Les xifres de l’estudi sobre violència masclista provenen dels jutjats metropolitans. Foto cedida
9.184 denúncies per violència masclista durant el 2022 a l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons dades de l’Observatori Metropolità de Gènere de l’AMB extretes dels jutjats del territori, l’any passat es va produir un increment del 3,3% de les denúncies respecte del 2021. Alhora, aquests casos van representar el 40% del total de denúncies presentades per violència masclista a Catalunya.
Aquests són els principals resultats del primer informe anual de violència contra les dones de l’àmbit metropolità, elaborat per l’observatori de l’AMB. Es tracta, d’un informe que recull dades al territori dels principals indicadors de violència masclista, com per exemple el nombre de denúncies, les trucades registrades a la línia d’atenció a les dones o la situació de les ordres de protecció.
Així, l’informe aporta una radiografia força exacte de la situació de la violència masclista a l’àrea metropolitana. “En la majoria dels casos, el 65%, la denúncia es va efectuar a través d’un atestat policial realitzat per la mateixa víctima”, expliquen des de l’observatori.
Poca confiança en el sistema judicial
La por, la poca confiança en el sistema judicial o l’esperança de no patir de nou violència fan que moltes dones decideixin no declarar contra el seu agressor. Això fa que hi hagi un percentatge de violència invisibilitzada.
“Un indicador rellevant relacionat amb la confiança en el procés judicial és el percentatge de dones que s’acullen al dret de no declarar contra l’agressor”, expliquen des de l’observatori, per afegir que, segons els serveis d’informació i atenció a les dones, “a causa de la revictimització, el lligam econòmic o sentimental cap a l’agressor i la lentitud del sistema judicial” hi ha dones que decideixen “no declarar”.
A l’àrea metropolitana, 13 de cada 100 víctimes no declaren en contra del seu agressor
D’aquesta manera, a l’àrea metropolitana de Barcelona, 13 de cada 100 dones víctimes de violència masclista no declaren en contra del seu agressor. A Catalunya, no ho fan 11 de cada 100 i a Espanya, 10 de cada 100.
Algunes, a més, pensen que el sistema no els podrà protegir de l’agressor i en certa manera, la denegació d’ordres de protecció els dona la raó. L’any 2022 es van iniciar a l’àrea metropolitana 2.394 ordres de protecció. Els jutges en van denegar el 60% (1.438), en van acceptar el 39% (945) i l’1% (11) van ser inadmeses. A Catalunya, la tendència és similar: el 52,9% (2.885) van ser denegades, el 46,8% van ser adoptades i el 0,3% (17) van ser inadmeses. En canvi, a l’estat espanyol, durant el 2022, hi va haver més ordres de protecció aprovades que denegades: el 68,2% (27.229) van ser adoptades, el 31,3% (12.505) van ser denegades i el 0,4% (174) van ser inadmeses.
Les primeres dades en matèria d’ordres de protecció de què disposa l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, que depèn del Consell General del Poder Judicial, són del 2008. “Respecte d’aquell any, el 2022 als jutjats s’han aprovat menys ordres de protecció a tots els nivells territorials: tant a l’àrea metropolitana de Barcelona com a Catalunya i a Espanya”, alerten des de l’AMB.
Alhora, en molts casos els processos judicials acaben desprotegint les dones. “Pel que fa a la forma de terminació dels processos judicials iniciats, el 44,4% acaben amb sobreseïment, és a dir, no finalitzen, sinó que es conclouen de manera eventual i s’arxiven les actuacions”, explica l’observatori. “Només el 9,7% finalitzen amb sentència i, d’aquests, el 82% amb sentència condemnatòria”, assenyalen.
