365 dies dels nous governs locals: on som?

El 28 de maig del 2023 es van celebrar unes eleccions municipals on el PSC va ser el gran triomfador. Després d’un any, analitzem com ha estat aquest primer quart de mandat preguntant a organitzacions d’empresaris, entitats veïnals i moviments socials com valoren els executius sorgits de les urnes.

Fa un any, l’activitat política local era frenètica. El 28 de maig s’havien celebrat eleccions municipals i el 17 de juny van tenir lloc els corresponents plens d’investidura arreu del territori. Es tractava de sessions extraordinàries encara més anòmales, ja que, com a resposta als mals resultats del PSOE a gairebé tot l’Estat, amb excepcions com l’àrea metropolitana de Barcelona, Pedro Sánchez havia convocat eleccions generals per al 23 de juliol.

En els darrers 365 dies han passat moltes coses: una sequera rampant que ara s’ha suavitzat, unes eleccions catalanes que han enfonsat ERC, una inflació que sembla que ara es modera, unes eleccions europees que han fet augmentar la presència de l’extrema dreta al continent, l’aprovació de l’amnistia… Què han estat fent els governs municipals metropolitans durant aquest temps? Al diari Línia ens hem fet aquesta pregunta i hem intentat respondre-la amb veus de tota mena. Des de qui defensa els nous executius fins a qui no hi està d’acord. Aquesta és la valoració d’un any de nous governs locals a la metròpoli.

La Barcelona de Collboni

Qui va guanyar les eleccions a Barcelona? La pregunta és fàcil de respondre, matemàtica en mà. De totes maneres, el partit vencedor, Junts, no ha acabat governant perquè els resultats de gairebé triple empat entre la formació de Xavier Trias, els comuns d’Ada Colau i els socialistes de Jaume Collboni van fer que aquest darrer candidat, el segon en vots, pogués ser investit alcalde amb el suport dels comuns i del PP.

Aquesta situació de frec a frec ha marcat el primer any de govern i marcarà el desenvolupament del mandat. Almenys així ho veuen des de punts de vista tan oposats com els de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i Foment del Treball. “Hi ha un govern molt dèbil, perquè amb 10 regidor l’Ajuntament no es pot manegar”, diu Camilo Ramos, de la FAVB. En aquest sentit, el líder del moviment veïnal considera que, de moment, l’Ajuntament només pot “prometre coses”, com per exemple l’alcaldia de nit. “Amb la correlació de forces, Collboni hauria de pensar abans a pactar que a governar”, afegeix. És per això que Ramos considera que manquen “unes línies mestres” i assenyala que, ara per ara, Barcelona va cap a convertir-se en una “ciutat d’esdeveniments i turisme” i considera que això és “un error”.

“Seria bo que hi hagués un pas més decidit entre el discurs de la bondat de la col·laboració publicoprivada i la seva concreció”, reclama Foment del Treball

Més enllà d’això, Ramos opina que “la comunicació amb el govern socialista no és gaire bona” i lamenta que s’escoltin més certes veus que d’altres. “És important reunir-se amb els empresaris, però també s’han d’escoltar els veïns, perquè la ciutat no només és un espai per fer-hi negocis”, afirma. Sigui com sigui, Ramos reconeix que si li haguessin fet la mateixa pregunta en el primer any de mandat d’Ada Colau, “hauria dit el mateix”.

Per la seva banda, Foment considera que no es pot desvincular la situació actual del fet de “governar en minoria”. Dit això, assenyala que, en aquest primer any de mandat, “iniciatives com la promoció de la Fórmula 1 van en el bon camí” i demana més relació entre les empreses i les institucions. “Seria bo que hi hagués un pas més decidit entre el discurs de la bondat de la col·laboració publicoprivada i la seva concreció”, reclama.

