La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va anunciar que deixava la política a principis de juny. Foto: Pol Solà/ACN
Ciutadans (Cs) va néixer l’any 2006 a Barcelona i podria desaparèixer el 2027. En les darreres eleccions municipals, la formació taronja va obtenir 392 regidors a tot l’estat espanyol. Només 10 a Catalunya, i d’aquests, la majoria a la regió metropolitana. Olesa de Montserrat, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Premià de Mar, Capellades i Lliçà de Vall, tots amb un regidor, i Santa Coloma de Gramenet, amb dos, van ser els únics indrets on el partit va resistir en un territori que en la darrera dècada ha estat la seva base de vots.
Aquests resultats estan molt lluny dels que Cs va assolir el 2019 en l’àmbit municipal, quan va aconseguir 2.789 regidors a tot l’Estat i va ser la tercera força en nombre de vots. Són, a més, unes xifres que han fet que la formació decideixi no presentar-se a les eleccions generals i que ja han tingut conseqüències internes al partit. La líder de la formació, Inés Arrimadas, anunciava a principis de juny que deixava la política, i aquest dilluns l’exportaveu Nacho Martín Blanco donava a conèixer el seu fitxatge pel PP de cara al 23J.
Davant d’això, des del Línia ens hem preguntat com aquesta formació íntimament lligada al territori metropolità ha anat guanyant, primer, i perdent, després, la seva força.
Inicis metropolitans
El mateix any que Cs va néixer es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya. Dels gairebé 90.000 vots, que li van valer tres diputats, 58.000 els va sumar a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Més tard, el 2007, en les eleccions municipals, el partit aconseguia els seus primers regidors. Dels 13 que va assolir, vuit eren a la regió metropolitana, concretament a Castelldefels, Gavà, Montornès, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Pere de Vilamajor, Viladecans i Vilanova del Camí.
A partir d’aleshores, el partit va viure un cert estancament. De fet, en les eleccions municipals del 2011 va perdre 21.000 vots dels 45.000 que havia obtingut a l’àrea metropolitana de Barcelona el 2007 i va sumar només 10 regidors a tot l’estat espanyol. Dos eren a l’àrea metropolitana: a Gavà i a Montcada i Reixac.
Enmig d’aquest procés, Cs va pactar el 2009 amb la formació Libertas per concórrer conjuntament a les eleccions europees. Aquest desconegut partit ha estat assenyalat com una formació neoliberal amb connivències amb l’extrema dreta.
L’ascens
El canvi de paradigma es va produir l’any 2012, amb el procés independentista despuntant. Primer, la formació va assolir quasi 150.000 vots a l’àrea metropolitana en les eleccions al Parlament del 2012, i després va irrompre arreu de la geografia estatal el 2015 amb 1.527 regidors. A l’àrea metropolitana de Barcelona van ser-ne 64.
A partir d’aquell moment, l’ascens no va parar. El 2015, Cs va arribar als 25 escons al Parlament de Catalunya i es va convertir, només superada per Junts pel Sí, en la segona força al territori metropolità, amb 351.000 vots.
Els seus millors resultats a la metròpoli arribarien el 2017 –en un clima d’excepcionalitat per la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol–, quan es va convertir en la primera força, tant a Catalunya, amb 36 parlamentaris, com a l’àrea metropolitana, on va obtenir el 28% de l’escrutini i 521.000 vots. Les xifres estaven molt per sobre de les d’ERC, la segona força, que va obtenir el 19% dels vots metropolitans.
L’any en què la formació va tocar sostre va ser el 2019, quan va aconseguir 57 cadires al Congrés i 2.789 regidors a tot l’Estat. També va arribar al seu màxim històric de regidors a l’àrea metropolitana, amb 73 electes. Els millors resultats els va aconseguir a Barcelona (6), l’Hospitalet (4), Sant Adrià (4), Santa Coloma (4) i Viladecans (4).
La caiguda
Dimas Gragera és el líder de Cs a Santa Coloma de Gramenet, l’únic indret dels 36 municipis de l’àrea metropolitana on el partit, tot i perdre pel camí dos regidors respecte al 2019, ha obtingut representació el 28M. Per a ell, el punt d’inflexió de la caiguda de Cs va ser la repetició de les eleccions generals el novembre del 2019. “No vam fer el nostre paper de frontissa”, afirma el de Santa Coloma referint-se a la negativa d’Albert Rivera a investir Pedro Sánchez. Certament, entre l’abril i el novembre d’aquell any Cs va passar de 228.000 vots a l’àrea metropolitana a 106.000; de 57 a 10 diputats a Madrid.
La caiguda que s’ha certificat el 28M ja es va veure en les darreres eleccions catalanes, on la formació va perdre 30 cadires al Parlament i 438.000 vots a l’àrea metropolitana.
La davallada, en part, s’explicaria per la irrupció de Vox, que hauria capitalitzat bona part del vot dels liberals. No ho veu així Gragera, però, que considera que el gran problema en les últimes eleccions ha estat “l’abstenció”. Alhora, el líder de Cs a Santa Coloma apunta una altra explicació: “En les eleccions municipals, a l’àrea metropolitana el marc polític està decantat cap al centreesquerra, i per això sempre tenim més dificultats per competir”.
Final?
Sigui com sigui, la renúncia a participar en els comicis generals sembla una sentència de mort per a la formació taronja. Malgrat això, segons Gragera, la decisió s’ha pres per “reconstruir el partit de cara a les eleccions europees i catalanes”. “Tenim la convicció que l’espai polític del centre existeix, però l’espai electoral ha desaparegut pel clima de polarització que hi ha actualment”, diu per afegir, optimista, que “el pensament de centre i liberal sempre acaba tornant”.
