Quan t’agredeixen per ser ‘diferent’: el creixement de denúncies d’LGTBI-fòbia a l’àrea metropolitana

“Em van agredir quan estava tornant a casa meva des de l’estació de tren. Devien ser dos quarts d’onze de la nit i vaig topar amb un grup de quatre nois. Em van reconèixer per una publicació que havia fet a Instagram sobre la meva transició a noi trans*, tot i que jo no els coneixia. Em van començar a seguir, em van encerclar. Primer em van insultar i després em van empènyer i pegar”. És el relat de l’Arnau (nom fictici), un jove de divuit anys que va patir una agressió de transfòbia prop de l’estació de Mollet Sant Fost el passat 19 de juny.

La detecció d’LGTBI-fòbia va augmentar al voltant d’un 20% a Catalunya el 2023, i a l’àrea metropolitana és, amb diferència, on hi ha més casos

El de l’Arnau no és un cas aïllat. De fet, els experts detecten un augment important dels casos totals d’agressions LGTBI-fòbiques a tot Catalunya i de manera especialment destacada en els municipis de l’àrea metropolitana. Segons dades de Mossos, el 2023 van créixer un 18,7% les denúncies per delictes d’odi i discriminació a Catalunya. Dins d’aquestes, l’LGTBI-fòbia representa el 37% dels casos. L’Observatori contra l’LGTBI-fòbia encara n’ha detectat un augment més important, del 27,8%. En dades de la Generalitat, la detecció d’incidències i denúncies s’ha duplicat, fet que s’explica perquè hi ha mecanismes molt recents. 

La relació amb institucions

Les situacions viscudes inclouen tant agressions en espais d’oci com a la feina, al transport públic o al carrer. Fins i tot en espais més vulnerables com els domicilis dels afectats, per part de veïns. I també per part de les institucions (hospitals, comissaries…), on en molts casos les víctimes d’LGTBI-fòbia denuncien que han vist vulnerats els seus drets. Són algunes de les situacions tractades i analitzades per l’Observatori contra l’LGTBIfòbia en el seu darrer Informe de l’estat de l’LGTBI-fòbia Catalunya 2023.

“A l’hospital va ser tot molt sec”: la segona part de la història de l’Arnau coincideix justament amb aquesta vulneració de drets institucional. Com que encara està fent el procés de transició de gènere, al seu DNI hi consta el seu sexe assignat en néixer. Això va fer que quan l’endemà va anar a l’hospital, en el comunicat mèdic es registrés tot com si fos una noia. Denuncia que no li van preguntar i que no va rebre cap suport de tipus més emocional: “Es van limitar a fer l’exploració i deixar constància de les ferides, sense tenir en compte que jo no estava bé pel que m’havia passat”.

Fonts del departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat expliquen al diari Línia que el canvi de nom/sexe registral és un tema del Registre Civil, no és competència de la Generalitat. “Des dels SAI es dona informació a les persones usuàries sobre aquest procés i es facilita el canvi de nom Targeta sanitària amb el nom sentit”, afegeixen.

“Mai penses que et passarà, i a mi em va passar al costat de casa”, diu l’Arnau, que va patir una agressió trànsfoba

Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori, destaca en una conversa amb Línia comentant les dades de l’Informe que l’àrea metropolitana concentra el gruix de les incidències perquè, d’una banda, hi ha molts esdeveniments de la comunitat LGTBI. També perquè hi tenen molts operatius des de l’Observatori, que els permeten detectar i acompanyar els casos. Ángel Camacho, per la seva banda, de l’entitat Crida LGBTI, coincideix en el fet que cada cop hi ha més consciència en el col·lectiu sobre què és una agressió i la importància de denunciar: “Passa el mateix que amb la violència masclista”. També afegeix que a les grans ciutats, el col·lectiu es visibilitza més, i això fa que les xifres no siguin correlatives amb la població.

Major visibilitat i auge de discursos d’odi com a claus

Des de l’any 2017, les incidències registrades per l’Observatori han anat en augment, superant les 300 en aquest darrer any, registre històric des que elaboren l’Informe. Rodríguez diu que, tot i que part de l’augment sigui degut a una millor detecció, veu “claríssim” que “ha arribat” l’extrema dreta: “Ara estan orgullosos de ser racistes i LGTBI-fòbics”. Ho recullen també alguns dels testimonis a l’Informe, que expliquen com els han atacat amb consignes utilitzades per l’extrema dreta. A més, Rodríguez apunta també a l’ús de discursos d’odi per part de forces progressistes contra les persones trans*.