Podrien semblar unes declaracions tèbies, però cal tenir en compte que la patronal no acostuma a fer balanços polítics d’aquesta mena, i el fet que n’hagi parlat amb el Línia és destacable. Alhora, aquestes declaracions de Foment estan a anys llum de les poques que havia fet en els mandats de Colau. El 2022, per exemple, el seu president, Josep Sánchez Llibre, titllava el tarannà de l’alcaldessa “d’autoritari, arrogant, poc democràtic i ideològicament sectari”.

Empresaris a banda, la postura dels moviments socials envers el govern municipal sí que sempre es fa sentir amb força. Jordi Elgström, d’Eixample Respira, afirma que l’organització a la qual pertany no està gens satisfeta amb “les polítiques per les quals s’ha apostat”. Alhora, diu que manca una “planificació estructural” de la ciutat i lamenta que es prioritzi un “model de mobilitat urbana basat en el cotxe”. “Les polítiques de Collboni deixen molt de banda el creixement de la xarxa segura ciclista, els espais per als vianants o la construcció del tan necessari i urgent tramvia”, considera. És per tot això que Elgström resumeix que el model de ciutat de Collboni es basa en els “macroesdeveniments i és cotxe-cèntric”.

Continuisme al sud

A les principals ciutats del sud metropolità no es van produir grans canvis després de les eleccions. El PSC continua sent el partit hegemònic a la regió i en molts casos ha ampliat la seva quota de poder.

És per aquest motiu que el president de la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat (FavBaix), Julián Carrasco, considera que hi ha hagut “pocs canvis i les polítiques segueixen sent continuistes”. De la mateixa manera, Neus Olea, directora general adjunta de l’Associació Empresarial de l’Hospitalet i el Baix Llobregat (AEBALL), assegura que en el darrer any s’ha continuat treballant “en estreta col·laboració amb els nous governs municipals” en tot allò relacionat amb el desenvolupament econòmic. “En general hem trobat una sintonia positiva, especialment pel que fa a l’impuls de polítiques que afavoreixen la competitivitat empresarial, la sostenibilitat i la innovació”, diuen des d’aquesta patronal local d’empresaris. Parla de projectes que busquen millorar la transformació dels polígons, fomentar la formació professional o avançar en la “transició cap a una economia verda i digitalitzada”.

“El Baix Besòs queda molt bé per fer campanya electoral, però a l’hora de governar s’oblida”, diu Pepe Sánchez, de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs

Així mateix, l’empresariat també ha vist “bona predisposició per part dels governs metropolitans per escoltar les necessitats i preocupacions de les empreses locals”. No obstant això, des de l’organisme consideren que cal millorar àrees com “la burocràcia i els tràmits administratius”, perquè “encara suposen una barrera per a moltes empreses”. “Valorem positivament aquest primer any de col·laboració amb els nous governs metropolitans i esperem continuar treballant conjuntament per aconseguir un entorn empresarial encara més dinàmic i competitiu”, conclouen.

El moviment veïnal, en canvi, no es mostra tan benvolent amb les polítiques continuistes dels executius municipals i alerta que es comencen a veure augments en alguns impostos i taxes que “durant els últims anys s’havien mantingut estables”. “Sabem que els impostos són necessaris, però també pensem que han de ser proporcionals”, diu Carrasco. Es refereix a tributs com l’IBI, que, segons explica, en ciutats com Castelldefels, Gavà, Cornellà, Sant Boí o el Prat ja ha pujat entorn del 6% i això, en un context d’inflació, està creant “problemes a la població”. També assenyala altres impostos com la taxa de recollida d’escombraries que s’aplicarà a partir del 2025 i que, a ulls del president de FavBaix, “crearà un conflicte”. “D’aquesta normativa, com sempre, ens n’assabentem quan ve el rebut domiciliat”, diu per afegir que aquesta política de “fets consumats” porta a una menor implicació de la ciutadania que no hauria de fer estranya la baixa participació en les eleccions.

