L’accidentada R3 fa 170 anys: quan el tren va arribar al Vallès

La granollerina Aurora Cambra recorda, com si fos ahir, la història que li explicava la seva àvia Emília sobre l’arribada del ferrocarril al Vallès Oriental. Era el 23 de juliol del 1854, quan s’inaugurava la tercera línia de tren de la península Ibèrica, que enllaçava Barcelona amb Granollers, només sis anys després de la inauguració de la primera, de Barcelona a Mataró, i tres després de la segona, a Madrid. Aleshores l’Emília era una nena. “Ho descrivia com un dia molt especial, ja que els vallesans mai havien vist res igual”, recorda Cambra. “De fet, era una cosa tan innovadora per a tothom que la meva àvia deia que al principi li feia por, perquè era una màquina molt gran i sorollosa”, afegeix l’ara també àvia.

Aquest mes es compleixen 170 anys des que el xiulet del tren es va sentir per primera vegada a la comarca, i més concretament a les ciutats vallesanes on la línia tenia parada: Mollet, Parets i Granollers. Segons Jordi Bertran, director del Centre d’Estudis Molletans (CEM), aquest moment va marcar un abans i un després en la vida dels ciutadans i també en el desenvolupament dels municipis. “Si Mollet no hagués tingut aquesta arribada tan primerenca del tren, no seria el que és ara, i el mateix passa amb Granollers i Parets”, assegura Bertran.

Del camp a la indústria

Malgrat que l’arribada del tren va ser sinònim de desenvolupament, en un primer moment la notícia no va ser gaire celebrada a la comarca. “Recordo que la meva àvia em deia que hi havia molta gent emprenyada perquè li van expropiar terres per poder construir les vies i les estacions”, relata Cambra. “A més, també comentava que la gent veia perillós viatjar a tanta velocitat en una màquina d’aquelles característiques i que al principi pocs la utilitzaven”, afegeix. En aquest sentit, Bertran afirma que, aleshores, ni a Mollet ni al Vallès en general hi havia interès pel ferrocarril. “Estem parlant d’un territori que vivia de l’agricultura, tot i ser pioners en l’arribada del tren, ja que a l’Estat només en tenien ciutats comptades”, recorda.

Amb tot, “aquest mitjà de transport va catalitzar el desenvolupament de la indústria a finals d’aquell mateix segle”, assenyala Bertran, després que el tren cada vegada anés tenint més usuaris i els industrials s’adonessin de l’oportunitat que suposava. “La meva àvia explicava que en qüestió de pocs anys el panorama va canviar totalment i que la gent va començar a deixar de treballar al camp per començar a fer-ho a les fàbriques”, recorda Cambra. Tot aquest canvi es va veure accentuat el segle XX, quan la instal·lació d’indústries al territori es va consolidar, cosa que va comportar un creixement de la població i dels municipis.

Creixement

El tren va fer aparèixer nous barris a Parets, Granollers i Mollet. En aquesta darrera ciutat, Bertran explica que al voltant de l’estació del ferrocarril només hi havia camps i que a poc a poc s’hi va anar construint fins a crear l’actual barri de l’Estació de França. De la mateixa manera, a Parets es va començar a construir al voltant de l’estació el que avui són és els barris de Can Roura, Sardana i Estació, mentre que Granollers va anar expandint-se des dels seus extrems, ja que l’estació es va edificar al cor de la ciutat.

Després, amb el pas del temps i el desenvolupament de la xarxa ferroviària arreu de l’Estat, es van construir noves línies per tota la comarca, i ara ciutats com Mollet i Granollers tenen diverses estacions. “Sens dubte, el tren va ser un gran condicionant del desenvolupament urbà”, apunta Bertran.

Història de la línia

Pel que fa a la història de la línia de ferrocarril Barcelona-Granollers, des del Centre d’Estudis Locals Parietes de Parets recorden que “la impulsora i la responsable de finançar tota aquesta gran infraestructura ferroviària va ser la burgesia industrial catalana”. En concret, va ser obra de la família Girona, que va crear l’empresa Camino de Hierro del Norte, encarregada de construir la línia.

Segons Bertran, en un principi el desenvolupament de les vies ferroviàries es va tirar endavant amb l’objectiu de portar carbó des de Sant Joan de les Abadesses fins a Barcelona, “però el projecte va quedar aturat a Granollers”. Avui dia, aquesta línia –l’R3– arriba fins a França i és una de les més concorregudes de tota la xarxa, malgrat les contínues incidències que pateix i que fan pensar que, tot i el pas del temps, potser no hem avançat tant.