El PEMB demana reconèixer el fet metropolità a les eleccions generals. Foto: Arxiu
En algun moment de la campanya de les eleccions municipals que es van celebrar el 28 de maig passat va semblar que les candidatures –sobretot a Barcelona– parlarien de temes metropolitans. Va ser un miratge, ja que, finalment, els temes principals de la campanya van ser els de sempre, tot i que la majoria dels polítics reconeixien que cal governar amb perspectiva territorial la capital catalana i la seva rodalia.
“Estaria molt bé que els partits ens expliquessin quines són les propostes i el seu pla per al conjunt del territori, perquè hi ha moltes qüestions que tenen afectació més enllà del límit municipal”, es queixava Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), en un reportatge al Línia. El mateix Estela lamentava que els partits no tinguessin als seus programes gaires propostes de caràcter metropolità.
De cara a les eleccions generals del 23 de juliol, les candidatures tenen una nova oportunitat per expandir els debats als quals estem acostumats. Ben segur, però, que novament ens trobarem amb la mateixa situació: ningú tractarà el fet metropolità, encara que, en aquests comicis, el territori s’hi juga moltes coses.
En aquest sentit, des del mateix PEMB s’han identificat una sèrie de qüestions que, a ulls de l’organisme territorial, “haurien de formar part dels debats electorals de la campanya i podrien ser incloses en els programes electorals dels partits polítics que es presenten a les eleccions”. El PEMB, a més, assenyala que “són qüestions que afecten els ens locals”, però que es treballen i es decideixen a “escala estatal”.
La soledat de la metròpoli a l’Estat
Abans d’entrar en les demandes, però, cal comprendre quina és la situació de l’àrea metropolitana barcelonina a l’estat espanyol.
En gran part, a l’àmbit estatal els partits polítics no tracten el tema metropolità perquè el territori que rodeja la capital catalana és una anomalia en el conjunt espanyol. “Actualment, només existeix una administració metropolitana en funcionament a Espanya: l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)”, remarquen des del PEMB. “La falta de reconeixement es tradueix en manca d’instruments i de recursos específics per tractar les problemàtiques urbanes, que avui dia tenen clarament un abast metropolità en més d’una vintena de ciutats de l’Estat”, diuen des de l’organisme per afegir que es tracta de reptes relacionats amb “l’habitatge, la mobilitat o la lluita contra el canvi climàtic”.
De fet, aquesta situació atípica ha sigut un desavantatge per a l’AMB quan ha hagut de rebre fons europeus. Dels 2.700 milions d’euros que es van demanar i dels 1.000 que s’esperaven dels Fons Next Generation, finalment se’n van rebre molts menys –els primers càlculs parlaven de 42 milions–, perquè les bases de la convocatòria europea, dictaminades pel govern espanyol, no permetien que les entitats supramunicipals es presentessin a algunes subvencions.
Aquest fet, que es va donar a conèixer l’octubre passat, va generar molt malestar entre els partits que conformen l’AMB i els mateixos ajuntaments del territori. A la metròpoli hi ha moltes funcions que els municipis tenen delegades a l’AMB, com per exemple la mobilitat o la gestió dels residus. Per tant, en cas que l’organisme territorial no pugui accedir als fons, els consistoris viuran un greuge comparatiu en relació amb altres ciutats estatals.
Demandes metropolitanes
És per tots aquests motius que des del PEMB han fet públic un comunicat en el qual demanen que “la dimensió metropolitana estigui present en l’agenda política i mediàtica” de cara a les eleccions generals.
Es tracta, doncs, de sis exigències, la primera de les quals és que s’adapti la llei perquè es reconegui “l’existència de les metròpolis i les seves figures institucionals de cooperació”.
En segon lloc, l’organisme exigeix una “millora i enfortiment dels instruments de cooperació territorial”. “Només amb permetre la mancomunació i altres figures instrumentals no és suficient”, considera.
La tercera de les demandes passa per aconseguir que cada comunitat autònoma pugui decidir com organitza el seu territori. En quart lloc, el PEMB parla d’una “ampliació de les opcions de finançament”, és a dir, de gestió d’impostos. Així, l’organisme afirma que “les administracions locals supramunicipals, especialment les àrees metropolitanes”, cal que tinguin la possibilitat de “disposar de participació directa en els tributs de l’Estat i altres fons de finançament propi”.
La cinquena de les reclamacions implica una millora en la “infraestructura ferroviària” i “fer efectius els traspassos integrals dels sistemes de Rodalies Renfe”. Finalment, l’organització convida l’Estat a donar un “impuls” a les diferents àrees metropolitanes perquè els seus municipis puguin organitzar-se de forma mancomunada.
