L’administració pública té més denúncies per discriminació del català que l’àmbit privat. Foto: Plataforma per la Llengua
L’any 2022, Plataforma per la Llengua va rebre 2.145 queixes sobre discriminacions lingüístiques. Segons explica l’ONG en defensa del català, aquesta és la xifra més alta mai registrada. Així mateix, el 39% eren queixes sobre el sector públic, i el 61%, referents al sector privat.
Tanmateix, si es posa la lupa en el sector públic, l’autonòmic és el nivell administratiu que genera més queixes cada any. L’any 2022 van representar-ne el 33,5% mentre que l’administració estatal va generar el 22% de les denúncies. Això s’explica principalment pels serveis sanitaris que gairebé generen la meitat de les queixes sobre l’administració autonòmica.
Pel que fa al sector privat, l’hostaleria i la restauració són el sector econòmic que han recollit més queixes: un total de 249. Segueixen les empreses de serveis (142), les grans superfícies, supermercats i franquícies (126), les entitats financeres, de banca i d’assegurances (83) els instituts i organismes privats (67), i les empreses de telefonia i informàtica (64).
Tendència a l’alça
Segons denuncia l’entitat, el volum de queixes que gestiona no para d’augmentar. L’any 2016 en van ser 395; el 2017, 431; el 2108, 570; el 2019, 725; el 2020, 1.303; el 2021, 1.983, i el 2022, 2.145.
“En set anys, l’augment ha estat del 443%”, expliquen des de Plataforma per la Llengua. “Aquest increment respon, molt probablement, a dues dinàmiques interrelacionades: l’augment de la coneixença pública de l’entitat i un increment notable en la percepció de la població respecte a la situació d’emergència en què es troba la llengua catalana”, afegeixen.
“Actitud militant”
Els catalanoparlants tenen cada vegada una major sensibilitat sobre el perill en què es troba el català. Això, a ulls de la plataforma, els porta a tenir “actituds de lleialtat i manteniment de la llengua, cosa que pot conduir a més vulneracions directes del dret d’expressar-s’hi”.
Al mateix temps, aquesta “actitud més militant” també contribueix a “ser més exigent quant al respecte a la llengua d’administracions i empreses, i a estar més alerta quan hi ha mancances”. “Que cada any es rebin més queixes també ve provocat pel fet que hi ha un problema subjacent que genera malestar i que no s’ha solucionat”, sentencien des de l’ONG.