Els activistes apunten que cada cop hi ha més consciència sobre la importància de denunciar

Camacho també relaciona l’augment amb una altra causa que, a priori, és un fet positiu: una major visibilitat del col·lectiu. “Hi ha més presència a les xarxes socials i a l’espai públic, i això genera més reacció per la polarització social i política que estem vivint”, diu. “Alhora, una altra forma de violència és justament la invisibilització històrica que ha patit el col·lectiu”, afegeix.

El cas de l’Arnau correspon també amb aquesta mirada, ja que ell va decidir explicar públicament a les xarxes socials (Instagram, en el seu cas) el seu procés de transició, sentint que el seu entorn i en certa manera, generació (ara té divuit anys), eren un espai segur. Després de l’agressió diu que es va “plantejar molt” continuar compartint públicament a xarxes la seva experiència, i finalment ha optat per seguir, perquè no volia deixar que l’afectés tan directament. En canvi, sí que se sent molt més insegur en el dia a dia: “Va passar al costat de casa meva, i ara tinc inseguretat, sobretot quan es fa fosc. Mai penses que et passarà”.

La inspectora Montserrat Escudé, portaveu de Mossos d’Esquadra, va dir a principis d’any en la presentació de dades d’Odi i discriminació de 2023 que el fet que l’àmbit de l’LGTBI-fòbia sigui “el més denunciat” no és “gratuït”. “Respon al poder transformador de les entitats que lluiten per fer aflorar els drets de les víctimes i interpel·len les administracions”, afegia. Per tant, la tesi general de per què han augmentat apuntaria únicament a un augment de denúncies, ja que Escudé va dir també que no es pot fer un “automatisme” i una vinculació directa entre l’augment de les denúncies per odi i discriminació i l’augment de la presència pública de l’extrema dreta.

“És important no caure en discursos alarmistes”, considera Ángel Camacho

Tot i que Mossos recull dades segons odi i discriminació, alguns dels activistes assenyalen que no sempre els cossos policials registren correctament les agressions. Li va passar a l’Arnau, que quan va anar a fer la denúncia dos dies després es va fer constar com a agressió sense fer constar la motivació pel fet que ell sigui un noi trans*. De fet, com ja li havia passat a l’hospital, en la denúncia hi consta el nom del DNI, que no és el seu nom sentit. Relata que sí que van posar el que ell va explicar sobre la publicació a Instagram, però que com que la denúncia està feta amb un nom de dona, el que s’hi explica “perd el sentit”.

En canvi, des del departament d’Igualtat i Feminismes expliquen que quan detecten un cas en un dels serveis que en depenen, tenen una persona referent de Mossos “per facilitar el procés de denúncia quan hi ha un delicte d’odi i evitar la revictimització”. En cas de discriminació, expliquen, “acompanyem per facilitar la denúncia a través de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació“.

Preocupació per les agressions al transport públic

L’Arnau venia del tren quan li va ocórrer l’agressió, fet que es relaciona amb la realitat que el transport públic és justament un dels espais on més preocupa un augment de les agressions, com explica Rodríguez. “Ens preocupa i és greu, perquè són moments en què estàs anant a la feina o per motius d’oci; hauria de ser un espai tranquil i sentir-t’hi interpel·lat és preocupant”, afegeix. És un fenomen, assenyala, exclusivament metropolità: “En altres llocs no es dona”.

“Que hi hagi tantes agressions al transport públic és exclusiu de l’àrea metropolitana, en altres llocs no es dona” explica Rodríguez

Explica que des de l’Observatori han desenvolupat un protocol junt amb TMB, però denuncia que no s’hi han posat prou recursos: “Necessitaria més recursos i coneixement per part de tothom que treballa al transport públic”. Rodríguez valora positivament la campanya recent al transport públic de Barcelona (a la imatge principal del reportatge), fet que dona visibilitat, però considera que “no n’hi ha prou” i que caldria una formació “extensa”, sobretot a les persones que treballen a la seguretat del transport públic.

De fet, el mateix Rodríguez explica que va patir una agressió recentment en un autobús. Sortint de la feina, poc abans de les eleccions del 12M, va trobar-se en un autobús “ple de gom a gom” un home d’uns cinquanta anys “completament embogit”, cridant en contra de les dones. Ell va intentar interposar-s’hi i l’home el va increpar dient “maricón de mierda, ya sé quién eres”. Rodríguez explica que va rebre el suport de dues dones que estaven a l’autobús, que finalment van aconseguir que l’agressor marxés i que va poder ser identificat. Però ho posa com a cas o símptoma preocupant pel fet que passés al transport públic, que “hauria de ser un espai segur”.

