La depuradora del Prat, la setmana passada. Foto: Línia
La pitjor sequera des que hi ha registres. Així és, com a mínim, des del 1915. D’aquesta manera descriu la Generalitat la situació que es viu a Catalunya per la manca de pluges. El període més humit de l’any, setembre i octubre, ha passat sense gairebé precipitacions i els embassaments estan actualment per sota del 19% de la seva capacitat. Preocupa, especialment, la situació de l’àrea metropolitana, la més habitada del país i que està previst que entri en fase d’emergència al desembre. Així ho va apuntar la setmana passada el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes.
Un panorama descoratjador que, tanmateix, no ens ha de fer oblidar que la resposta a aquesta sequera i a les que hagin de venir –esperonades per la crisi climàtica, com avisen els experts– la tenim al Baix Llobregat. En concret, a la depuradora del Prat i a l’estació de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí, un sistema que permet impulsar l’ús d’aigua regenerada, és a dir, aquella que es depura perquè pugui ser reutilitzada, tot seguint un model circular. Actualment, Aigües de Barcelona envia 1.500 litres per segon d’aigua regenerada des de la depuradora del Prat fins a Molins de Rei, on s’aboca al riu. Vuit quilòmetres més avall, a la planta de tractament de Sant Joan Despí, aquesta aigua es potabilitza i s’envia de nou a la xarxa de distribució.
“L’aigua regenerada és una part importantíssima per cobrir els efectes de l’estrès hídric”, va reiterar la directora d’ecofactories d’Aigües de Barcelona, Àngels Vidal, en una trobada amb periodistes a la mateixa depuradora pratenca la setmana passada.
No dependre de la pluja
Aquest mètode, a més, té avantatges respecte de la dessalinització, segons va explicar Vidal, com ara la reducció de l’empremta de carboni –que baixa a la meitat– i la millora de la gestió dels aqüífers. Aquest sistema pot ajudar a pal·liar situacions de sequera, i ara es vol replicar a l’altra banda de la metròpoli, al Besòs, a través d’un ambiciós projecte de 1.500 milions d’euros que pretén fer-hi noves plantes de regeneració i tractament d’aigua potable.
La idea és poder generar 180 hectòmetres cúbics d’aigua regenerada per any, un 15% del consum de la metròpoli. “Volem desvincular-nos de la necessitat que plogui”, va dir Josep Lluís Armenter, coordinador del Pla de Sequera d’Aigües de Barcelona, a la trobada amb periodistes al Prat. Des d’Aigües de Barcelona van assegurar aquell dia que, amb la inversió prevista, aquesta seria “la darrera sequera en termes de reserva i consum d’aigua”.
Situació crítica
Però fins que no arribem a aquest escenari, primer cal buscar solucions per al present i preparar-se per al que ha de venir. En els pròxims dies la Generalitat posarà en marxa un estat de prealerta que serà “preparatori” per al que Reyes va descriure com un moment de “màxima conscienciació”, durant el qual s’aplicarien restriccions més intenses i que, previsiblement, s’activarà al desembre. Aquest estat intermedi d’emergència només prevaldrà al sistema Ter-Llobregat, ja que és el que abasteix la metròpoli, on hi ha més persones i més activitat industrial. “L’esforç que podem fer des de la regió metropolitana en benefici de la resta de comarques és molt important”, va indicar Reyes la setmana passada. Pel que fa a les mesures, s’aniran coneixent pròximament, però ja s’albira a l’horitzó la possibilitat de rebaixar la pressió de la xarxa.
De fet, l’ACA espera que l’estat de preemergència serveixi per generar més consciència entre la ciutadania. “Com que no hi ha talls a l’aixeta, potser ens costa molt de percebre que portem tres anys de sequera”, va reconèixer Reyes. En aquest sentit, el Pla de Sequera contempla que els ajuntaments i els operadors facin proves per comprovar que poden fer reduccions de la pressió de l’aigua.
Sense anar més lluny, reduir la pressió de l’aigua és una de les mesures per a la qual ja s’ha preparat Aigües de Barcelona. Armenter va explicar que des del setembre han estat fent proves a la xarxa per reduir la pressió de l’aigua, amb “esperit d’anticipació”. “Hem avaluat com fer la reducció de pressió als municipis on se superin els límits establerts per la situació d’excepcionalitat”, va dir al Prat. Així i tot, el representant d’Aigües de Barcelona va voler remarcar el “consum responsable” de la ciutadania. De fet, una persona de la metròpoli consumeix una mitjana de 105 litres d’aigua al dia, mentre que la mitjana catalana és de 117 i l’estatal de 131. A més, del 2007 al 2022 s’ha passat de consumir 230 hectòmetres cúbics l’any a menys de 190, l’aigua equivalent a quatre pantans com el de Sau.
