Barcelona és la província de Catalunya que més incidències registra. Imatge d’arxiu
L’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) ha registrat 237 incidències per situacions discriminatòries a tot Catalunya aquest 2022, segons el darrer informe sobre l’Estat de l’LGTBI-fòbia presentat aquest dijous.
Malgrat que en els darrers anys els casos han anat augmentant any rere any, el 2022 els casos registrats són menys que els 284 reportats el 2021. És a dir, enguany se n’han registrat 16,5% menys. Tot i això, és el segon any consecutiu que se superen les 200 incidències reportades per motius d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere.
Barcelona, al capdavant
Barcelona és la província de Catalunya que més incidències registra, tant en nombre absolut com ponderant el nombre d’habitants amb més de la meitat del total d’incidències. L’elevat nombre d’incidències a Barcelona ciutat pot estar motivat, segons l’OCH, per la creació del Centre LGTBI i a una millor coordinació i al treball en xarxa entre les diferents entitats.
La província de Barcelona aglutina concretament, més de la meitat dels casos (44,8%), amb 164 casos. A continuació, Tarragona és la segona província amb més incidències registrades (20,8%), amb 11 casos, i Girona segueix molt de prop (20,1%), amb 17 casos. Finalment, Lleida és la província que menys incidències registra (14,3%), amb 4 casos. Tarragona supera percentualment a Girona tot i que el nombre d’incidències totals sigui inferior perquè l’OCH té en compte la proporció poblacional a cada territori.
Agressions físiques
L’OCH destaca com a dada “alarmant” que l’agressió física és el tipus de discriminació més registrat (24,9%), amb 59 casos. El 2021 els casos representaven un 17% del total. La majoria d’agressions físiques són complementàries amb agressions verbals i amenaces cap a les persones que les pateixen.
En segon lloc, hi ha les agressions verbals (23,2%), en si soles, amb 55 casos, seguides de les mostres d’odi i exaltació (20,3%), amb 48 casos. També hi ha denúncies d’amenaces, assetjament, odi o exaltació o tracte inadequat.
El perfil dels denunciants
Més de dos terços del total de 237 incidències (66,5%) són reportades per homes gais, seguit de les patides per dones trans (10,6%), lesbianes (10,1%), no binàries (6,7%), homes trans (2,8%) i persones bisexuals (1,7%).
Les dades indiquen que la mitjana d’edat de les persones que pateixen una discriminació o agressió i ho comuniquen a l’OCH és de 32,6 anys. Aquest resultat concorda amb el percentatge de la franja d’edat que, amb més freqüència, ha comunicat una incidència a l’OCH. A diferència del 2021, s’ha registrat una incidència procedent d’una persona de més de 61 anys
Els mesos de 2022 que més incidències han registrat són març, maig i juny, de 27 fins a 33 casos, coincidint amb jornades o períodes en què hi ha hagut esdeveniments per visibilitzar el col·lectiu LGTBI. El 40,8% del total d’incidències succeeixen en cap de setmana, quan els recursos són més minsos.
On passa?
El context presencial en el qual es produeixen els actes discriminatoris i/o agressions és principalment l’espai públic i els àmbits on més incidències s’han registrat són la via pública, internet i xarxes socials. Per àmbits, hi ha una davallada percentual en l’àmbit de l’habitatge. En canvi, hi ha un increment a l’àmbit laboral i en espais d’oci nocturn.
Segons ha explicat el president de l’OCH, Eugeni Rodríguez, a l’ACN, és “molt important” que les polítiques públiques donin respostes “contundents” per revertir l’odi vers les persones LGTBI i més en un context actual “en què hi ha un perill real que el feixisme i l’augment de l’extrema dreta pugui retallar de forma infame tots els drets i llibertats”.
El “perill” de l’extrema dreta
L’informe de l’OCH reivindica continuar en l’anàlisi de les demandes i necessitats del col·lectiu LGTBI+ i situa l’extrema dreta com a “perill” en la garantia de drets del col·lectiu LGTBI+, específicament la virulència dels discursos d’odi cap al col·lectiu trans, sobretot cap a les dones trans. Entre els riscos associats que situen hi ha una reculada en els drets legals existents o obstaculitzar l’accés de les persones trans a serveis de salut especialitzats, com a tractaments hormonals i cirurgies de reassignació de gènere.
“Les organitzacions i els col·lectius socials i LGTBI+ antifeixistes no podem romandre indiferents a la situació política i al context sociopolític de l’auge de l’extrema dreta a diferents indrets del món. Els seus postulats presenten un perill evident pel manteniment de drets col·lectius”, assenyala l’OCH en l’informe.
Recomanacions
Pel que fa a les recomanacions, l’entitat insta als diferents agents institucionals i socials a continuar treballant conjuntament contra l’LGTBI-fòbia, específicament a implementar polítiques, programes i accions previstes en els marcs normatius legals de garantia de drets. Demanen, per exemple, “intensificar” eines que facilitin l’arribada d’incidències i destinar recursos per implementar, de manera transversal, les polítiques públiques cap a la prevenció, detecció i intervenció d’aquestes discriminacions. Alhora, diuen, caldria establir convenis amb Ajuntaments i entitats LGTBI+ d’arreu del territori que poguessin intervenir com antenes, tot establint una xarxa de coordinació.
També reclamen que es pugui presentar la denúncia per LGTBI-fòbia en qualsevol comissaria dels Mossos d’Esquadra de Catalunya i garantir l’accés efectiu a la justícia per a les persones LGTBI+ i promoure la sensibilització dels operadors judicials sobre els seus drets i necessitats específiques.
A més a més, a escala catalana, Eugeni Rodríguez, situa molt important la modificació de la llei 11/2014 que aquest mes de juliol s’aprovarà al Parlament i “que posa davant de tot la reparació de les víctimes i adequar el règim de sancions a la gravetat de les incidències”. “És importantíssim que tinguin un recorregut dins de les polítiques públiques”, ha conclòs.