Quines mesures es poden prendre?

L’abordatge d’aquestes agressions és complex. L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat recentment una futura ordenança pionera contra els delictes d’odi que es redactarà en part amb la col·laboració d’un procés participatiu i que tindrà capacitat sancionadora gràcies a la Llei 19/2020, d’Igualtat de Tracte i No Discriminació aprovada pel Parlament. D’altra banda, la coneguda com la Llei Trans a escala estatal ha facilitat aspectes com el canvi de gènere als documents, entre moltes altres mesures.

Més enllà de l’aspecte legal, des de les institucions també existeix la xarxa de centres SAI (Servei d’Atenció Integral) de la Generalitat i desplegats des dels Ajuntaments, que són punts “d’atenció presencial, sensibilització, informació i acompanyament a les persones LGBTI+, a les seves famílies i a les entitats arreu de Catalunya”. S’hi ofereix acompanyament psicològic, jurídic i també de tràmits. A Barcelona, se sumen a l’Oficina per la No Discriminació. Aquesta, no obstant, recentment ha registrat més casos d’atacs de xenofòbia i racisme.

Des de ‘Crida LGBTI’ identifiquen les “violències estructurals” com a causes de fons de l’LGTBI-fòbia

Des de Crida LGTBI, Camacho apunta a les “violències estructurals” com a causa de fons, i per aquest motiu veu poc efectives les mesures específiques que es puguin plantejar. No obstant això, sí que creu que la conscienciació i l’educació són molt importants. Ho posa en contraposició dels discursos alarmistes que parlen d’un augment sobtat de les agressions: “Això ens fa tenir por, visibilitzar menys, tornar a l’armari”.

Camacho rebutja els discursos “securitaristes i racistes” que voldrien un enduriment del codi penal: “Un sector del col·lectiu s’ho està fent seu i és perillós perquè qui rebem som les de sempre i no resolem res de fons”. “Si una persona va a la presó per agredir-nos, quin aprenentatge haurà fet?”, reflexiona. La forma definitiva d’acabar amb l’LGTBI-fòbia per a l’organització política seria “acabar amb el capitalisme i el sistema patriarcal”. Però, en tot cas, cal treballar per la consciència i l’educació: “És important la generació de més espais comunitaris i de socialització que no passin només pel consumisme en l’oci nocturn, i la justícia restaurativa que posi al centre persones afectades”.

En el cas de l’Arnau, la clau ha estat el suport rebut per part de l’Organització Juvenil Socialista (OJS), de la qual és simpatitzant, i que li ha permès gestionar el seu cas i també denunciar-lo públicament a les xarxes socials sense haver de fer-ho des del seu compte personal. Per tant, ha estat un suport molt més autoorganitzat. L’oficina SAI va tardar uns dies a respondre-li el missatge, però també li van oferir suport psicològic.

En el comunicat on s’explicava el seu cas posen el focus en les traves burocràtiques viscudes en la relació amb els sanitaris i la policia, i el relacionen amb el posicionament polític: “L‘organització de la classe treballadora és l’única que és capaç de construir un bloc antagònic a aquest sistema capitalista que permet que aquests fets siguin el nostre pa de cada dia”. 

Prevenir, diagnosticar i intervenir de forma “contundent” són clau per a l’Observatori, per tal que l’extrema dreta no ho pugui “tirar per terra a la primera volada”

Per a Eugeni Rodríguez, una de les formes per combatre les violències és que es prenguin mesures “cimentades” on “no s’escatimin” els recursos logístics. Planteja tres claus d’abordatge: prevenir, diagnosticar i intervenir “de forma contundent” per tal que perduri. “Que l’extrema dreta no ho pugui tirar per terra a la primera volada”, afegeix.

Les generacions més joves són també una de les preocupacions de Rodríguez: “La falta de consciència dels adolescents és un fracàs total, hi ha una tendència a atacar en grup al qui és diferent”. Així, mentre que els joves del col·lectiu LGTBIQ+ cada cop ocupen més espais i es reivindiquen a les xarxes socials i en tots els aspectes de la vida, una part dels discursos d’odi també són cada cop més habituals entre els més joves.