L’autopista a dins de casa

Viure sentint soroll de cotxes, motos i camions les 24 hores del dia ha de ser molt cansat. I molt perjudicial per a la salut, també. De fet, alguns veïns de Mollet del Vallès ho poden corroborar. I és que la ciutat està envoltada de carreteres es miri per on es miri: al nord l’AP-7, al sud i a l’est la C-17 i la C-33 i a l’oest la C-59. Quatre vies que sempre s’han caracteritzat pel volum de trànsit que carreguen i que, per tant, sempre han molestat els molletans. Però ara més que mai. I és que, des de l’alliberament dels peatges, “l’AP-7 s’ha convertit en un riu que no para de fluir, sobretot de camions que van i venen de la frontera sense descans”.

Així ho explica Francisco González, vicepresident de l’Associació de Veïns de Can Pantiquet, un dels barris de Mollet més afectats pel soroll de l’autopista per la seva proximitat a la carretera, juntament amb el de Can Borrell, on l’AP-7 passa a escassos metres de les cases.

Viure amb soroll

Segons dades del Servei Català de Trànsit, des que ja no hi ha peatges el volum de vehicles que circulen per l’AP-7 ha augmentat un 20,5%. Un percentatge que noten molt els veïns, que ja no aguanten més la situació. “Fa anys que estem així, però ha arribat un punt que es fa insuportable viure amb un soroll continu dia i nit, i fins i tot dins de casa”, diu Albert Rodríguez, veí de Can Borrell.

Tot i que fa temps que es van instal·lar pantalles en aquesta zona per crear una barrera entre l’autopista i la ciutat i reduir així el soroll, segons Rodríguez hi ha punts on no hi ha res. “Concretament als ponts”, remarca. “Allà el soroll se sent molt més i em consta que els veïns que tenen la finestra o el balcó en aquestes zones n’estan farts”, afegeix.

Precisament aquestes queixes, que Rodríguez diu que fa des de fa almenys dos anys, han arribat a la Federació d’Associacions Veïnals de Mollet. Així ho confirma el seu secretari, Pol Ansó, que tot i viure més lluny de l’AP-7 també pateix el soroll. “Jo estic a Gallecs, tinc la carretera a 25 quilòmetres i, tot i això, a les nits sento el brunzit constant dels cotxes, així que no em puc imaginar com ho estan passant els pobres que viuen a 300 metres”, afirma.

La solució temporal que han trobat alguns dels afectats és, segons explica el president de l’Associació de Veïns de Can Pantiquet, Emili Martínez, “posar un doble vidre”. “Però el problema serà quan arribi l’estiu i hagin de triar entre morir-se de calor o acabar bojos del rumor constant de la carretera”, alerta.

Un mal per a la salut

Segons el darrer informe sobre contaminació acústica de l’Agència Europea de Medi Ambient, un de cada cinc habitants està exposat diàriament a sorolls nocius per a la salut, i la contaminació sonora és la segona més perillosa d’Europa. De fet, el soroll causat per veïns, locals o equipaments va ser una de les queixes més comunes que els molletans van fer arribar l’any passat al Síndic Personer. I és que viure així provoca alteracions de la son, estrès i fins i tot augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars. “A Catalunya i a Espanya no es fa res envers aquest tipus de contaminació”, diu Ansó.

Molt a prop de la carretera hi ha un CAP, escoles i diversos serveis. Per això, segons Martínez fa temps que els veïns han transmès la seva preocupació a l’Ajuntament. “Ens van garantir que parlarien amb el Ministeri de Foment, que és el responsable de la carretera”, apunta. Un compromís que aquesta mateixa setmana el consistori ha dit que complirà.

Compromís municipal

Dimarts, l’alcalde Josep Monràs anunciava que aviat es posarà en contacte amb l’Estat i amb la Generalitat per demanar “que es redueixi a 80 km/h la velocitat dels cotxes que circulen per la C-17 i a 100 km/h a l’AP-7 al seu pas per Mollet per frenar la contaminació atmosfèrica i el soroll que prové del trànsit rodat”, deia. “No té cap sentit que des de Mollet seguim aplicant un seguit de mesures per reduir la contaminació si les actuacions no es prenen des de l’àmbit supramunicipal”, afegia.

Un pas que precisament González proposava, juntament amb altres accions com la desviació de la via, la instal·lació de radars o la compra de nous panells, i que Martínez veu com un “pedaç”.

Un problema persistent

Encara que tot sembla indicar que aquestes millores s’acabaran duent a terme, als veïns no els acaben de convèncer. “Ja hem vist com en els darrers anys Mollet ha crescut i la resposta ha estat fer un quart carril a l’AP-7 i ara un tercer carril a la C-17 que només serveix perquè en comptes de fer-se l’embús a Parets es faci a Mollet”, pensa Rodríguez. Un panorama que no fa ser molt positius els veïns de Can Borrell i Can Pantiquet, però que, per contra, alegra els molletans que viuen a prop de l’estació de França, els més afectats pel soroll de la C-17, que s’ha reduït des de l’alliberament dels peatges.

Tot plegat enmig d’una situació de tensió veïnal derivada, també, del soroll que genera l’activitat industrial i del mateix xivarri de Mollet, que fan pensar a Rodríguez que “si de per si ja vivíem en una ciutat molt sorollosa, des de fa uns mesos ho és encara més”. “I això farà que, al final, acabem tots bojos, perquè així no es pot viure”, conclou.