El camí a l’escola també hi entén de classes i sexes

Cada dia milers d’infants van a l’escola. Els rics, els pobres, els alts, els baixos, els que porten ulleres, els que tenen els cabells llargs, els que els porten curts, els que els agrada l’escola, els que no… Cap nen s’escapa d’anar, cinc dies a la setmana, de casa seva al centre on estudia. Malgrat això, aquesta tasca, que podria semblar tan quotidiana i alhora tan simple, no és per a tots els nens i nenes igual.

En l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a la ciutat de Barcelona que va fer l’Institut Infància i Adolescència el 2017 s’apuntaven algunes qüestions rellevants sobre com viuen els infants el temps de trajecte escolar. L’estudi es va fer sobre una població de més de 3.900 infants d’entre 10 i 12 anys que viuen a Barcelona i, entre molts altres elements, es va preguntar sobre la percepció de seguretat que aquests tenien quan anaven a l’escola o el temps sumat que tardaven a arribar-hi i a tornar a casa.

Seguretat i temps

Per norma general, els infants de la ciutat se senten segurs anant a l’escola. Van per camins sense grans conflictes pel que fa al trànsit i no es troben amb persones que els puguin generar inseguretat. Així mateix, la gran majoria gasten menys de 30 minuts per anar i tornar cada dia del centre en el qual estudien.

Malgrat això, encara hi ha molts nens i nenes que viuen una realitat paral·lela. Segons les dades de l’enquesta, un 6% dels infants de la ciutat, és a dir 233 nens i nenes, se senten poc segurs o gens segurs quan van a l’escola. En aquest sentit, més de la meitat són infants que viuen en llars amb rendes baixes. Si bé el districte on més n’hi ha és Sant Martí –per altra banda, el més poblat de Barcelona després de l’Eixample–, cal posar especial atenció a Ciutat Vella, un districte amb pocs problemes pel que fa al trànsit i, en canvi, on hi ha molts infants que no se senten segurs quan van o tornen de l’escola.

Pel que fa al temps de desplaçament, la classe social no hi té tant a veure. Un de cada cinc infants triga una hora o més en anar i tornar de l’escola, i d’aquests, menys de la meitat són nens i nenes de famílies amb rendes baixes.

El més sorprenent de tot són els infants que tarden més de dues hores en anar i tornar de l’escola. Tres de cada 100 nens i nenes han de fer aquesta mena de desplaçament i, sobretot, és a Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb més renda per càpita, on viuen aquests infants.

Anar sol a l’escola

Òbviament, en tots els casos parlem de dades del 2017. El problema sorgeix, doncs, en el fet que en la darrera enquesta de l’Institut Infància i Adolescència publicada enguany la qüestió de la seguretat i el temps no es va preguntar als nens i nenes barcelonins. En part, això té a veure amb el fet que la seguretat, per exemple, és un concepte massa subjectiu.

És per aquest motiu que l’estudi més recent es va centrar a preguntar altres elements relatius al trajecte escolar que intervenen en la seguretat, com per exemple si els infants van sols a l’escola.

Les dades també són reveladores, ja que apunten que en aquesta qüestió hi intervenen de forma clara el sexe i la classe social. Quasi la meitat de les nenes d’entre 10 i 12 anys no van mai soles a l’escola ni a les botigues, mentre que dos de cada tres nens sí que hi van en menor o major grau. Això explica, sobretot, el temor que tenen els pares i mares quan es tracta de donar autonomia a les nenes.

Per altra banda, si parlem de classes socials, els infants que viuen en famílies de rendes altes són els que menys van sols a l’escola. Quasi la meitat no ho fan. Per contra, dos de cada tres infants de famílies vulnerables sí que van sols a l’escola o a comprar.

Això, per una banda, té a veure amb la sobreprotecció dels pares i, per l’altra, es relaciona amb el temps que tenen les famílies menys benestants d’acompanyar els seus fills.

És per tots aquests motius que, el 2015, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa la xarxa de camins escolars segurs. Es tracta d’una iniciativa perquè els infants, segons apunten des del consistori, puguin “anar i tornar de l’escola a peu, de manera autònoma, segura, saludable i sostenible”. Alhora, l’Ajuntament assegura que, “per desenvolupar aquest projecte, és molt important el treball en xarxa de tota la comunitat educativa i del barri, ja que entre tots es transmet cultura viària als infants i es col·labora a recuperar el carrer com un espai de convivència i aprenentatge”.