La Generalitat aspira a la sobirania energètica amb una inversió milionària

El Govern es proposa invertir 1.000 milions d’euros fins al 2040 per arribar a la producció de 1.000 megawatts totalment renovables i, d’aquesta manera, garantir la sobirania energètica de la Generalitat, que consumeix més d’un 2% de l’electricitat del país. “Tenim una feinada ingent per endavant”, va admetre en un acte al Palau Robert, Ferran Çivit, president de l’Energètica, l’empresa energètica pública de Catalunya que s’encarrega del desplegament d’energies renovables amb plaques solars a teulades, parcs eòlics i d’assumir la gestió de centrals hidroelèctriques. Çivit va presentar els objectius de la companyia creada el març del 2023 i que ja ha instal·lat 17 megawatts d’energia renovable i en té més de 30 en tràmit.

Un d’aquests propòsits és cobrir el 100% de les teulades dels edificis del Govern el 2030 amb panells solars. La demanda d’energia de la Generalitat és la més elevada del país “amb diferència” amb 1.000 megawatts, una xifra que creixerà encara més amb el traspàs de Rodalies. “Un dels objectius és garantir la sobirania energètica de la mateixa Generalitat per després garantir la del país”, ha dit.

L’empresa també vol abastir tot el sector públic català, que consumeix un 5% del total, i per això busca sinergies amb els ajuntaments per fer projectes de menys de 5 megawatts en terrenys públics. De moment, s’han reunit amb un centenar de consistoris i es marquen com a objectiu trobar-se amb tots els governs municipals. “La fórmula no està consensuada, però volem col·laborar amb els ajuntaments per garantir la seva sobirania energètica, sinó, no ho aconseguirem”, va subratllar Çivit.

“Anem tard”

Així mateix, el president de l’Energètica va admetre que el territori va “tard” i que si “Catalunya fos un Estat, estaria a la cua d’Europa” en renovables. Çivit va dibuixar un escenari amb una Catalunya que “deixarà de ser com és ara” pels efectes del canvi climàtic que “aniran a pitjor” si no es posen solucions.

Tenint en compte que amb la cobertura de teulades “no n’hi haurà prou” per compensar per l’apagada de les nuclears el 2035, Çivit va assegurar que cal estudiar alternatives energètiques com ara les centrals hidroelèctriques reversibles o la geotèrmia profunda. Tot i això, amb el pressupost actual “és impossible” dur-ho a terme, i per això Çivit va fer una crida a la reducció del consum i a l’eficiència energètica.

“Si no fem els deures, algú tirarà línies d’alta tensió des dels Monegros o des del nord, que vindran de nuclears”, va dir. En aquest sentit, l’aprofitament de les teulades de Catalunya permetria generar un terç de l’energia que es consumeix en total.

Pel que fa a les centrals hidroelèctriques, l’Energètica assumirà les instal·lacions quan s’acabin les concessions. La primera que passarà a mans de l’empresa pública serà Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora, l’1 d’agost.

Finalment, Çivit va insistir en la necessitat que hi hagi un equilibri territorial energètic i va prioritzar les instal·lacions en espais degradats. “Tot Catalunya és susceptible de generar energia”, va concloure.