L’heroïna anti Netflix: la ripolletenca que ha anat 155 cops al cinema en una temporada

D’herois i heroïnes anònims i quotidians n’hi ha de molts tipus. Segurament la gran majoria mai han sortit en un mitjà de comunicació. Un d’aquests noms és el de la Dolores Elvira, la Loli, que es pot merèixer el sobrenom de L’heroïna anti Netflix. L’explicació és molt clara: aquesta ripolletenca de 61 anys va anar la temporada passada 155 vegades al cinema, concretament als cinemes Girona, a l’Eixample de Barcelona.

El passat juliol Cultura B explicava que al llarg del mes es van poder recollir en aquests cinemes barcelonins els abonaments anuals que donen dret a veure totes les pel·lícules d’estrena per només 89 euros. Durant la passada temporada, cada usuari d’aquesta sala va poder veure una mitjana de 40 pel·lícules, mentre que l’abonada que hi va anar més va ser la Loli, que ja fa vuit anys que demana aquest abonament.

Fent una divisió ràpida es comprova com la Loli va anar al cine cada dos dies aproximadament: “Intento anar-hi cada dia, de dilluns a divendres, perquè és quan hi ha menys gent i, a més, com que tinc compromisos a Barcelona, vinc aquí a la tarda i em relaxo”.

Elvira explica a Cultura B que fins ara ja ha convençut una bona colla de gent perquè demani l’abonament: “Tinc un amic de Badalona i una coneguda a qui els vaig explicar fa poc que existia això i se’l van fer. Fins i tot vaig dir-ho a una amiga que viu a prop dels cinemes i no el coneixia”. L’argument infal·lible?: “Si ets cinèfil s’amortitza de seguida, perquè per una entrada normal ja pagues 8 o 9 euros cada dia”. Afegeix, amb un somriure, que a ella encara li surt més a compte, ja que els seus amics no el fan servir tant com ella.

El cinema com a eina per socialitzar

Sovint es diu que el millor de la cultura és la conversa que genera, i això la Loli ho sap prou bé perquè, quan coincideix amb els altres abonats, es troben a la sortida i passen una estona plegats: “L’altre dia, uns quants vam veure El barco del amor i en acabat vam fer un cafè per comentar-la”.

Aquest reportatge no seria un perfil sobre una cinèfila si no parlem de quines són les millors pel·lícules que ha vist en el darrer any. Tiro de rècords de taquilla i li pregunto si ha vist Barbie i Oppenheimer. “I tant”, afirma. Li demano també amb quins títols es queda de tots els que ha vist al llarg de la seva vida i diu que li resulta impossible de tants films que li han agradat.

“Sobretot gaudeixo amb les pel·lis basades en fets reals perquè m’impressionen molt”

“M’agrada el cinema francès, i de fet sovint vaig a l’Institut Francès, però sobretot gaudeixo de les pel·lis basades en fets reals perquè m’impressionen molt, i també les romàntiques, les de comèdia… Les de por no, tot i que el suspens l’aguanto”, detalla. Un altre tipus de pel·lícula que l’atrau són les infantils, les quals reserva pel cap de setmana: “Els dibuixos expressen emocions maques i aquest tipus de pel·lis amb rerefons van bé per educar els nens”. Repasso la llista de les que jo he vist i abans que acabi de pronunciar Inside Out 2 ja em contesta amb un sí rotund.

La Filmoteca, el Maldà o els Verdi

Tot i que ella és assídua dels Girona, també hi ha dies que visita la Filmoteca, el Maldà o els Verdi. Però el seu preferit continua sent el de l’Eixample: “El Toni Espinosa, el responsable, s’ha mogut molt perquè la gent es motivi a anar-hi i, a més, fan projeccions com les del Festival Internacional de Cinema de la Gent Gran que estan molt bé”. Fetes les lloances, Elvira també deixa un espai per a una petita crítica: “L’únic que els critico és que el carnet d’abonat només es pot renovar un cop l’any. S’hauria de poder agafar passat el juliol amb el mateix preu… Això a la Filmoteca no passa”, manifesta.

Però el que la fa decantar a anar-hi dia rere dia és la calma de l’espai, el fet que no és un “cinema comercial” i que s’hi facin pel·lis d’estrena i alhora alternatives. Un altre detonant és que la lletra dels subtítols és gran, l’adequada per a ella, ja que té una discapacitat visual. Aquesta suma d’ingredients l’ha portat a batre el rècord d’entre els abonats, un triomf del qual no n’era conscient perquè no vol entrar en cap competició, ni amb ella ni els altres, sinó simplement gaudir de l’art del cinema.

El cinema, a les plataformes: “No és el mateix”

Finalment, li pregunto com veu el futur de les sales. “Estan tancant molts cines, com el Boliche, i és una llàstima, però és que fins i tot els més grans canvien… L’Splau ja no és el que era i ja no hi ha aquelles cues d’abans”, lamenta.

Pel que fa a la disputa entre “Netflix o cine”, ella defensa que la gran pantalla dona mil voltes a la televisió o al portàtil: “Sé que hi ha gent que mira pel·lícules a les plataformes perquè ara, a més, te les venen amb l’Internet, però és que no és el mateix… És com veure un concert a la pantalla, no té cap sentit, oi? I si vas al cinema, surts, socialitzes i et relaciones!”.

La Loli ja ha tornat a engegar el comptador dels cinemes Girona, tot i que remarca que no vol marcar-se cap repte. Tot i això, ja avança que avui mateix ha quedat per dinar amb una amiga i que després anirà a la sessió de les 16, passarà la targeta per la màquina i sant tornem-hi. Encara li queden moltes històries per viure.

Llegeix més continguts com aquest a Cultura B, la plataforma de tendències culturals metropolitanes