Les treballadores de la residència Joan XXIII de Cerdanyola es van tornar a manifestar el 15 de juny. Foto: Comitè de vaga
Diuen que el temps ho soluciona tot, però aquest no és el cas del conflicte que afecta les treballadores de la residència per a persones amb discapacitat intel·lectual Joan XXIII de Cerdanyola. Lluny de veure fetes realitat les seves demandes d’aconseguir millores laborals, s’ha complert un any des que es van declarar en vaga. Coincidint amb aquest fet, fa un mes la plantilla convocava una concentració per visibilitzar la precarietat que continuen patint, 365 dies després. Aquest és un dels casos paradigmàtics que exemplifiquen la precarietat crònica al sector de les cures.
Per posar context a la situació, cal recordar que la vaga indefinida començava, d’una banda, pels sous, i de l’altra, perquè no es complien les ràtios de pacients per treballador. “La major part de la plantilla està sota el llindar de la pobresa i treballem amb uns serveis mínims del tot abusius”, detallaven aleshores en un comunicat. En l’escrit, culpaven de la situació l’empresa concessionària l’Onada Serveis –que evita fer declaracions al respecte– per “fer negoci amb les cures” i per haver fet perdre a la plantilla “gairebé un 30% de poder adquisitiu en els darrers 15 anys”, si bé és cert que el 2022 l’empresa els va apujar el sou fins als 1.100 euros, quantitat que els treballadors consideren “insuficient”. La situació continua encallada, encara més tenint en compte que l’Onada va renunciar al contracte de la residència el gener, sis mesos després de l’inici de la vaga.
Segons el delegat del comitè de vaga, Agustín Yáñez, la renúncia hauria estat fruit de la vaga i més concretament de la necessitat de contractar més personal per contrarestar els seus efectes, tal com va exigir el Govern per assegurar la correcta atenció dels usuaris. Des de llavors, la plantilla reclama, sense èxit, al departament de Drets Socials la gestió pública del centre i continua sense veure complerta la seva demanda d’apujar els sous uns 300 euros bruts al mes per ajustar-se al que cobren els treballadors públics equiparables.
En aquest sentit, tant Yáñez com la plantilla lamenten que la Generalitat no es pronunciï. “És indecent que després d’un any de vaga no hagin tingut cap reunió amb nosaltres”, critica el delegat. Per això, mantindran l’aturada “fins a tenir un augment en condicions i estar al nivell d’una residència pública”, a l’espera de veure si el Govern n’assumeix la gestió o si, per contra, s’adjudica el servei a una altra empresa.
El cas dels serveis socioeducatius de Ripollet
Les tensions laborals en l’àmbit de l’assistència també s’estan vivint a Ripollet, en aquest cas entre les 12 treballadores que presten el servei socioeducatiu al Casal de Joves, a l’espai KFTÍ d’atenció d’infants i adolescents en situació de risc i a La Placeta. En un comunicat, asseguren que viuen “una situació precària, perquè la majoria dels contractes no arriben ni a la mitja jornada” i, d’altra banda, no tenen el conveni que els pertoca per les seves funcions. Així i tot, des de l’Ajuntament els han garantit que continuaran als seus llocs de feina.
Aquestes queixes neixen arran d’una nova licitació que, segons expliquen les representants de les treballadores, hauria “empitjorat” les condicions laborals de la plantilla. El comunicat detalla, a més, que al nou plec per a la nova empresa també s’inclou “un nou servei d’atenció a infants i famílies de 0 a 3 anys”, cosa que desperta encara més malestar. “Malgrat que ho considerem un servei essencial, no pot ser que recaigui sobre les mateixes treballadores si continuem amb la situació precària actual”, consideren. A la vegada, també lamenten que “els equipaments estan en molt mal estat”, amb esquerdes i goteres, i que “falten serveis bàsics com un bon wifi al Casal de Joves”.
Davant de tot plegat, les treballadores reclamen solucions. “Només demanem no empitjorar les condicions i que se’ns escolti, ja que som les principals afectades i coneixedores d’aquest servei”, conclouen.
