Enlairament cap a l’espai del coet on hi havia el satèl·lit Enxaneta. Foto: Aina Martí/ACN
Passaven pocs minuts de les set del matí del 22 de març del 2021. A Kazakhstan, estava a punt d’enlairar-se el coet rus Soyuz 2, que canviaria la història de Catalunya. A bord del coet, juntament amb 37 nanosatèl·lits més, hi havia l’Enxaneta, el primer satèl·lit que els catalans llançaven a l’espai.
Es tractava d’un satèl·lit que ha de permetre la connectivitat de zones remotes i que ha de fer possible el desenvolupament de l’anomenat Internet de les coses, és a dir, la tecnologia que connecta la nostra nevera o l’assecadora a la xarxa.
El satèl·lit havia estat desenvolupat per les empreses catalanes Open Cosmos i Sateliot, gràcies a un contracte públic de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), un organisme privat sense ànim de lucre en el qual participen diverses universitats catalanes, així com la Generalitat. Era el primer nanosatèl·lit català d’aquesta mena, però després vindrien el Menut i el Minairó.
L’Enxaneta va ser només la punta de llança de tota una estratègia que vol fer del territori un referent en l’anomenada New Space, l’economia de l’espai. De fet, es tracta d’una estratègia que va començar el 1996 amb la creació de l’IEEC i que, segons afirmen des de la Cambra de Comerç de Barcelona, ara vol convertir la capital catalana en l’epicentre europeu d’aquesta indústria. “Catalunya s’ha convertit en un centre de referència en termes de desenvolupament tecnològic a la New Space, un nou corrent liderat per empreses privades que actuen amb independència de les agències governamentals i els grans contractistes i que configuren un model empresarial més àgil i democràtic”, afirmen des de la Comissió d’Espai i Aeronàutica de la Cambra.
En aquest sentit, el món de l’espai com el coneixem està canviant. Si abans la NASA o l’Agència Espacial Europea eren les agències governamentals que controlaven tot el que passava fora de la Terra, ara han entrat en joc les companyies privades. L’exemple més clar d’això és el magnat Elon Musk, que amb la seva empresa Starlink ha aconseguit posar més de 2.400 satèl·lits en òrbita. També ho és l’Enxaneta, que ha estat potenciada per una entesa entre l’àmbit públic i el privat. “El sector espacial tradicional continua exercint un paper fonamental a Catalunya i la coexistència amb l’àmbit privat ha permès una sinergia única que impulsa la diversificació i l’avenç de la indústria espacial a Catalunya”, apunten des de la Cambra.
Capitalitat de la ‘New Space’
El nanosatèl·lit català demostra el potencial que té Barcelona per esdevenir un centre neuràlgic a Europa de l’economia espacial. Així ho consideren des de la mateixa Cambra, assenyalant que “la indústria aeroespacial catalana, històricament arrelada al territori en camps com la fabricació de satèl·lits, els llançaments espacials i la investigació, ha contribuït a millorar la qualitat de vida de la ciutadania mitjançant l’aplicació de solucions tecnològiques en camps com la seguretat en el transport, la gestió d’emergències, la conservació dels recursos naturals, la lluita contra el canvi climàtic, les telecomunicacions i l’observació de la Terra”.
Alhora, l’organisme considera que aquesta indústria té un “alt valor afegit”. Així mateix, la Cambra afirma que esdeveniments com el New Space Economy Congress, que va celebrar enguany la seva tercera edició amb més de 400 persones a la Llotja de Mar de Barcelona, demostren aquest potencial.
Per què és un sector important?
La Cambra de Comerç de Barcelona assegura que el sector aeroespacial és rellevant per tres motius. En primer lloc, té un retorn econòmic elevat. “Per cada euro d’inversió pública a l’espai es generen entre 2 i 7 euros de retorn directe i entre 4 i 14 euros de retorn indirecte”, afirmen des de l’organització.
En segon lloc, assenyalen que l’espacial “és una indústria tractora d’altres sectors econòmics, que poden desenvolupar solucions i serveis a partir de dades de satèl·lits”.
Finalment, el sector aeroespacial és un sector altament exportador que pot convertir-se en una palanca per a la “internacionalització de l’economia catalana”. “En un mercat global cada cop més competitiu, és clau continuar treballant per internacionalitzar les empreses catalanes i establir clústers industrials entre empreses afins per fomentar la cooperació empresarial, generar avantatges competitius, estimular la innovació i atraure noves inversions i talent al territori”, consideren des de la Cambra.
Els límits del sector
Malgrat això, no tot són bones notícies. La Cambra de Comerç de Barcelona lamenta que les administracions no sempre apostin per l’economia espacial. És per aquest motiu que les anima a “reconèixer la importància econòmica, científica i tecnològica que té la indústria aeroespacial”.
Alhora, la Cambra creu que els programes del govern espanyol per fomentar aquesta economia són insuficients. En aquest sentit, afirma que els fons que estan previstos que rebi Catalunya a través dels Proyectos estratégicos para la recuperación y transformación económica (PERTE) són insuficients per “garantir la sostenibilitat d’una indústria competitiva”.
