El Comitè de Suport portava el cas al Parlament. Foto cedida
Dolores López Resina, més coneguda com a Lola, és veïna de Granollers, té 72 anys i en fa més de 30 que està a la presó per haver format part d’ETA. Segons el Comitè de Suport a Lola, format per familiars i amics seus, “és la dona presa política de l’Estat de més edat i la que acumula més temps empresonada”. Es preveu que la seva posada en llibertat sigui l’any 2046, quan López tingui 95 anys. Però des del grup volen “que torni a casa tan aviat com sigui possible”. “Ho demanem per justícia i per humanitat”, assenyalen.
Per posar en context el cas de López cal remuntar-se als anys 70, quan la granollerina va afiliar-se al Partit Comunista. “Sempre havia volgut lluitar per la classe obrera i va decidir fer-ho des del comunisme”, explica Àngela Mateu, membre del Comitè. Però, segons recorda, el 1980 va ser detinguda per intentar destruir el monument als caiguts defensant la dictadura, situat a la Diagonal, i a partir d’aquí tot es va truncar. “Va ser torturada durant deu dies a la comissaria de Via Laietana, la van acusar de terrorisme i la van tancar a la presó vuit anys, fins al 1988”, afegeix Mateu. Durant la seva estada a la presó, va conèixer preses polítiques basques i va decidir introduir-se en la lluita armada per la independència.
“Els bascos van demanar-li suport i va decidir entrar en l’organització d’ETA i entre el 1991 i el 2001 va estar en la clandestinitat”, recorda Mateu. El mateix 2001, Resina va ser detinguda a França i va tornar a entrar a la presó, aquesta vegada acusada de còmplice de l’atemptat perpetrat amb un cotxe bomba a Santander el 1992, en el qual van morir tres persones i hi va haver 20 ferits, i de la participació en altres atemptats a Barcelona entre 1993 i 1994, a banda de tinença d’armes i explosius. Tot i això, Resina mai ha reconegut totes les acusacions que se li han fet.
Campanya per la llibertat
Des de llavors, la granollerina ha estat a diverses presons i ara es troba a Vitòria. “Ja ha complert tres quartes part de la condemna i, segons la llei, ja podria sortir”, explica Mateu. “Però amb els presos d’ETA això no s’està complint i per aquest motiu ens estem mobilitzant, per visibilitzar-ho i demanar la seva llibertat”, afegeix.
En aquest sentit, el Comitè ha estat tirant endavant una recollida de firmes que ja ha entregat a l’Oficina d’Atenció Ciutadana. “La intenció és que el govern local se n’assabenti i s’interessi pel cas”, detallen des del grup. En aquesta línia, també expliquen que el passat 24 d’abril van traslladar el cas a la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, i avancen que tenen previstes més actuacions i propostes similars.
“ETA ja no existeix i la seva lluita tampoc, per això pensem que ja no té sentit que presos com ella continuïn entre reixes”, diu Mateu. A la vegada, la membre del grup aclareix que “el Comitè no està a favor de la lluita armada ni molt menys”. “Però el seu cas és molt injust i l’únic que volem és que pugui viure el que li queda amb dignitat”, conclou. Mentrestant, la mateixa López diu en un àudio al qual ha tingut accés aquesta publicació que, tot i haver passat tants anys a la presó, se sent forta. “Estic bé”, assegura.
Contra l’oblit
Per la seva banda, les víctimes del terrorisme etarra defensen que “no es pot obviar ni oblidar el mal i el patiment causat” i que “els joves han de saber què va ser i què va fer el terrorisme d’ETA”. Són paraules de Robert Manrique, expresident de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes. Tot i que el diari Línia ha intentat contactar amb ell perquè es pronunciï sobre el cas de López, no ha estat possible.
