Antiavortistes

Organitzacions com HazteOir estan connectades amb grups d’ultradreta internacionals. Foto: Àlex Recolons/ACN

Poden semblar quatre arreplegats que han decidit manifestar-se davant d’una clínica d’interrupció voluntària de l’embaràs. Estan resant de genolls a terra, brandant cartells a l’aire o increpant els professionals de salut que van al seu lloc de feina. S’acarnissen amb les dones que hi van a avortar i les titllen d’assassines de nadons.

Malgrat això, els grups que de vegades hi ha a les portes de les clíniques avortistes de Barcelona són part d’un moviment ultraconservador connectat internacionalment. Són grups que saben a la perfecció el que fan i com evitar que les seves accions tinguin conseqüències legals.

Així ho determina la darrera investigació de l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, que posa el focus en les organitzacions fonamentalistes i els seus atacs als drets humans. “A diferents ciutats de l’Estat espanyol trobem grups de persones davant les portes de les clíniques assetjant i violentant dones”, expliquen des de l’observatori. “A primer cop d’ull, ens pot semblar una acció localitzada, aïllada i duta a terme per grups de fanàtics religiosos, però no ho són”, consideren.

Fonamentalistes a Barcelona

La capital catalana és la ciutat del país on hi ha un accés més gran a l’avortament. És per aquest motiu que els grups fonamentalistes concentren la seva activitat a Barcelona. Són organitzacions com 40 dias por la vida, un col·lectiu que a la seva pàgina web publicita actes de pressió davant de clíniques. Per exemple, entre el 2 de març i el 10 d’abril de 2022 podrem veure els seus membres a les portes de les clíniques Dalmases i Anglí. Què hi faran?

Tal com el mateix grup reconeix, “es resa perquè pari el crim de l’avortament i per les mares que pensen avortar, per la família, pels metges i pel personal que utilitzen aquesta indústria”. A més, conviden els seus integrants a portar “uns cartells amb missatges en positiu com: ‘No estàs sola, podem ajudar-te’, ‘Prego pel teu nadó i per tu’ o ‘Resa per la fi de l’avortament'”.

De Barcelona al món

El més curiós d’aquestes concentracions, i el que demostra que l’organització té poder d’incidència estatal, és el fet que l’acció a les dues clíniques barcelonines es farà simultàniament a 10 ciutats espanyoles més. Però la incidència d’aquest grup no només és estatal. De fet, 40 dias por la vida té presència a més de 600 ciutats de tot el món i a una seixantena de països. Tanmateix, la seva seu central es troba als Estats Units, i el seu president, Shawn Carney, va aplaudir la gestió de Donald Trump en matèria d’avortaments, alhora que el mateix expresident afirmava en una carta adreçada a l’organització que “el país està orgullós de la feina que feu”.

És per tots aquests motius que no podem afirmar que les concentracions que es fan a Barcelona siguin fruit de grups fonamentalistes aïllats, sinó que són part d’una organització internacional amb molt poder. “Saben com fer les seves accions… Mai són més de 20 persones per evitar haver de demanar una ordre per poder-se concentrar”, explica Elena Longares, coordinadora de l’observatori.

La trama internacional

40 dias por la vida és només un dels molts grups antiavortistes d’ultradreta que actuen al territori. Un exemple escollit a l’atzar, ja que la llista d’organitzacions similars és llarga.

Almudena Rodríguez García, autora, juntament amb Unai Gil Farré, de l’informe Ofensiva fonamentalista a la democràcia, explica que a Catalunya “hi ha altres associacions com Provida, una de les organitzacions que més poder té aquí”. Aquest grup antiavortista tradicional té implantació en l’àmbit estatal i està relacionat amb altres col·lectius com RedMadre o HazteOir. Alhora, té vinculacions amb entitats internacionals com One of Us o Political Network For Values, dues organitzacions d’ultradreta contràries a l’avortament, a l’eutanàsia i als drets de les persones LGTBI, en les quals hi ha l’exlíder del PP Jaime Mayor Oreja al capdavant.

“Provida o RedMadre actuen exclusivament i des de fa molt temps contra l’avortament, mentre que altres grups com CitizenGo [marca internacional d’HazteOir], tot i odiar la interrupció voluntària de l’embaràs, tenen una projecció política”, assenyala Rodríguez. De fet, aquesta última plataforma, dirigida per Ignacio Arsuaga –familiar de Rodrigo Rato–, és aliada de Vox i l’ha finançat, tal com assenyala WikiLeaks.

En el terreny pròpiament català hi ha organitzacions com E-Cristians, un grup de pressió fundat per Josep Miró i Ardèvol, exconseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat entre 1984 i 1989 amb CiU i regidor de Barcelona fins al 2002. E-Cristians, però, té una projecció més ideològica que activista i és el grup matriu de portals en línia com Converses a Catalunya o Forum Libertas.

Totes aquestes organitzacions, que d’alguna manera o altra actuen en el terreny local, estan connectades en l’arena transfronterera. “Es tracta de tot un entramat organitzat que rep importants quantitats de diners i que, després de definir unes accions concretes en l’àmbit internacional, les implementa de manera localitzada a cada estat i territori”, afirmen des de l’Observatori dels Drets Sexuals i Reproductius.

Com hem arribat fins aquí?

Aquest reguitzell de grups d’ultradreta cada cop té més poder. “Ja no són un risc potencial, sinó que han passat a l’acció i tenen presència als mitjans de comunicació de masses, que sovint en blanquegen la ideologia”, afirma Rodríguez. No en va, la presència de Vox tant a Catalunya com a Espanya és innegable. A més, la seva agenda marca, en casos com el de la Comunitat de Madrid, la deriva política del moment. Rocío Monasterio ha assegurat que no aprovarà els pressupostos de la regió si no es deroga la Llei LGTBI.

Com pot ser que aquesta ideologia tingui tanta força? Segons expliquen des de l’observatori, la qüestió clau és el finançament. “Hi ha una gran opacitat pel que fa a l’aspecte econòmic”, assenyalen per afegir que sovint s’aprecia una forta relació “entre aquests grupuscles fonamentalistes i les elits econòmiques, polítiques, eclesiàstiques i aristocràtiques”.

WikiLeaks ho ha demostrat. Entre els grans donants d’alguns grups d’ultradreta hi ha figures com el president del grup El Corte Inglés, Isidoro Álvarez, el propietari del grup Eulen, David Álvarez Díez, o l’expresidenta de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), Esther Koplowitz.