Contrastos al nord

A l’altra banda de la metròpoli, les posicions són més enfrontades. Els empresaris de la Cambra de Comerç del Barcelonès Nord tenen bona sintonia amb els governs municipals. De fet, el nou president, Vicenç Hernàndez, està mantenint reunions amb els diferents alcaldes dels municipis de la zona i, segons asseguren des de l’organització, “la valoració d’aquestes trobades és molt positiva”. “Les reunions estan sent molt productives i hi ha moltes ganes de col·laborar en diferents aspectes en funció de cada municipi, en benefici del teixit productiu i de les economies locals”, diuen.

En canvi, el moviment veïnal no està gens content amb alguns dels ajuntaments. “Amb els nous governs, com amb els anteriors, hem de tornar a picar pedra, perquè el Baix Besòs queda molt bé per fer campanya, però després s’oblida”, afirma Pepe Sánchez, de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs. El desembre del 2022, els cinc ajuntaments del Barcelonès Nord (Badalona, Sant Adrià, Montcada, Santa Coloma i Barcelona) i el moviment veïnal van arribar a un gran pacte per abordar les problemàtiques més destacades que es viuen a la llera del Besòs. “Hem deixat un temps per veure si s’aplicava el compromís que havíem signat, però sorprenentment tothom ha baixat del vaixell després de les eleccions”, diu Sánchez. “En campanya, les alcaldesses de Sant Adrià i Santa Coloma parlaven molt del Baix Besòs, però ara no hi són ni se les espera, i les úniques administracions que han aparegut són les de Montcada i Badalona”, afegeix.

La coordinadora només manté el diàleg obert amb aquests dos ajuntaments. “Hem volgut anar reprenent el tema, però ens està costant suor i llàgrimes”, conclou Sánchez.

Territori socialista

Parlar dels ajuntaments metropolitans és parlar del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). En aquest sentit, les darreres eleccions municipals van deixar un territori tenyit de vermell després d’uns anys en què, primer el taronja de Ciutadans i després el groc d’ERC, van disputar l’hegemonia socialista. En el cas dels comicis municipals això no és cap sorpresa, i la formació va aconseguir un de cada quatre vots al territori de l’àrea metropolitana de Barcelona el 2023. Alhora, va passar de ser la primera força en 18 de les 36 localitats de la regió el 2019 a ser-ho en 21 l’any passat.

Tanmateix, la presència socialista a la metròpoli va més enllà, i actualment ja podem parlar d’un cicle de poder socialista que, amb el Procés a la corda fluixa, s’ha escenificat en les darreres tres eleccions que han vingut després de la comtessa municipal. A les eleccions generals del 2023, el PSC va ser primera força a tots els municipis de l’àrea metropolitana. Resulta impactant si tenim en compte que el 2019 ERC era primera força a la meitat dels municipis. En el cas dels comicis catalans que es van celebrar aquest mes de maig, la dinàmica es va repetir, i només els municipis de Begues, Sant Cugat, la Palma i Tiana es van pintar d’un altre color que no fos el roig. Finalment, en les eleccions europees, només en tres municipis el PSC no ha estat la força més votada. Dit d’una altra manera, a la metròpoli els socialistes són els més votats en totes les eleccions a les quals la ciutadania està cridada a les urnes.

Això fa que les institucions supramunicipals de la regió, com per exemple la Diputació o l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), estiguin liderades pel PSC. El cas més notable és aquest darrer, el tercer organisme en quantitat de pressupost a Catalunya, on Jaume Collboni és president i l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, vicepresident executiu. Aquesta majoria s’ha fet valdre darrerament amb una escenificació del poder socialista a l’AMB. El passat 25 de juny, el partit va anunciar una inversió rècord per al període 2024-2028 dotada amb 423 milions d’euros que es destinaran, sobretot, a la cohesió social i a la millora urbana. Segons van explicar Collboni i Balmón, aquests recursos es repartiran de forma equitativa en funció de les circumstàncies de cada municipi, i l’Hospitalet i Badalona en seran les localitats més beneficiades.