Què és el ‘blockchain’ i per què Barcelona podria ser-ne la capital europea?

Hi ha paraules que espanten perquè no sabem ben bé què volen dir i renunciem a comprendre-les. És el cas del blockchain, un concepte emparentat amb tota la cultura tecnològica del nou mil·lenni i que, si bé suposa una revolució en tota regla, ningú acaba d’entendre.

En la seva traducció al català, el blockchain significa “cadena de blocs”. Dit així, potser la incomprensió encara és més gran. “Podríem entrar en tecnicismes, però el blockchain és un conjunt de tecnologies que permeten introduir una marca en una base de dades per validar-ne la veracitat”, explica el professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Miquel Oliver. “Les bases de dades tenen un ordre cronològic i el blockchain fa que aquest ordre sigui immutable”, afegeix l’expert.

Fins ara, això no era possible i es podia falsificar la informació amb més o menys esforç. Per tant, el blockchain fa possible que tot el que és digital no pugui ser corruptible i dota el món en línia d’una seguretat mai vista.

Un exemple de ‘blockchain’

Bases de dades, marques, incorruptibilitat… Segurament molts dels que llegeixin això seguiran sense comprendre què és el blockchain. Per aquest motiu, la millor manera d’arribar a una conclusió és amb exemples. Parlem de l’1 octubre. Sí, del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

L’organització de la votació massiva no estava totalment al cap de ningú. Ni la Generalitat, ni Òmnium, ni l’ANC, ni les escoles ni els CDR tenien tota la informació del que passaria. Uns sabien on eren les urnes, els altres quines escoles obririen, d’altres on eren les butlletes, d’altres quin sistema informàtic es faria servir per a la votació… El referèndum era una cadena i els blocs que la validaven eren els diferents actors implicats en la seva organització.

“En el blockchain, la validació és definida per la col·laboració dels diferents nodes que participen en la cadena”, explica Oliver. En aquest sentit, com més elements implicats, més validació té una base de dades, ja que si un dels blocs decideix marxar, la majoria seguirà donant validesa a tot el sistema.

D’alguna manera, el referèndum funcionava com un sistema de blockchain i, per això, tot i els esforços de la justícia espanyola per assenyalar un cap de turc, és pràcticament impossible determinar qui va organitzar-lo.

Quines aplicacions té el ‘blockchain’?

Aquesta tecnologia, que sembla tan poca cosa però que òbviament té complicacions tècniques i informàtiques, podria utilitzar-se en multitud de camps. “Les criptomonedes en són l’exemple més conegut, però amb el blockchain també es podria votar virtualment a les eleccions”, afirma el professor de la UPF.

La qüestió és simple: si tenim una llista amb tots els votants o amb tots els comptes bancaris i hi introduïm marques de control, sabrem si un ciutadà vota dues vegades o si una transacció es produeix en dues ocasions.

Tanmateix, les aplicacions que millor expliquen aquesta tecnologia es troben en altres camps, com l’alimentació o els cotxes de segona mà.

Ara mateix, quan anem al supermercat a comprar un tomàquet, no podem saber del cert el temps que ha passat d’ençà que es va recollir fins que ha arribat a les nostres mans. Hem de confiar en la paraula del venedor, però ell pot dir-nos que el producte li va arribar ahir quan en realitat fa una setmana que està exposat a la botiga, per exemple. Amb la tecnologia blockchain es poden dissenyar aplicacions que fan impossible mentir sobre el recorregut que ha viscut el nostre tomàquet.

El productor diu que dilluns va collir el tomàquet i que el transportista va recollir-lo dimecres. El transportista diu que el va entregar divendres al botiguer. Si dimecres següent anem a comprar tomàquets, per molt que el venedor ens digui que es tracta d’una fruita que li va arribar el dia anterior, gràcies al blockchain sabrem que el tomàquet va arribar fa cinc dies, perquè el transportista ha certificat quan el van entregar a la botiga. Els blocs de la cadena validen la informació.

Passa el mateix amb els cotxes de segona mà. “El valor d’un automòbil depèn dels kilòmetres que té, però hi ha venedors que desconnecten el compta kilòmetres per treure’n un preu millor en la venda”, diu Oliver. Doncs bé, l’empresa Bosch ha creat una aplicació que s’instal·la en el comptador del cotxe i que va certificant els kilòmetres recorreguts pel vehicle. Va introduint marques a la base de dades.

Així, quan es fa la venda de segona mà, per molt que el propietari vulgui falsejar la distància que ha recorregut aquell cotxe, no podrà fer-ho.

Barcelona, capital del ‘blockchain’?

Un cop explicat tot això, convindrà aplaudir la posició de la capital catalana en un mercat emergent com aquest. “En els darrers anys, Barcelona ha esdevingut un hub internacional per a start-ups tecnològiques a Europa”, afirmen des de l’associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). És per aquest motiu que la ciutat també podria esdevenir un centre de la tecnologia blockchain.

Segons una investigació feta per quatre estudiants de la Universitat de Barcelona (UB), “el Govern, les organitzacions sense ànim de lucre, les empreses privades i les universitats donen suport al creixent panorama blockchain local, i moltes start-ups se senten atretes pel compromís que es respira per fer-les créixer”.

Amb tot, l’estudi, titulat How Barcelona Can Become the World’s Leading Blockchain Hub, alerta que, tot i que aquesta tecnologia pot tenir aplicacions en molts àmbits de la nostra vida, encara ara la població relaciona el blockchain amb el fenomen de les criptomonedes. És per això que la investigació considera necessari que “el Govern comenci a promoure un coneixement més gran sobre la matèria i ajudi la ciutadania a entendre la tecnologia”.

L’informe conclou que “Barcelona té un gran potencial per esdevenir un hub de blockchain europeu o fins i tot internacional, gràcies al fet que la ciutat posseeix una combinació immillorable d’infraestructures existents que donen suport als avenços tecnològics, l’esperit emprenedor, un entorn internacional i l’interès creixent per la tecnologia blockchain“.