Imatge de la rebuda de l’expedició vilassarenca a Daimiel. Foto: Ajuntament de Daimiel
Dir que Daimiel (Ciudad Real) i Vilassar de Mar són pobles germans simplement per una casualitat no descriu del tot la realitat. Durant els moviments migratoris dels anys 60 i 70, el Maresme va acollir nombrosos veïns de Daimiel que venien a treballar com a mà d’obra al camp. Vilassar de Mar, precisament, va ser un dels municipis on van instal·lar-se diverses famílies daimielenques, que amb els anys van adquirir la cultura local sense oblidar els seus orígens. En definitiva, han fet conviure els diferents costums, afavorint un gran enriquiment cultural.
Només per la convivència i pels nombrosos daimielencs que van arribar ja es justificaria un agermanament. Per què, doncs, hem titulat així aquest reportatge? Perquè la casualitat, tot i els lligams entre els dos pobles, va tenir un paper fonamental en aquesta història.
L’atzar o el destí?
Tobías Diaz, president de l’Associació de daimielencs de Vilassar de Mar i comarca, explica al Línia que les relacions institucionals van començar a Galícia, per surrealista que sembli. “L’any 2000 va haver-hi a Vigo una convenció d’alcaldes del PSC. El batlle de Vilassar d’aleshores, Pere Almera, i el de Daimiel, José Manuel Díaz, van seure un al costat de l’altre, fet que va provocar que Almera li digués que al seu poble hi havia molta gent de Daimiel. Aquesta va ser la raó de ser de l’agermanament”, rememora Díaz.
L’atzar va voler que els dos batlles coincidissin, i després tot va venir rodat. Almera, en tornar a Vilassar, va aconsellar als daimielencs que es constituïssin com a associació, i l’any següent, el 2001, va oficialitzar-se l’agermanament entre els dos pobles. Aquell any, recorda Díaz, van comptar que eren unes 1.000 persones d’origen daimielenc vivint a Vilassar, sumant els que van venir 40 anys abans i els seus fills i nets. Una xifra que segurament ara ja és superior, ja que algunes d’aquestes famílies ja van per la quarta generació. “Si muntéssim un partit polític, algun regidor trauríem”, bromeja Díaz.
Pel que fa a l’associació, el president reivindica que són molt actius. Les activitats que organitzen, diu, compten amb molta participació. En concret, al voltant de 350 persones, calcula el president, van formant part de les diferents convocatòries de l’associació.
Precisament el dia 4 de setembre va tenir lloc una rebuda institucional de daimielencs a l’Ajuntament manxec, amb la presència del primer tinent d’alcaldia de Vilassar, Alfons Núñez, i membres de l’entitat. Amb tot, i malgrat estar content amb el dia a dia de l’associació, Díaz lamenta que les relacions entre pobles, tot i que continuen vives, cada vegada són menors. En aquest sentit, destaca que cada cop són menys els actes conjunts que se celebren. “Hem tingut èpoques molt bones d’intercanvis culturals. Per exemple, hem portat pasacalles a Vilassar i gegants a Daimiel. Tot això ara s’està perdent”, alerta.
Sigui com sigui, el president dels daimielencs a Vilassar de Mar anuncia que l’any vinent celebraran els 25 anys de les primeres passes de l’entitat. Una celebració que Díaz espera que estigui a l’altura, tot i que reconeix que no serà fàcil. “Quan vam fer la rebuda a Vilassar vaig parlar amb els alcaldes per recordar-los els 25 anys i que la celebració havia de ser extraordinària, però vaig obtenir la mateixa resposta per les dues parts: serà difícil perquè no hi ha diners”, lamenta Díaz.
Per al president, seria una “il·lusió” que la festa fos gran, ja que, avisa, la seva intenció és deixar el càrrec. “Crec que és el moment de fer un pas al costat, i si és en l’any del 25è aniversari, seria el colofó perfecte”, afirma Díaz. Pel que fa al relleu, confirma que els membres de l’entitat no s’han de preocupar perquè ja hi ha algú “més jove amb ganes” d’agafar el timó.
