El fenomen de ‘la Roja’ a la metròpoli: “Fa cinc anys hauria estat impossible”

La selecció espanyola de futbol, recent campiona de l’Eurocopa, ha mobilitzat milers de persones arreu de la metròpoli. Diverses ciutats, de fet, van habilitar pantalles gegants per poder veure la final del dia 14 entre Espanya i Anglaterra. Una demostració de l’èxit d’aquestes iniciatives va ser la instal·lada a Badalona, que va reunir prop de 30.000 persones a la plaça President Tarradellas. En aquest espai i als seus voltants ja es respirava un ambient festiu des de primera hora de la tarda, amb la sensació que molta gent estava esperant aquest moment.

Al Línia analitzem, des d’un punt de vista social, quin és l’impacte de fenòmens com aquest a la societat i, fins i tot, quines derivades pot tenir l’èxit de convocatòria en clau política.

El creixent suport a la selecció espanyola té diversos motius. El sociòleg Xavier Godàs explica que bona part de l’èxit ha vingut per l’explosió de figures com Lamine Yamal, no només pel seu joc, sinó també pel seu context: fill de migrants que creix en un barri humil. “Les persones, les referències individuals, ho són tot. Lamine Yamal s’erigeix en una figura per un conjunt d’accions, manifestacions i una identitat de barri. I tot plegat genera una adhesió a una figura icònica”, argumenta Godàs.

El sociòleg també destaca l’efecte amplificador del futbol i afegeix que, a més, el fet que la selecció sigui competitiva contribueix que hi hagi “entusiasme”.

“Necessitem històries boniques”

Tot i l’eufòria i l’alegria desfermada, Godàs creu que el fenomen de la selecció no serà tan important per a la societat. “És una història bonica, i necessitem històries boniques. A més, la victòria s’amaneix amb històries de superació. Però són esdeveniments puntuals”, diu Godàs, que creu que l’esperança que generen figures com Yamal només es pot traduir a la societat fent polítiques perquè tots els joves tinguin les mateixes oportunitats als barris.

Finalment, també comenta que hi ha un tercer element en joc, que és la necessitat de fer pinya. “El clima social és de desorientació i incertesa, i cada vegada som més individualistes. Ja no trobem tants espais per compartir com abans. Per això necessitem moments de certa èpica que ens concentrin per compartir. I quan això passa, s’amplifica encara més”, assenyala Godàs.

L’antropòleg José Mansilla, per la seva banda, hi introdueix una nova variable i remarca que el fet de posar pantalles té “una clara intencionalitat política”. Mansilla argumenta que la selecció espanyola pot representar o significar diferents coses per a la població, però que, en aquest cas, els polítics l’han utilitzat per mostrar la realitat d’Espanya que volen.

“La selecció, com que és polisèmica simbòlicament, cadascú la fa servir per enviar un missatge. S’està parlant que la selecció d’ara mostra més la realitat del carrer, amb persones d’orígens diferents. I això, per a alguns sectors, representa una forma d’entendre una Espanya més diversa. En altres casos, entenen la selecció com un nacionalisme espanyol, amb uns colors i uns símbols associats, per exemple, a la masculinitat i a la llengua”, afegeix.

“El final del Procés”

Per a alguns, a Catalunya, segons exposa l’antropòleg, mostrar adhesió a la Roja pot ser interpretat com un intent de superposar la causa espanyola a la catalana. I, en aquesta línia, per a Mansilla, aquesta comunió que s’ha creat a la metròpoli amb les pantalles simbolitza “el final del Procés”: “Fa cinc anys hauria estat impossible. L’ambient era molt més contrari i ara la truita s’ha girat. De fet, els resultats al Parlament també mostren uns posicionaments diferents”, conclou.