Els resultats de les eleccions al Parlament del 12 de maig van deixar tots els partits lluny d’una majoria absoluta, i seguint la tònica habitual dels darrers anys, obrien un període de negociacions per tal de conformar noves majories parlamentàries. Dos mesos després d’aquests comicis, i amb el calendari avançant cap a una hipotètica repetició electoral, cap partit ha assolit els suports necessaris, i val a dir que no s’ha detectat fins ara un interès especial per aconseguir-los. Ara mateix, tot sembla indicar que només hi ha un candidat que podria arribar a presidir la Generalitat: Salvador Illa. Malgrat els tradicionals jocs d’il·lusionisme juntaire, sembla que les seves opcions de retornar Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat són nul·les. Bàsicament perquè per fer-ho possible necessitarien, com a mínim, l’abstenció dels socialistes, que s’han tancat en banda en tot moment. Des d’ERC insistim que si Junts aconsegueix acordar l’abstenció dels diputats del PSC, no tindríem cap problema a abordar aquesta possible investidura de Puigdemont. Però la realitat i l’aritmètica són les que són, s’hi posin com s’hi posin.
Davant d’aquest escenari, també hem deixat ben clar al PSC que, en cas de voler comptar amb els vots dels diputats republicans per a una investidura d’Illa, cal avançar en les quatre grans carpetes que vam posar sobre la taula durant la campanya electoral: resolució del conflicte polític amb l’Estat a través d’un referèndum d’autodeterminació, un finançament just i singular per a Catalunya, continuar amb l’agenda social a través de les polítiques públiques impulsades pel Govern de Pere Aragonès i defensa i promoció de la llengua catalana. No ens hem mogut d’aquí i ens mantenim ferms en les nostres demandes. Per tant, si Salvador Illa, Pedro Sánchez i el PSC pretenen comptar amb els vots dels diputats d’Esquerra Republicana per accedir a la presidència de la Generalitat, ja saben què han de fer. El terreny de joc és ben nítid i definit. Si hi volen jugar, els toca moure fitxa.
Si els socialistes volen presidir la Generalitat amb els nostres vots, cal que s’esforcin per negociar un bon acord per a Catalunya
Precisament, una d’aquestes carpetes és la que més titulars ha generat les darreres setmanes: la del finançament just i singular. La situació econòmica del país, el gran dèficit en infraestructures exemplificat en la degradada xarxa de Rodalies i les dificultats que travessen bona part de les famílies fan que resoldre aquest tema sigui molt urgent. Ja són massa anys que des de Catalunya patim un dèficit fiscal que perjudica la nostra economia, les nostres empreses, els nostres treballadors, els nostres autònoms i les nostres famílies. Estem parlant d’això: de disposar de les eines per garantir el benestar de la ciutadania catalana. De poder ajudar la nostra gent, que veu com bona part de la riquesa que es genera a Catalunya no serveix per garantir una bona qualitat de vida. Per això, des d’Esquerra Republicana hem posat sobre la taula la reforma del sistema de finançament de Catalunya; un finançament just i singular per millorar la vida dels catalans i catalanes. I quan parlem de finançament just i singular el que estem dient és que ens cal disposar de sobirania fiscal, de la clau de la caixa, per poder recaptar tots els nostres impostos i revertir aquests recursos en polítiques socials a favor de la gent.
És imprescindible aquest nou model. El PSC ho sap, i si vol comptar amb els vots d’ERC, ja sap què ha de fer. Si no, ja pot anar buscant altres majories alternatives o abocar el país a una repetició electoral que la ciutadania no desitja. A més, els socialistes ja saben que un possible acord d’investidura que tingui el suport d’ERC haurà de ser validat per la militància republicana a través d’una consulta telemàtica. I saben que els republicans i republicanes som molt exigents. No ens valdrà un acord aigualit. Si volen presidir la Generalitat amb els nostres vots, cal que s’esforcin per negociar un bon acord per a Catalunya. La pilota és a la seva teulada.
Oriol López, vicesecretari general de Coordinació Interna d’Esquerra Republicana
