Els partits d’extrema dreta aprofiten la por als migrants per guanyar vots. Foto: Síndic de Barcelona
En les darreres eleccions espanyoles, alguns partits han fet servir la immigració com a arma política. Les formacions d’extrema dreta han atiat la por que determinada població té cap a les persones nouvingudes per esgarrapar vots. Vox, per exemple, feia córrer un anunci al metro de Madrid en el qual assegurava que els migrants tenen més ajudes de cara al lloguer, quan això no és cert.
Seria fàcil afirmar que aquesta mena d’idees només convencen uns pocs afins al partit de Santiago Abascal. Malgrat això, el cert és que, quan es tracta d’immigració, el desconeixement que en té la majoria de la població és notable, i moltes de les proclames de Vox, com es diu col·loquialment, no cauen en sac foradat. Així ho demostren les xifres.
El “problema” de la migració
Encara que els partits d’extrema dreta intentin posar aquesta qüestió al centre del debat, almenys a Catalunya la població no veu les persones migrants com el seu principal problema. Segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), només un 11,3% dels catalans consideren que les persones migrants són el primer problema que té el país. Queda lluny d’altres problemàtiques com la insatisfacció amb la política (26,1%), l’atur i la precarietat laboral (19,4%) o les relacions entre Catalunya i l’estat espanyol (17,9%).
No obstant això, no podem negar que també hi ha moltes persones nascudes a Catalunya que sí que tenen por o fòbia cap als nouvinguts. Quasi un 27% dels catalans creuen que, “amb tanta immigració, un ja no se sent com a casa”.
Intuïció errònia
Tot això ens porta a pensar que hi ha més persones nouvingudes de les que en realitat hi ha a Catalunya. Dades del mateix CEO revelen que la població catalana creu que hi ha un 35,6% de migrants a tot l’estat espanyol. Aquesta xifra, en el cas de Catalunya, està molt lluny de la real, que se situa en el 21%, segons dades de l’IDESCAT.
El més interessant, però, és veure com els ciutadans, en funció de les seves simpaties amb els diferents partits polítics, quantifiquen el nombre de migrants. Per molt d’esquerres o de dretes que siguin, tots creuen que n’hi ha més que el que marquen les xifres oficials.
Els de Vox, per exemple, pensen que el 47% de la població és nouvinguda. Els del PP segueixen la llista i creuen que hi ha un 35% de migrants. Els del PSC pensen que n’hi ha un 34%, els de Junts un 33%, els d’ERC un 33%, els dels comuns un 30% i els de la CUP un 29%. La resta de persones que diuen no identificar-se amb cap partit assenyalen que hi ha un 37% de migrants.
Qüestió de percepció
És en aquesta línia que s’emmarca l’estudi de l’economista Gerard Domènech que apareix explicat a la revista 5cèntims. La seva investigació, basada en 2.000 enquestes a Barcelona, mira d’entendre els determinants que ens porten a creure que hi ha més població migrant de la que en realitat hi ha a Catalunya i a pensar, en conseqüència, que les persones nouvingudes reben més ajudes.
“Més del 90% dels barcelonins entrevistats van sobreestimar el nombre real d’immigrants residents a Espanya”, diu Domènech. Això ens dona una situació curiosa, i és que, tal com considera Domènech, som capaços de determinar amb poc marge d’error el nombre de persones migrants que hi ha als nostres barris, però no les que hi ha al conjunt de l’Estat o a Catalunya. “Els barcelonins, en general, tenen una idea bastant precisa de la demografia propera a casa”, afirma l’investigador.
Malgrat això, l’estudi revela que, quan es tracta de creure que hi ha més persones nouvingudes de les que en realitat hi ha, cal introduir-hi un altre element. L’economista afirma que, en qualsevol districte, les persones amb més veïns provinents de l’Àfrica o de l’Àsia acostumen a sobreestimar el nombre d’immigrants, mentre que persones amb més veïns d’Europa o d’Amèrica del Sud i Central que comparteixen un dels idiomes de Catalunya són més propenses a una actitud contrària. Diferències com el color de la pell o la capacitat econòmica se’ns fan més evidents i, per això, sobredimensionem el nombre de migrants d’aquells països que considerem més allunyats de la nostra realitat.
Més enllà de les xifres
Podríem pensar que sumar més persones no nascudes a Catalunya de les que hi ha és un simple biaix de càlcul. De totes maneres, això té impactes en la vida dels mateixos nouvinguts i en el racisme que viuen. “Les persones que més sobreestimaven el nombre d’immigrants es mostraven més adverses a redistribuir”, afirma l’investigador. Dit d’una altra manera, qui té contacte amb veïns de l’Àfrica o de l’Àsia és més procliu a pensar que hi ha més migrants dels que hi ha i a creure que reben més ajudes. En certa manera és lògic, perquè aquesta mena de migrants, a diferència dels europeus, tenen ingressos més baixos, cosa que ens fa pensar que qualsevol millora en ajudes públiques anirà a ells. Sigui com sigui, és fals.
