Passatgers fent cua per accedir a la T1 de l’Aeroport del Prat. Foto: Norma Vidal/ACN
El 2017 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). Era l’any en què el turisme es convertia en la principal preocupació de la ciutadania. El 15,6% dels barcelonins considerava que el turisme massiu era el primer problema de la ciutat, segons dades del mateix Ajuntament. També aleshores, 7,65 milions de persones visitaven la ciutat, gairebé el doble que el 2005. Els dos anys següents la xifra passaria dels 8 milions.
El PEUAT naixia amb la voluntat de controlar la proliferació d’hotels, pisos turístics, hostals i residències d’estudiants per evitar així l’expulsió del veïnat dels barris més cèntrics de la ciutat. “Era una mesura necessària i alhora insuficient”, consideren des de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB).
Quatre anys després, l’Ajuntament està tramitant el segon PEUAT, però el pla ja ha unit gran part del moviment veïnal en contra seva. De fet, dimarts 11 de maig una quinzena d’entitats, entre les quals hi havia la mateixa FAVB, la PAH o el Sindicat de Llogateres, van anunciar que presentarien al·legacions al nou pla. Segons consideren les entitats, el nou projecte del consistori per controlar el turisme és tímid. “Tornem a fer al·legacions a un PEUAT perquè no té sentit que es puguin obrir més allotjaments turístics a Barcelona”, diuen.
Des de l’Ajuntament assenyalen que el nou PEUAT repartirà la càrrega del turisme, fent que les places d’allotjament turístic descendeixin al centre de Barcelona al mateix temps que augmenten en districtes com Sant Martí o Sarrià-Sant Gervasi. Per la seva banda, Anna Moreno, de la FAVB, creu que caldria “que el centre, a les anomenades zones 1 i 2, hi hagués un decreixement del turisme, i a la rodalia, a les zones 3 i 4, un creixement zero”.
“Lamentablement, el PEUAT no torna l’ús residencial als immobles sostrets al parc d’habitatges i convertits en hotels, pisos turístics i residències”, afirmen des de la FAVB. “Ni tan sols elimina la possibilitat d’obrir-ne de nous, quan necessitem que sigui tan restrictiu com sigui possible, impedint qualsevol nova plaça d’allotjament turístic”, afegeixen.
QUÈ ENS ESPERA?
Barcelona tornarà a tenir 8 milions de visitants anuals? La resposta és del tot incerta, però les entitats que impugnen el PEUAT tenen clar que “el decreixement turístic era necessari i havia de ser programat”. “Aquesta opció va ser descartada per l’avarícia del sector, abocant-nos al decreixement sobrevingut en forma de crisi socioeconòmica”, apunten. Així mateix, consideren que l’anomenat monocultiu turístic genera precarietat laboral, atur i treball en negre.
Per la seva banda, el sector hoteler considera que l’Ajuntament ha legislat sense tenir-los en compte. “El que no es pot fer és estigmatitzar el turisme com s’ha fet, perquè ara ja hem vist el que representa”, deia Jordi Mestre, president del Gremi d’Hotels de Barcelona, en una entrevista al diari El Punt Avui.
Potser la clau del debat es troba en l’informe de l’ONU sobre el turisme en l’era de la pandèmia: “La crisi és també una oportunitat per repensar el sector turístic i la seva contribució al desenvolupament, la natura i els Acords de París sobre canvi climàtic. Una oportunitat de treballar per fer del turisme un sector més sostenible, inclusiu i resilient”.
