Les eleccions del passat 12 de maig van deparar uns molt mals resultats per a Esquerra Republicana. Sense pal·liatius, ras i curt. Cal acceptar la realitat. Aquesta darrera contesa electoral completa un cicle molt negatiu per al nostre partit, que ja va començar ara fa un any amb la pèrdua de suports a les eleccions municipals i també a les eleccions al Congrés. Davant d’aquesta dinàmica, cal entendre i acceptar el missatge de la ciutadania. És per això que el president Aragonès va anunciar la mateixa nit electoral que Esquerra Republicana es quedarà a l’oposició la pròxima legislatura. I l’endemà, en un gest que l’honora, va anunciar que no agafarà l’acta de diputat. Gràcies, president, pel compromís, la dedicació i l’honestedat. Ha valgut la pena i valdrà la pena. Estic convençut que més aviat que tard la ciutadania catalana valorarà com es mereix la bona feina transformadora del Govern republicà.
La victòria electoral va ser per al PSC, un partit més subordinat que mai als designis de Madrid, que ha adoptat com a propi, fet que lamento profundament, el programa de Ciutadans en matèria lingüística i que ha demostrat la seva incapacitat de gestió al capdavant del servei de Rodalies de Renfe. D’altra banda, el projecte personalista de Carles Puigdemont ha aconseguit, aquest cop sí, aglutinar una majoria de vots dins del bloc independentista. La polarització entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont ha donat com a resultat un mapa que ens retorna a una època que crèiem superada. A la Catalunya dual, amb un PSC amb un domini incontestable a les grans zones metropolitanes i un projecte puigdemontista que ha recuperat la flaire desacomplexadament convergent, com feia temps que no es veia, imposant-se a la Catalunya interior. En aquest sentit, és molt significatiu el suport explícit del president Pujol, a qui convenia amagar els darrers anys quan la corrupció semblava pesar més que no pas ara. Una divisió del país en dues realitats que es donen l’esquena i que des d’Esquerra Republicana continuarem intentant cohesionar i recosir, perquè el nostre projecte és el de la Catalunya sencera. Mentre uns i altres només s’adrecen als seus, els republicans i republicanes vetllem pel benestar del conjunt de la ciutadania, visqui on visqui i parli la llengua que parli.
PSC i Junts+ han estat capaços de posar-se d’acord per destruir. Ara toca posar-se d’acord per construir. Segur que ho poden fer. Nosaltres no en formarem part
I quan encara no hem tingut temps ni de pair mínimament els resultats de diumenge, les pressions d’uns i altres sobre ERC, amb els mitjans afins adobant els respectius terrenys de joc, ja han començat a evidenciar-se. Uns demanant els vots per a la investidura de Salvador Illa, comptant curiosament amb els vots gratuïts dels comuns. ¿Quantes tones de cinisme per part d’aquests últims, que van tombar els millors pressupostos de la història del país amb l’excusa del Hard Rock, calen per donar per fets els vots per al candidat del partit que ha defensat aquest projecte amb més contundència durant els darrers anys? I, per l’altra banda, assistim a l’enèsima jugada mestra destinada a desgastar electoralment Esquerra Republicana per part de Puigdemont i la seva claca. Ara es tracta de fer veure que una possible investidura i tornada triomfal al Palau de la Generalitat depèn dels vots d’ERC, anunciant a bombo i platerets que es presentarà a la investidura, obviant premeditadament dos detalls cabdals. En primer lloc, que no serà ell, sinó la persona encarregada de presidir el nou Parlament, qui té la potestat de proposar candidat a la investidura. I, segon, que per arribar a la presidència de la Generalitat necessita, sí o sí, l’abstenció dels diputats del PSC, que ja li ha estat negada per part de Pedro Sánchez. Si us plau, si algú té una intenció sincera de recuperar la unitat estratègica de l’independentisme, el primer que hauria de fer és abandonar el tacticisme corrosiu, que només porta a eixamplar el distanciament entre els partits. A uns i a altres, tant a PSC com a Junts+, felicitar-los pels resultats. Ja tenen el que volien. Han posat fi, ara per ara, a la trajectòria del Govern republicà. L’estratègia de desgast dels darrers mesos al Parlament ha donat els seus fruits. Un cop l’objectiu ha estat assolit, que treballin per configurar una alternativa. Han estat capaços de posar-se d’acord per destruir. Ara toca posar-se d’acord per construir. Segur que ho poden fer. Nosaltres no en formarem part.
I tornant als resultats de diumenge, una de les pitjors notícies és la irrupció d’una nova força d’extrema dreta amb representació parlamentària. Aliança Catalana se suma a Vox. La xenofòbia i el racisme tindran, malauradament, una nova veu, aquest cop amb accent català, al Parlament. Ens tindran al davant, sempre. Plantant cara al feixisme, sigui quina sigui la bandera que enarbora.
A Esquerra Republicana ens toca obrir una etapa de reflexió profunda, que ens ha de permetre enfortir-nos i prendre les millors decisions per recuperar la confiança de la ciutadania, mentre els partits que més han treballat per fer caure el Govern republicà encapçalen una nova etapa, com ha decidit la ciutadania. Abans, però, cal afrontar unes eleccions europees en les quals cada cop ens hi juguem més. Els darrers anys hem comprovat contínuament com les decisions que es prenen al Parlament Europeu afecten el nostre dia a dia, més del que ens pensàvem. Treballarem per una Europa que respecti els drets nacionals de tothom, que afronti decididament el repte del canvi climàtic i que garanteixi els drets socials de la ciutadania europea. I ho farem de la mà dels nostres germans sobiranistes bascos, gallecs i illencs. Ara Repúbliques, per guanyar a Europa!
Oriol López, vicesecretari general de Coordinació Interna d’Esquerra Republicana
