La setmana passada, en la presentació del projecte de pressupost municipal de Barcelona per al 2024, a càrrec del tinent d’alcalde Jordi Valls, ell mateix va fer una afirmació, amb voluntat de suggerir un titular per a la roda de premsa, que pot tenir efectes contraris als desitjats. Deia Valls: “No voler el pressupost és renunciar a Barcelona”.
La realitat és que Barcelona té un alcalde i un govern des de fa vuit mesos que han estat incapaços de negociar un pressupost ambiciós amb el suport necessari per poder ser aprovat amb una majoria àmplia i estable. Sembla que Jaume Collboni i el PSC ja han pres una decisió: fer govern amb ERC, amb 15 regidors de 41, i aprovar el pressupost d’enguany utilitzant el mecanisme de la qüestió de confiança o forçant els comuns a un vot favorable incondicional al ple del mes de març.
Si es compleix aquest pronòstic i el govern es queda en una minoria de 15 regidors, amb el suport per a tot dels comuns, estarem davant de la constatació d’un fracàs de l’alcalde Collboni i del reconeixement explícit de la seva incapacitat d’arribar a un acord polític, amb un govern de 21 regidors, que a ell li permetria governar amb estabilitat i a Barcelona iniciar una etapa de prosperitat i previsibilitat als antípodes de la fórmula Colau/Collboni que ens ha portat a la pitjor etapa política i institucional dels últims 40 anys a la ciutat.
El que és una renúncia en tota regla és limitar-se a mantenir un govern feble i en minoria, amb un pressupost incert
Des de TriasxBCN considerem que no és admissible presentar el mateix pressupost que el govern Collboni va haver de retirar el passat mes d’octubre per manca de suports. I és igualment reprovable fer-ho sense, almenys de moment, haver exhaurit totes les possibilitats de negociar un acord amb la principal força política del consistori. Amb aquesta tàctica de curta volada, tancant la porta a relligar un pressupost ambiciós a una fórmula de govern d’ordre i progrés, hi perd Barcelona i les expectatives de canvi que van dipositar a les urnes els barcelonins el passat 28 de maig.
Contestant Jordi Valls, no és cert que “no voler el pressupost és renunciar a Barcelona”. El que és una renúncia en tota regla és limitar-se a mantenir un govern feble i en minoria, amb un pressupost incert, i resignar-se a ser moneda de canvi dels pactes polítics que s’estan preparant en forma de pressupostos de la Generalitat o del govern de l’Estat entre el PSOE i ERC.
Amb tot això, hem de reivindicar i fer valdre l’actiu de la feina feta pel grup de TriasxBCN en haver impedit l’aprovació de les ordenances fiscals i d’aquesta manera haver evitat un increment fiscal que hauria empobrit encara més una majoria de barcelonins, sotmesos des de fa anys a la pressió impositiva més elevada de l’Estat.
El capteniment de l’alcalde Collboni té molt a veure amb una renúncia a la necessària ambició que ens reclamen els temps presents, situant Barcelona en una posició subordinada i subalterna als interessos del seu partit. Faria bé, creiem, d’escoltar la veu dels protagonistes de les idees i dels projectes que esperen un senyal de confiança per apostar per la millor ciutat del món.
Jordi Martí Galbis, regidor-portaveu del grup municipal Junts per Catalunya-Trias per Barcelona
