El Citilab ha reunit persones amb discapacitat visual per conèixer les seves necessitats. Foto: Citilab
El dia a dia d’una persona amb discapacitat visual pot arribar a ser molt dur. Segons l’ONCE, el 80% de la informació necessària per a la vida quotidiana implica els ulls. Per tant, ser invident o tenir problemes de visió implica una reordenació de la teva vida a tots els nivells.
Això és el que va quedar constatat durant la celebració fa uns dies d’un focus group –una dinàmica participativa entre diverses persones que serveix per recollir opinions sobre un tema en concret- al Citilab de Cornellà, on en el marc d’una nova convocatòria de la Compra Pública Innovadora -un procés de selecció de propostes emprenedores socials i tecnològiques-, han posat en marxa un concurs d’idees per trobar idees que ajudin a millorar la mobilitat de les persones amb discapacitat visual.
Les aplicacions, clau per a moure’s
El focus group al Citilab va comptar amb la implicació voluntària de representants de l’ONCE de l’Hospitalet, amb l’objectiu de conèixer de primera mà la seva realitat a l’hora de desplaçar-se pel carrer i tenir en compte què necessiten per millorar l’espai públic.
Els quatre participants en aquest grup van alertar que les persones amb discapacitat visual, quan han de planificar un recorregut nou per saber on poden haver-hi barreres arquitectòniques, no troben informació actualitzada sobre els possibles canvis o modificacions dels obstacles a les aplicacions que fan servir. Es tracta d’un element decisiu sense el qual la seva vida es complica. “La qüestió és que les apps que existeixen per avisar-te d’un obstacle són lentes de reacció”, va alertar un participant del grup de 62 anys, llicenciat en Informàtica i usuari d’un gos pigall.
El perill de sortir de la zona de confort
Per altra banda, els integrants de la trobada van avisar que les aplicacions tampoc informen de la col·locació d’elements com ara sacs de runa o carrers tallats de manera temporal, així com el canvi de lloc d’una jardinera, entre altres. A més, van coincidir a opinar que és “molt important” que les eines digitals “es puguin personalitzar” per adaptar-se a les necessitats específiques de cada persona. “Tenim zones molt interioritzades, si surts d’aquestes, et perds fàcilment. Quan vols sortir de l’entorn sí que necessites tecnologies per ajudar-te”, va comentar un dels participants en el grup, llicenciat en Periodisme i que té discapacitat visual des que va néixer.
Gos pigall d’un dels participants als grups. Foto: Citilab
Sense anar més lluny, les persones amb problemes visuals solen fer servir més el metro, atès que sempre para al mateix lloc, mentre que uns altres transports com el bus poden patir modificacions a les parades. També van destacar els semàfors com a elements “clau” en la mobilitat d’aquest col·lectiu. “Si perdem els semàfors o els mouen per obres, perdem part de la nostra orientació, perquè no detectem si s’ha habilitat un altre tros de vorera per passar”, va expressar l’home de 62 anys llicenciat en Informàtica.
I, pel que fa als punts de referència que fan servir les persones amb problemes visuals, un dels integrants del grup va avisar que les plataformes úniques -els carrers que no tenen voreres ni carreteres separades- de les ciutats són un hàndicap per a ells. “Moltes vegades ens costa distingir els elements, voreres, carretera, carril bici”, avisa l’informàtic.
Manca de privadesa
Aquest home també va explicar els problemes que poden tenir a l’hora de voler pagar amb targeta en un establiment. “Si el TPV és tàctil, no podem marcar el codi perquè no podem detectar els botons”, va avisar aquest, que tot i reconèixer que hi ha la possibilitat de fer servir un sistema per a invidents, tot plegat “és un procés lent”. “Moltes vegades has d’acabar demanant que t’introdueixin el codi i perds tota la privacitat”, va lamentar.
Amb tot, el Citilab fa una crida a tots els emprenedors metropolitans perquè presentin les seves propostes per ajudar a millorar l’espai públic i fer-lo més amable per als invidents, en una iniciativa que compta amb un pressupost de 20.000 euros.
253 milions de persones afectades
Tot plegat no és cosa menor. Segons estima l’Organització Mundial de la Salut (OMS), al món hi hauria uns 253 milions de persones que tenen problemes visuals. Més en concret, a Espanya n’hi hauria més d’un milió de ciutadans amb discapacitat visual.
Tenint en compte tot plegat, des del Citilab consideren que la tecnologia “ha de ser una aliada” a l’hora de millorar la vida de la gent, i més en concret dels cecs. Ara bé, aquest col·lectiu sovint es troba amb barreres i altres problemes de mobilitat que dificulten l’accés i el moviment de les persones amb discapacitat visual.
