBAL en el qual s’analitza l’impacte del soroll en ciutats de tota Europa, Barcelona és una de les ciutats més sorolloses del continent i la més sorollosa de l’Estat espanyol.
A la capital catalana cada any hi ha una cinquantena de morts prematures atribuïbles al soroll, i més de vuit de cada 10 ciutadans estan exposats a nivells de soroll perjudicials per a la salut.
A la resta de ciutats metropolitanes les coses no són millors. A Santa Coloma de Gramenet, per exemple, quasi nou de cada 10 ciutadans estan afectats pel soroll, mentre que a l’Hospitalet tres de cada quatre habitants viuen amb nivells acústics perjudicials per a la salut.
El més preocupant del cas és que a tota l’àrea metropolitana cada any es produeixen quasi 70 morts directament relacionades amb el soroll.
