Els Bancs del Temps utilitzen el temps com a moneda d’intercanvi per adquirir coneixements, habilitats o serveis. Foto: Pexels
Diuen que el temps és or i, per a alguns, això és tan cert que arriben a utilitzar-lo com a moneda d’intercanvi per a tota mena de serveis o activitats. És el cas dels usuaris que formen part dels anomenats Bancs del Temps, unes comunitats autogestionades –sobretot a l’àrea metropolitana– en les quals els seus participants donen i reben hores de la seva vida a canvi de coneixements, aficions o ajuda per a les tasques de la llar. A Catalunya funcionen des de l’any 1998 i n’hi ha un total de 115 registrats, 42 dels quals a la metròpoli i que tenen més de 2.900 membres.
D’aquests, però, avui dia només 17 estan totalment operatius, com el Banc del Temps de Cerdanyola del Vallès, el de Gràcia o el de Sant Boi de Llobregat, mentre que 19 han desaparegut. Tot i això, també cal considerar que hi ha dos bancs latents –és a dir, que encara tenen usuaris disposats a continuar la iniciativa malgrat no tenir activitat– i quatre més estan començant, com és el cas del de Baró de Viver o el de BDN Sud.
El perfil dels usuaris és força variat, tot i que hi predomina la presència femenina i la població adulta de més de trenta-cinc anys. Tots, però, coincideixen que els Bancs del Temps suposen un estil de vida alternatiu basat en la comunitat i l’ajut veïnal sense intermediaris.
Montserrat Molins, de noranta-dos anys, per exemple, considera que els Bancs del Temps s’assemblen a les formes de vida d’abans, i concretament a la dels pobles. “Abans al barri tothom es coneixia, i si necessitaves qualsevol cosa, era tan fàcil com demanar ajuda al veí”, recorda. “Ara hi ha més desconfiança, i molts han de trucar a empreses o familiars per fer coses tan bàsiques com canviar una bombeta o moure un moble”, afegeix. De fet, aquestes eren algunes de les tasques que Molins no podia fer sola, per la qual cosa va adherir-se al Banc del Temps de Sants ara farà tretze anys. “Quan el meu marit va morir l’any 2011, el Centre de Serveis Socials del barri em va recomanar la iniciativa”, explica. “Jo necessitava ajuda amb la casa, i a canvi sabia que podia oferir serveis com cosir i planxar la roba”, detalla.
Altres persones, com Loïc Romero, un informàtic de quaranta-un anys de Saragossa, van entrar a l’entitat com una oportunitat per conèixer gent i fer barri. “Al principi ho vaig enfocar com un espai on donar el meu temps als altres, però aviat vaig aprofitar-ho per fer tot el que em feia mandra o el que no hi tenia traça, com muntar mobles”, relata. Amb el pas dels anys, Romero ha considerat el Banc del Temps de Sants com una eina per enfortir llaços entre veïns, especialment sent nouvingut. “És una pena arribar a una nova ciutat i no saber res dels teus veïns”, afirma, afegint que “projectes com aquest t’ajuden a enfortir el sentiment de comunitat sense cap intermediari”. “Ni diners, ni empreses ni cap comerç pel mig”, remarca.
Intercanvi, no voluntariat
L’objectiu essencial dels Bancs del Temps consisteix en la creació d’espais comuns on es fomenta el coneixement horitzontal i l’ajut mutu, tal com explica al Línia Maria Nikolopoulou, usuària del Banc del Temps de Badalona i presidenta de l’Associació per al Desenvolupament dels Bancs del Temps.
Nikolopoulou també insisteix que aquests projectes són una contraproposta al voluntariat i que es basen en les relacions igualitàries entre els seus usuaris. “En el voluntariat sempre hi ha una persona que rep i una altra apoderada que dona sense esperar-ne res”, descriu. “Per a nosaltres aquest model és molt vertical, i partim de la base que tothom té necessitats, però també coneixements i habilitats que són igual de preuats que els que estan al mercat”, reflexiona.
Segons Nikolopoulou, aquest factor agafa més pes en els membres que, per exemple, estan jubilats o en edats avançades. “Les persones que han sortit del mercat laboral encara poden oferir i fer coses, no se’ls ha acabat la vida, i no és veritat que no valguin per a res si no produeixen en sentits estrictament monetaris”, sentencia.
Comunitats disgregades
La ubicació dels Bancs del Temps també és un aspecte clau a l’hora d’executar amb èxit aquest projecte, i generalment demanen als seus usuaris que s’adhereixin al Banc del seu barri o, com a mínim, del seu municipi. D’una banda, perquè aquests s’adapten a les necessitats i a la realitat de la seva zona i, de l’altra, perquè a efectes pràctics és difícil mantenir una comunitat on els seus membres estan dispersats pel territori.
És el que succeeix als membres de les Corts, Cornellà i l’Hospitalet de Llobregat, els quals es veuen obligats a anar a Sants per la manca de projectes d’aquest tipus a la seva zona. “El problema d’aquests usuaris és que han de venir expressament al barri per fer un servei, i quan els toca rebre’n un no hi ha gaire gent disposada a anar fins on viuen per fer l’intercanvi”, lamenta Maite Castells, gestora i usuària del Banc del Temps de Sants.
Els joves, una assignatura pendent
Finalment, també cal destacar que la manca de joves per sota dels trenta anys és una tònica habitual als Bancs del Temps de la metròpoli. Els motius? Poden ser molt diversos, però Nikolopoulou ho atribueix al fet que les xarxes de socialització entre el jovent estan més cobertes i que, a més, la gran majoria, davant d’una necessitat acudeixen primer als pares abans que al veïnat. Lluny d’ignorar-los, però, des dels diferents Bancs del Temps i de l’Associació estan creant jornades i tallers per mirar d’apropar-se a aquest públic potencial per tal que ells també puguin aprofitar-se d’aquest estil de vida comunitari.
