Una actuació del Festival de Blues de Barcelona. Foto: Joan Linux
“La nostra és una història de resistència i d’èxit perquè el festival inclou una gran programació feta des de l’extraradi de Barcelona”, explica a Cultura B Isaac Cachón, membre de l’Associació Capibola Blues, organitzadors del Festival de Blues de Barcelona. Aquesta història, de fet, es remunta al 2003, amb el llavors anomenat Festival de Blues de Prosperitat. “Li vam haver de canviar el nom per tenir més projecció i perquè sempre hi ha hagut estigmatització cap al nostre barri, cosa que no entenc perquè a poques zones hi ha l’associacionisme d’aquí”, diu Cachón.
22 anys després, el Pati de la Seu del Districte de Nou Barris torna a acollir la guitarra, el baix, la bateria, el piano i la veu de grups com el duet Joan Pau Cumelles i Joan Escudero, la Tia Carroll Band o la Jam Session, celebrada al Castell de Torre Baró. Tot i que la primera part de la festa ja va tenir lloc el cap de setmana del 5, 6 i 7 de juliol, el festival encara no posa el punt final aquí, ja que els amants del blues tenen una altra cita –de fet, quatre aquest estiu–, perquè cada dimecres del mes d’agost se celebraran les anomenades Nits de blues del Poble Espanyol. Cachón mostra l’orgull de ser els encarregats de programar en un espai tan “emblemàtic” músiques d’arrel afroamericana.
Retrats de 40 anys de blues
Un altre plat fort del festival, i que encara es pot gaudir, és l’exposició Preses falses al Casal de Barri Prosperitat, a càrrec del fotògraf Joan Linux. D’entrada, ell es presenta amb sorna com a membre de la vieja escuela. De seguida afegeix que el motiu és perquè treballa amb càmera analògica.
“Hi ha sessions de fotos de l’exposició que han acabat amb autèntiques festes”, explica Linux, fotògraf oficial del festival des de fa més de 21 anys. A ell no només el mou la passió pel blues, sinó el vincle amb el barri de la Prosperitat, del qual n’és veí.
Així, la mostra que es pot veure al Casal de Barri fins al 27 de juliol és un avançament de 20 fotografies del llibre complet que l’artista preveu publicar aquest Nadal, que es titula 40 anys de blues a Barcelona i que il·lustra l’escena del blues barceloní des dels seus orígens fins a l’actualitat.
“He fet sessions de fotos que han acabat amb autèntiques festes”, afirma Joan Linux
Caçar músics per poder-los fotografiar. Aquest era el propòsit inicial del fotògraf. “Sempre van de bòlit i se’m feia impossible, però durant la pandèmia vaig poder-los enganxar i em vaig inflar a fer fotos, perquè tots van anar passant pel meu estudi”, diu Linux, que afegeix que “cada foto és una petita fortuna” perquè ell s’ocupa de tot el procés fotogràfic.
Amb tot, Linux va pensar que aquestes imatges havien d’anar acompanyades de textos i va demanar ajuda al periodista Manuel López Poy. “Ell em va fer veure que aquesta feina havia d’anar més enllà… Així, he retratat 150 músics i el Manolo ha fet una biografia de cadascun d’ells”. Al llibre hi coneixerem, doncs, la vida de personatges tan emblemàtics com Quico Pi de la Serra, així com la d’alguns dels alumnes més joves de l’Escola de Blues de Barcelona.
“Per triomfar, la música blues ha de fer diners”
Per la seva banda, Cachón considera que l’exposició de Linux és un homenatge i un retrat històric de “les persones que han estat allà des dels 70”. En certa manera, el Festival de Blues de Barcelona també forma part de la història, ja que és el més antic de la ciutat i, segons Cachón, un dels més potents a nivell europeu: “Tenim una de les escenes de blues més importants de tot el continent, i especialment de la península Ibèrica”. Prova d’això és que hi han passat artistes de talla internacional com Barrelhouse Chuck, Frank Muschalle, Mitch Woods o Paul Lamb Guitar Crusher.
El Festival de Blues sempre aposta per la gratuïtat o per preus populars. Foto: Joan Linux
Retratar el blues barceloní ha permès a aquest fotògraf fer una anàlisi de l’estat de salut del gènere: “Té el mateix problema que la resta de les músiques… Perquè triomfi ha de fer diners, com ho fan des del Primavera Sound o el Sónar. Ha de ser rendible, perquè si no, no interessa i no crea marca Barcelona”, critica. En contraposició, Linux valora el Festival de Blues perquè sempre aposta per la gratuïtat o per preus populars.
Cachón defensa que aquesta ha de continuar sent l’essència del festival i de l’Associació Capibola Blues: “La nostra programació sempre està dedicada a concerts de caràcter social perquè també en fem, per exemple, a la planta d’oncologia del Vall d’Hebron o en centres d’internament juvenils, perquè volem que la cultura arribi a tothom, i encara més si parlem del blues, que neix de l’opressió”, conclou Cachón.
Llegeix més continguts com aquest a Cultura B, la plataforma de tendències culturals metropolitanes
