L’AMB considera que les zones de baixes emissions no s’han de circumscriure als límits dels municipis. Foto: SEIDOR Opentrends / ACN
El projecte de decret que està tramitant la Generalitat de Catalunya, pel qual s’aprova el Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027, no acaba de convèncer l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Segons ha explicat l’organisme metropolità en un comunicat aquest dimecres, el pla del govern català no protegeix “els bons resultats aconseguits gràcies a les singularitats de la zona de baixes emissions (ZBE) de les rondes de Barcelona i de la resta de ZBE de la metròpoli”.
És per això que l’AMB ha adreçat una carta a la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic on presenta al·legacions al text proposat per la Generalitat. Entre les reclamacions, l’AMB demana “abordar l’abast i el calendari de la ZBE metropolitana en el si del seu govern, perquè els mínims exigits mantinguin la clau metropolitana”.
A més, l’AMB constata discrepàncies amb el projecte de decret amb relació a la segmentació territorial, ja que l’establerta per la Generalitat i que és per municipis, suposa, a ulls de l’organisme “un retrocés en la capacitat d’establir restriccions d’abast metropolità”.
En aquest sentit, el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Carlos Cordón, ha destacat que “tal com fan les ZBE comparables, com Milà, París, Amsterdam, Madrid o Brussel·les, cal tenir en compte l’AMB i els seus municipis com una sola unitat”.
Pel que fa al calendari d’implantació de la ZBE, Cordón exposa que “actualment existeixen diferents velocitats entre la ZBE Rondes BCN i les ZBE d’altres municipis metropolitans, però totes són coherents amb una implantació progressiva i amb objectius comuns, coordinats i sota criteris homogenis”.
Seguretat jurídica per a l’AMB i els seus municipis
Una altra reclamació que fa l’AMB té a veure amb la seguretat jurídica que proporciona, a l’AMB i als seus municipis, el text de la Generalitat de Catalunya. “Tal com està expressat actualment el projecte de decret, suposa un autèntic risc en futurs contenciosos judicials en termes de regressió de l’abast de les restriccions”, afirmen des de l’AMB. “Cal que es recullin, de manera precisa i explícita, les singularitats de governança i gestió per part de l’AMB de les ZBE, perquè el document no suposi un veritable fre en el model actual”, afegeixen.
Tal com recorden des de l’AMB, el model metropolità de ZBE ha estat objecte de recursos i d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l’AMB, en resposta, ha dut a terme una actualització del model d’ordenança municipal metropolità per complir la normativa europea.
Exigència, però mà estesa
En aquest marc, l’AMB ha tret pit de la seva experiència en l’impuls de la ZBE Rondes de Barcelona i ha exigit més esforços per part de l’executiu català. “Cal que la Generalitat faci un pas endavant en les seves polítiques públiques i utilitzi la política ambiental, l’anomenat Fons Climàtic, per tal de donar suport a les necessitats del món local, de les empreses i de la ciutadania, per garantir l’èxit de les ZBE”, ha dit la vicepresidenta de l’Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l’AMB, Janet Sanz.
És per tot això que l’AMB ha assenyalat que posa disposició de la Generalitat de Catalunya “tota l’experiència, eines i recursos per mantenir una gestió acurada dels recursos públics”.
