Platja

La pèrdua de sorra a les platges té a veure amb l’acció humana. Foto: Aina Martí/ACN

Els més observadors potser ja s’hi han fixat. Les platges del litoral, tant català com metropolità, cada vegada tenen menys lloc on estirar la tovallola aquests mesos d’estiu. No hi ha cap conxorxa amagada que expliqui aquesta situació, sinó que, com ja es pot intuir, la manca de sorra a la costa té a veure amb la crisi climàtica i amb l’explotació del litoral que hem dut a terme els humans.

És per aquest motiu que des del centre de recerca CREAF han iniciat una campanya de recollida de fotografies per poder registrar la destrucció del litoral al territori. Es tracta d’un projecte impulsat per la iniciativa europea #Mission4Nature, que vol estudiar com les platges “cada cop es fan més estretes”, alhora que es vol determinar com “barris sencers del litoral reben l’impacte de les onades del mar” quan hi ha temporals. L’organització assenyala que això passa per un fenomen que es coneix com a “erosió costanera”. Segons Víctor Álvarez, d’Ecologistes en Acció, hi ha tres raons principals que expliquen el fenomen.

L’acció humana

El primer que cal tenir en compte és que el problema del qual parlem té a veure amb els humans. No ens en podem desresponsabilitzar. Les platges, explica Álvarez, són ecosistemes que existeixen des de fa milers d’anys, que sempre havien estat sotmesos a dinàmiques naturals i que havien aconseguit sobreviure adaptant-se a les diferents condicions amb les quals es trobaven.

“El problema és que en els darrers dos segles l’acció humana ha anat modificant cada vegada més l’entorn”, afirma l’expert. “Avui dia tenim les repercussions de dècades d’impulsar un conjunt de polítiques inadequades i insostenibles vers el medi ambient que han alterat les estructures de les platges i les seves connexions”, afegeix.

Les tres raons principals

Les platges formen part d’un sistema molt més gran que no és estàtic. “La platja està en continu moviment, i hi ha un flux constant de sorra des de la terra, des dels rius, aiguamolls i llacunes, cap al mar”, expliquen des del CREAF.

En aquest sentit, els humans hem tallat l’aportació directa de sediments dels cursos fluvials al mar, de la qual es nodreixen les platges. “Això té a veure amb els envasaments i amb la disminució dels cabals hidrològics que permeten els trasllats de sediments”, afirma Álvarez. Dit d’una altra manera, si no arriben sediments a les platges, no hi ha tanta sorra.

El segon dels motius que explica la disminució de l’espai on deixar la tovallola és la intensa construcció de ports esportius a tot el litoral català. “Aquestes estructures rígides dins del mar fan de muralles i eviten les dinàmiques naturals dels moviments de sorra”, assenyala l’integrant d’Ecologistes en Acció. La sorra es va acumulant sobretot a la cara nord d’aquestes construccions i això no deixa que moltes platges puguin regenerar-se.

El tercer motiu que explica la desaparició de sorra, per sorprenent que sigui, té a veure, en part, amb els intents que es fan per recuperar les platges. “No veiem el fons del mar, però allà hi ha grans boscos i praderes marines que ajuden a minvar la força de les marees amb la qual venen les onades”, diu l’expert d’Ecologistes en Acció. Aquest fons marí ha estat “altament degradat” per la pesca d’arrossegament o l’ús de les àncores de vaixells. A més, per regenerar les platges, s’ha dragat el fons marí, és a dir, s’ha agafat sorra per traslladar-la a la superfície. Si les onades dels temporals són més intenses, el litoral es veu afectat i desapareixen les platges.

Altres motius

A aquests tres fenòmens cal incloure’n dos més que també tenen efecte sobre la disminució del litoral català. Per una banda, la sobreexplotació del territori amb construccions d’edificis ha malmès els sistemes dunars i els aiguamolls que hi havia antigament, i que eren la defensa natural que feia de barrera davant de grans onatges. Per altra banda, la pujada del nivell del mar per l’escalfament del planeta també té una petita contribució a la desaparició de les platges.

Aquest estiu, els més observadors han començat a veure com les platges desapareixen lentament. De totes maneres, aquesta situació podria agreujar-se amb el pas del temps. Tal com alerta l’Àrea Metropolitana de Barcelona, “les platges metropolitanes retrocediran més de 20 metres en 30 anys”. “Si no fem polítiques, no revertirem aquesta situació i estarem condemnats a viure sense platges”, avisa Álvarez.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram