Prieto va ser alcalde entre el 1979 i el 1985. Foto: Ajuntament
Cornellà ha tancat una època. Frederic Prieto, el primer alcalde escollit democràticament després del franquisme i el primer Síndic de Greuges del municipi, va morir el 19 de juliol i la ciutat plora i recorda la seva figura. “És avui un dia de profunda tristesa”, va expressar l’alcalde, Antonio Balmón, poc després de fer-se públic el traspàs de Prieto.
I és que la ciutat perd no només el seu primer batlle democràtic després de 40 anys de dictadura, sinó també “un home just, un home bo i un home d’ideals”. Ho diu Joan Tardà, una persona que el va tractar estretament a diversos espais polítics. Fa més de 40 anys, com a membre del primer ajuntament democràtic del PSUC, sent Prieto alcalde i Tardà regidor de Cultura, i darrerament a l’àmbit d’ERC, on tots dos van tancar la llista republicana a les últimes eleccions municipals. “Hi ha poques persones de les quals ningú en parli malament, i el Frederic n’és una d’elles”, destaca Tardà en una conversa amb el diari Línia.
Qui també el va conèixer de manera molt propera va ser el Pepe Fernández. Tot i ser un historiador, Fernández comença destacant del ‘Fede’ que era una “gran persona” i un polític “honest, intel·ligent i coherent”. Ell era veí de Prieto i de la seva dona, l’Antònia, que era mestra, i els seus fills anaven junts a l’escola.
L’aterratge a Sant Ildefons
Ara bé, els orígens de Prieto cal buscar-los lluny de Cornellà. Ell va venir des de Barcelona a viure amb la família al barri de Sant Ildefons el 1972, després d’haver penjat la sotana, com tants altres capellans obrers d’aquella època. “Va triar ser de Sant Ildefons, va triar ser de Cornellà”, reivindica Balmón. I no és això un fet anecdòtic, atès que, aleshores, la ciutat i, més en concret, la Satélite, tenien mancances socials alarmants. “Era el barri prototip de l’especulació franquista”, resumeix Fernández. Tal com explica en un article Benigno Martínez, un altre dels grans noms de la lluita antifranquista i per la millora de Cornellà, Prieto era el contacte enviat per Bandera Roja arran de la creació de les anomenades Comissions de Barris i de Fàbriques a la ciutat.
La trajectòria antifranquista de Prieto, però, venia de lluny. De fet, havia estat detingut el 1966 en una manifestació contra el règim al Passeig de Gràcia de Barcelona, on havia anat amb la seva comunitat parroquial. Un cop a Sant Ildefons, va aconseguir fama de “conciliador” i “aglutinador”, tal com destaquen Tardà, Fernández i M. Carmen Romero, dona de Jaume Funes, un altre dels regidors del PSUC del primer govern de Prieto i més endavant líder de l’hereva Iniciativa. “Tenia una visió no visceral, sinó política”, emfatitza Romero, que recorda que Prieto va ser el primer president de l’Associació de Veïns de Sant Ildefons. El 1979, finalment, el PSUC de Prieto va guanyar les eleccions municipals i ell es va convertir en alcalde. “Va construir municipalisme d’esquerres en un moment molt complicat”, remarca Tardà. Tant ell com Fernández, com a historiadors que són, assenyalen que Prieto, que va ser batlle fins al 1985, va haver de bregar amb una situació complexa, tant a la ciutat, amb un ajuntament “endeutat fins al capdamunt”, recorda Tardà, com al partit, que a principis dels 80 va fer implosió després de les desavinences entre prosoviètics i eurocomunistes. “Va ser víctima d’aquella divisió”, valora Tardà.
Malgrat allò, l’exdirigent d’ERC diu que Prieto “ha sabut llegir el que s’havia de fer a cada moment històric, d’acord amb la seva ideologia”, que els últims anys va apropar-se al sobiranisme. “Ell era més nacionalista, però era conciliador”, evoca Romero, que reivindica el suport que Prieto li va donar en ser la primera cap de llista d’ICV a l’Ajuntament, l’any 1999. Amb tot, la figura del batlle ha anat creixent amb els anys. “Si ara es recollissin signatures per dedicar-li un carrer, n’hi hauria milers, sense importar la seva ideologia”, destaca -i proposa- Tardà.
Mor Frederic Prieto, el primer alcalde de la democràcia a Cornellà
