El Baix Guinardó és un dels barris on el partit més votat guanya les eleccions a Barcelona. Foto: Línia
En política s’anomena efecte Ohio i fa referència a l’estat estatunidenc situat al mig oest d’aquest país. Tradicionalment, el candidat que guanyava en aquest territori es convertia en president dels Estats Units. Ohio era un estat frontissa perquè no acabava d’estar escorat ni a la dreta ni a l’esquerra. Durant més de 60 anys aquest pronòstic es va complir. L’any 2020, però, Trump va quedar primer en aquest estat i Biden va guanyar les eleccions. De fet, en tota la història de la democràcia americana, des del 1788 fins a l’actualitat, només cinc electes han arribat a la Casa Blanca sense ser el partit més votat a Ohio: Lincoln, Grover Cleveland, Franklin D. Roosevelt, John F. Kennedy i Biden.
Tres ‘Ohios’ a Barcelona
La capital catalana també té els seus Ohios particulars. Es tracta de tres barris dels 73 que conformen la ciutat, on des de fa més de 30 anys, concretament des de les eleccions que van celebrar-se el 26 de maig del 1991, el partit que obté més vots aquí és el partit que guanya les eleccions a Barcelona. Són el Baix Guinardó, la Font d’en Fargues –ambdós al districte d’Horta-Guinardó– i la Vila Olímpica del Poblenou –a Sant Martí–.
Dit d’una altra manera, en aquests tres indrets, Junts va guanyar diumenge, però també ho va fer Ernest Maragall el 2019, Colau el 2015, Trias el 2011, Hereu el 2007, Clos el 2003 i el 1999 i Pasqual Maragall el 1995 i el 1991.
Certament, als tres barris, si mirem les eleccions del 2015 en què Colau va arribar a l’alcaldia, els resultats van ser molt ajustats. De fet, els comuns van guanyar en aquests barris per la mínima: al Baix Guinardó per 76 vots, a la Font d’en Fargues per 30 i a la Vila Olímpica del Poblenou per 36.
Val a dir que des de l’any 1991 fins al 2003, les xifres de l’Ajuntament no estan segmentades per barris sinó pel que el consistori anomenava “zones estadístiques”. En aquest sentit, hi ha 30 regions i tant el Guinardó com el Poblenou compleixen la norma. A les dues zones, el partit més votat és el partit amb més suport a tota Barcelona.
Radiografia dels tres barris
En les eleccions de diumenge, 21 barris van votar Trias, la majoria situats a les Corts i a Sarrià-Sant Gervasi. Malgrat això, també n’hi va haver d’altres de ben diferents, com demostren els tres Ohios de Barcelona.
Curiosament, aquests indrets no s’assemblen entre ells ni en població, ni esperança de vida, ni en percentatge de persones migrades que hi viuen ni en renda per habitant.
Amb 25.601 persones, el Baix Guinardó és el barri dels tres amb més població. Molt lluny queden la Font d’en Fargues, amb 9.458 habitants, i la Vila Olímpica del Poblenou, amb 9.240.
Així mateix, tot i que la majoria dels ciutadans que hi viuen tenen nacionalitat espanyola, en cada un dels tres la proporció de ciutadans estrangers canvia. Al Baix Guinardó són un 17%, a la Font d’en Fargues un 11% i a la Vila Olímpica del Poblenou un 20%. Resulta interessant aquest darrer cas, ja que en aquest barri, a diferència del que passa a la resta de la ciutat, set de cada 10 estrangers són europeus.
Pel que fa a l’esperança de vida, el barri que registra una millor xifra és la Vila Olímpica del Poblenou, amb 87,4 anys. Lluny queden el Baix Guinardó, amb 84,7 anys, i la Font d’en Fargues, amb 85,3. Amb tot, els tres casos representen una esperança de vida superior a la de la resta de Barcelona, que se situa en els 84,6 anys i que en alguns indrets com Vallbona amb prou feines supera els 78 anys. De fet, la Vila Olímpica del Poblenou és, per darrere de Pedralbes, el barri en el qual els ciutadans tenen més números de tenir una vida més longeva.
Finalment, cal esmentar la renda, ja que de nou torna a ser ben diferent en els tres indrets. Així, la Vila Olímpica del Poblenou és de llarg el barri on la renda disponible de les llars per càpita és més alta, amb 32.436 euros anuals de mitjana. Per la seva banda, la Font d’en Fargues registra 24.807 euros i el Baix Guinardó, 21.811. La mitjana de Barcelona és de 22.229 euros.
