El comitè per l’ampliació de l’aeroport estarà presidit per Enric Vila. Foto: Lluís Sibils/ACN
El Comitè Assessor d’Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona ha celebrat aquest dilluns la seva sessió constitutiva i ha rebut com a primer encàrrec de l’alcalde, Jaume Collboni, debatre sobre les ampliacions de l’aeroport i el port i la mobilitat, en especial al que fa referència a la capacitat ferroviària a l’àrea metropolitana.
Segons l’alcalde, la idea és que aquests debats se celebrin al llarg del 2024 i de forma simultània, ja que són tres aspectes “connectats des de molts punts de vista”. No obstant això, ha admès que la qüestió que ha agafat “més importància” és l’ampliació de l’aeroport. El comitè està presidit per l’exconseller Santi Vila i el formen al voltant d’una trentena d’experts a títol individual.
Connexió del tramvia
Durant l’acte i a pregunta dels periodistes, Collboni ha parlat de la connexió del tramvia. L’alcalde ha comentat que la prioritat en aquest mandat és culminar la connexió entre Glòries i Verdaguer i ha deixat una mica més a l’aire els treballs sobre el tram restant, fins a Francesc Macià. En aquest sentit, ha remarcat que no hi ha una decisió presa i que més endavant caldrà decidir-hi en funció de la disponibilitat pressupostària.
Altres experts
L’octubre passat va ser Foment del Treball qui va presentar les conclusions d’un estudi encarregat a experts per determinar com havia de ser l’ampliació.
L’organisme va posar sobre la taula onze propostes de futur per l’aeroport, entre les quals hi havia la possibilitat de no ampliar l’aeroport, la construcció d’una pista sobre el mar o construir un aeroport a l’Anoia o a Igualada.
Per a la comissió de Foment, la millor proposta seria ampliar la pista cap a l’est entre 300 i 840 metres. Aquesta opció contemplaria fer passar la nova pista per sobre de la Ricarda, preservant la seva “biodiversitat marina”. L’obra suposaria elevar la pista amb pilones de més de 50 metres.
Així mateix, segons va recalcar el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, la solució de no fer res era “la pitjor de totes”.
